Resultats de la cerca

Es doctorà en farmàcia Fou nomenat governador civil de Balears abril del 1931, càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid del febrer al 20 de juliol de 1936, passà a exercir càrrecs dins el govern republicà Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir

El 1789 vestí l’hàbit benedictí a Montserrat i es doctorà en farmàcia Constituït procurador del monestir davant del govern provisional de Cadis 1810, serví després 1812-15, com a farmacèutic adjunt de l’exèrcit, sota les ordres de la Junta General d’Hospitals Militars de Catalunya, durant la guerra del Francès El 1818 fou nomenat prior de la Mare de Déu de Montserrat de Nàpols, i el 1820 també de l’altre priorat montserratí, de Palerm Deixà, inèdit, un estudi sobre la muntanya de Montserrat, conservat només en part, que l’acredita com un dels capdavanters de l’espeleologia a Catalunya

Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam 1934 intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals Collaborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució 1932 i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933 És autor de poesies en persa Asrār-i Khūdī ‘Secrets del jo’, 1915 i Ghāvīdnāma 1932

Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII

Llicenciat en lletres a la Universitat de París 1932, es traslladà a Califòrnia on es doctorà en antropologia 1935 Són notables els seus estudis de camp dels indis hopis Arizona i mohaves Califòrnia i dels sedang mot Vietnam, que es caracteritzen per l’aplicació de la teoria psicoanalítica a l’estudi etnològic És considerat un dels fundadors de l’etnopsiquiatria Les seves obres més importants són Reality and Dream The Psychotherapy of a Plains Indian ‘Realitat i somni la psicoteràpia d’un indi de les planúries’, 1951, Essais d’ethnopsychiatrie générale 1970, Ethnopsychanalyse complémentariste…

Jesuïta 1921 i sacerdot 1936, es doctorà en història a Madrid el 1944 fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma 1947-54 i 1957-64, rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès 1954-57 i director 1947-54 i 1957-64 de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on publicà Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola 1943-65 i l’edició crítica dels Exercitia en collaboració amb JCalveras 1969 Fou autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja 1964

Doctora en filologia catalana amb una tesi sobre Joan Brossa, figura que ha centrat el seu camp d’investigació Ha publicat Introducció a la poesia de Joan Brossa 1988, Joan Brossa poesia i prosa 1995, Biografia sobre Joan Brossa 1999, Joan Brossa calç i rajoles 1999, Literatura comparada català i castellà Propostes de treball 1993, Fantasiant amor Antologia sobre literatura amorosa de tots els temps i literatures 1997, Literatura catalana contemporània 1999, i alguns manuals de llengua i didàctica textual, com Trèvol sèrie, 1984-90 i TXT La lingüística textual aplicada al…

Doctora en filologia clàssica 1990 Ha centrat les seves recerques en la recepció dels clàssics entre els autors illustrats menorquins entre altres treballs, ha publicat estudis sobre la influència dels clàssics en Joan Ramis i ha editat el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí 2001 i les traduccions de Ciceró 2002 d’A Febrer i Cardona, així com l’estudi Antoni Febrer i Cardona, un humanista illustrat a Menorca 1761-1841 1996 i ha dirigit l’edició de l’obra completa Li ha estat atorgat el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear 1997

Estudià al Fitz-william College de la Universitat de Cambridge, on es doctorà l’any 1962 i en fou professor 1962-97 i catedràtic emèrit Especialista en història econòmica de l’Imperi espanyol, Política española y comercio colonial, 1700-1789 1979, entre els seus treballs de catalanística cal esmentar la història de The Anglo-Catalan Society 1954-1993 1993 o la introducció a Catalan Nationalism Past and Present 1996, d’A Balcells President de l’Anglo-Catalan Society 1989-92, fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi 1988 i l’orde d’Isabel la Catòlica 1988

Treballà al servei mèdic de la Residència Blume 1971-2010 fins que passà a coordinar la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on atén els esportistes que presenten alteracions relacionades amb l’esport de gran dedicació De la mà de Carles Bestit Carcasona, inicià la cardiologia en el Futbol Club Barcelona, club en el qual ha treballat durant més de vint anys Des del 2012 coordina amb la doctora Badell la Fundació Cors Units Ha publicat Cardiologia en el deporte 1998 i edita Salud integral del deportista 2000