Resultats de la cerca

Els seus primers versos tingueren poc èxit Les armes de saint Pierre , 1587 A París fou presentat a la cort d’Enric IV per Vauquelin des Yveteaux, i fou poeta oficial Diversos reculls de Poésies 1607, 1609 i 1615 l’imposaren com a poeta modèlic La seva doctrina constitueix una ruptura amb la tradició de l’humanisme literari del s XVI i amb la Pléiade Proclamà la puresa del vocabulari poètic i una versificació sotmesa a unes regles rigoroses

Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920

Vol ésser una purificació i una renovació de l’hinduisme per mitjà d’un retorn a la doctrina dels Vedes Combat el politeisme i la mitologia hinduista, el culte de les imatges, els sacrificis, el sistema de castes i el matrimoni dels infants Els principis rectors del moviment es troben en el llibre de Dayānanda Sātyārtha Prakāsá ‘Manifest de la veritat’ Lahore i Ajmer són els centres més importants de la secta, la qual és molt estesa al Panjāb

Fou conegut també com a abate Galiano Defensor de la doctrina mercantilista, publicà el manual Della moneta 1750, on donà una visió quantitativa del valor del diner, considerant-lo com una mercaderia, i introduí els conceptes d’escassetat i utilitat subjectiva Fou ambaixador de Nàpols a París 1759-69, on entrà en contacte amb els enciclopedistes i escriví l’obra Dialogues sur le commerce des blés 1770, en la qual atacà durament les argumentacions dels fisiòcrates

Jesuïta 1545, assistí com a procurador general d’Aragó a la primera congregació de l’orde a Roma 1558 Fou rector dels collegis de Gandia, Coïmbra i de la Penitenciaria de Roma, i prepòsit de les províncies d’Aragó 1560 i de Toledo Escriví nombrosos tractats espirituals en castellà, entre els quals un Catecismo de la doctrina cristiana València, sd i Itinerario de la perfición spiritual , escrit vers el 1600 i publicat en italià Florència, 1607 Messina, 1627

Hom classifica els nombrosos texts canònics en grups lingüístics i en grups segons les direccions dogmàtiques Mahāyāna i Vajrayāna Els llibres del cànon Vajrayāna , poc coneguts i estudiats, no aconseguiren llur forma definitiva fins al segle VIII i ha d’ésser-ne determinada a partir de texts tàntrics, principalment els tibetans El cànon Mahāyāna , en un sànscrit híbrid, influït per les formes neoíndies, es perdé en gran part només en resten fragments de la perifèria índia altres fragments s’han conservat en traduccions tibetanes i xineses Es basa en la idea d’una revelació…