Resultats de la cerca
Es mostren 2798 resultats
decret
Política
Dret polític
A l’Estat espanyol, disposició general o resolució dels òrgans col·legiats de l’estat o de les comunitats autònomes.
congeniar
Avenir-se dues persones entre elles perquè tenen el mateix geni, les mateixes característiques i la mateixa disposició morals.
zonació
Geobotànica
Disposició de la vegetació o dels sòls en zones (geogràfiques) o bandes (locals) més o menys paral·leles entre elles.
Se sol produir quan un factor ambiental decisiu varia regularment en un sentit determinat Quan el paisatge és constituït per diverses comunitats d’organismes o per diverses menes de sòl, que es reparteixen el terreny d’una manera més o menys regular a claps, d’acord amb la distribució dels factors determinants, que varien d’una manera discontínua, hom parla de mosaic
clàusula preservativa
Dret
Declaració que serà acomplida la disposició del document sempre que quedin salvaguardats els interessos superiors que s’hi especifiquen.
Aquest tipus de clàusula és característic de les societats feudals o senyorials
ban
Història
Dret
Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública.
fumívor | fumívora
Tecnologia
Dit dels forns i les xemeneies de disposició especial per a completar la combustió sense que es desprengui fum.
aparellar
Transports
Guarnir un vaixell de l’eixàrcia, arbres, vergues i velam a fi que resti en disposició de poder navegar.
Pot ésser aplicat igualment a un pal, verga, etc
llei marcial
Militar
Disposició de caràcter punitiu dictada per l’autoritat militar en situacions com les d’estat de guerra o similars.
optimisme
Disposició d’esperit consistent en una propensió a veure i a jutjar les coses sota l’aspecte més favorable.
Sant Joan de Fàbregues
Sant Joan de Fabregues, a Rupit (Osona)
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Rupit i Pruit
(Osona), que donà nom al municipi fins el 1955, al S del terme, sobre la cinglera que limita Collsacabra amb la vall del Ter.
Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les…