Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
Mata
Veïnat
Antic veïnat i lloc del municipi de Mataró (Maresme), situat al vessant S de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta al s XVI, i de Sant Miquel de Mata, restaurada al s XIV, que donà nom a l’antiga població Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata , dit també castell d'Onofre Arnau o de Mataró Entre les masies destaca can Tries de Mata, amb una notable torre renaixentista
Ratera
Caseria
Caseria del municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat a la dreta del Sió, prop de Concabella.
És situat a la dreta del Sió, prop de Concabella El lloc pertangué al capítol de la collegiata de Guissona Prop del riu hi ha l’antic castell de Ratera o castell menor de Concabella , que esdevingué molí dit el molí de Concabella , obra del 1530 vers el 1950 fou adquirit i refet per l’arquitecte Joaquim Vilaseca i Rivera
való
Lingüística i sociolingüística
Dialecte francès, amb notables influxos germànics, parlat a la regió més septentrional de la Romània, majoritàriament en territori de l’actual Bèlgica.
Comprèn els grups següents el való pròpiament dit, que cobreix l’àrea més extensa de les contrades de Lieja, les Ardenes, Namur i una zona que va de Chimay a Nivelles per Charleroi-Thuin, el lorenès , a la contrada de Virton, el xampanyès , en algunes localitats del baix Semois, i el picard , a les regions de Mons-Soignies-Ath-Tournay-Mouscron
belluguet

Belluguet gros
Harry Rose (cc-by-3.0)
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les gramínies, que atenyen uns 50 cm d’alçada, amb fulles planes i linears i panícula molt laxa, d’espiguetes arrodonides i aplanades, penjants i bellugadisses per l’acció del vent.
Fan d’uns 10 a 18 mm en el belluguet gros dit també arracades, balladores o paltruc d’eruga, B maxima , que creix en llocs secs i silicis, i més petites i rodones en el belluguet mitjà B media , propi dels prats de la muntanya baixa i mitjana, i en el belluguet petit B minor , semblant, per la seva distribució, al belluguet gros
Colijns de Nole
Escultura
Família d’escultors neerlandesos.
Hom els troba a Utrecht, a Cambrai i a Anvers als s XVI i XVII Conrearen l’escultura funerària i, alhora, la decoració de façanes i d’interiors El seu estil esdevé detallista —temes florals— ensems que imitatiu Hom destaca el fundador de la dinastia, Willem, i Jacob van Kemeryck, dit de Nole , creador de la fesomia renaixentista dels Països Baixos
Sant Narcís (Vic)
Art romànic
Sabem que el bisbe Oliba erigí una capella amb relíquies de sant Narcís al seu palau episcopal de Vic Això ha fet suposar que pot correspondre a aquesta capella alguna dependència amb arcs romànics de sota l’actual palau episcopal i així ha estat dit alguna vegada, bé que la seva ubicació és del tot hipotètica i mancada de documentació posterior
Castell de la Guàrdia (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Aquest castell dit la Garàrdia o Geràrdia , del qual no resten vestigis, era tingut en franc alou per un llinatge de cavallers anomenats Gerard o Garardencs Al segle XII, Guillema, filla de Ramon Gerard i de Clara, el donà en franc alou a Ermengol de Vernet, el qual el restituí en feu a ella mateixa i al seu espòs Ramon Sarrier
batalla de Ravenna
Història
Militar
Batalla sostinguda entre l’exèrcit de Lluís XII de França, comandat per Gastó de Foix, germà de la reina de Catalunya-Aragó Germana de Foix, i reforçat amb elements alemanys i ferraresos, i l’exèrcit de la Santa Lliga, comandat pel virrei de Nàpols Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens
.
Tingué lloc a Ravenna l’11 d’abril de 1512, i hi fou utilitzada per primera vegada l’artilleria campal Fou una victòria francesa, però Gastó de Foix hi trobà la mort, així com els principals caps de l’exèrcit derrotat —entre els quals molts catalans i napolitans— Hom ha dit que en total hi moriren uns 20 000 homes
Plantagenet
Dinastia anglesa que regnà del 1154, amb Enric II, al 1485, amb Ricard III.
El nom li ve del comte Jofre V d’Anjou, dit Plantagenet perquè hom diu que tenia el costum de portar una branca de ginesta sobre la toca La dinastia dels Plantagenet s’escindí en dues branques la dels Lancaster i la dels York, rivals que provocaren la guerra de les Dues Roses Fou succeïda per la dinastia dels Tudor
Pere Desvilar
Història
Ciutadà de Barcelona, probablement espaser.
Fou conseller de la ciutat el 1290, conseller segon el 1296, i conseller en cap el 1303 i el 1309 El 1308 fundà prop de la font de Sant Daniel l’hospital dit d’En Pere Desvilar , administrat pel seu germà Jaume Desvilar i després pels consellers i cònsols de mar, fins a ésser refós amb el de la Santa Creu 1401
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina