Resultats de la cerca

Fundat l’any 2000, fou impulsat, entre d’altres, per Francesca Clua Caubet Guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya de clubs 2005, 2006 i la Copa Generalitat 2006, 2010 Participa habitualment en la lliga de Lleida de primera divisió El 2002 organitzà el Campionat de Catalunya individual i, des del mateix any, també organitza la Marató Nacional de Bitlles, que dura dotze hores però que inicialment en durava vint-i-quatre Disposa de dos camps de joc amb dues pistes cadascun El 2011 tenia 150 socis

Davanter format al planter de la Real Sociedad, jugà al primer equip l’any 1964 També jugà al Real Oviedo i al Real Madrid, on debutà a primera divisió al gener del 1968 Fou fitxat pel Centre d’Esports Sabadell la temporada 1970-71, on jugà 26 partits i marcà 9 gols Posteriorment jugà al Sevilla 1971-72 i al RCD Espanyol 1972-74 En aquest últim marcà 15 gols en 39 partits Posteriorment jugà a l’Sporting de Gijón i a l’Ensidesa d’Avilés Fou internacional universitari en dotze ocasions

Membre del CN Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1948 i de gran fons en la Travessia del Port de Barcelona 1948 Com a waterpolista assolí dotze Campionats de Catalunya 1941, 1943-53 i catorze d’Espanya de primera divisió 1943-53, 1956-58 Jugà 37 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 i guanyà els Jocs Mediterranis 1951 Rebé la placa d’honor de la federació espanyola 1952 i la medalla al mèrit de la federació catalana 1958

Es formà al Futbol Club Barcelona i a dotze anys anà al Reial Club de Polo Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà 94 partits amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on obtingué la medalla d’argent, i de Los Angeles 1984 Es retirà l’any 1988 És fill de Ricard Cabot Boix i germà de Ricard Cabot Durán, ambdós jugadors d’hoquei sobre herba

Defensa format a l’Indústries García de Santa Coloma de Gramenet, debutà amb el primer equip a divisió d’honor el 1994 Disputà diversos play-off pel títol i fou subcampió de Lliga la temporada 1998-99 Formà part del primer equip del club durant onze temporades, fins la 2004-05, ja amb la denominació de Marfil Santa Coloma Posteriorment jugà a divisió de plata al Montcada Futbol Sala 2005-06, 2006-07 i a l’Hospitalet Bellsport des del 2007 Fou dotze vegades internacional amb la selecció estatal

Els Martini eren vehicles monoplaces de Fórmula 3 i Fórmula Renault, però foren modificats per a participar en el Campionat d’Espanya de Fórmula 1800, que feia servir mecànica de la firma SEAT Lluís Cortés i Francesc Brossa en produïren dotze unitats en tres anys, amb una de les quals Juan Ignacio Villacieros guanyà el campionat el 1975 Aturà l’activitat esportiva amb la desaparició de la Fórmula 1800, però un dels mecànics de l’equip, Joan Villadelprat, continuà dedicat a la competició i arribà a la Fórmula 1

Mestre de capella del Collegi del Corpus Christi, el 1676, i l’any següent, de la seu de València De la seva obra conservada destaquen un Dixit Dominus , a dotze veus, Tota pulchra , a quatre veus, i un Lauda Jerusalem , a deu veus Els seus villancicos –més de dos centenars– tenen acompanyament d’arpa, d’orgue o de violí i instruments populars Autor dels oratoris El hombre moribundo 1702, El juicio particular 1703 i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor 1706, que són probablement els primers oratoris escrits als Països Catalans

Durant la Segona República es digué Servei Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya Publicà dotze fulls, la meitat dels quals amb edició geològica, del mapa de Catalunya a escala 1100000, treball notable tant en l’aspecte tipogràfic com en el científic Després de la guerra civil de 1936-39 prengué el nom de Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, on disposà d’un gabinet fotogramètric equipat per a obtenir els mapes i plans de les sèries 12000, 15000, 110000 i 125000 El 1979 fou incorporat a l’ Institut Cartogràfic de Catalunya

Duc de Sesto i marquès dels Balbases El 1603 anà als Països Baixos com a cap d’un exèrcit de Felip III de Castella, amb el qual prengué Oostende 1604 Comandant en cap de les forces castellanes a Flandes, en 1605-06 ocupà diverses ciutats rebels al rei La manca de recursos per a pagar les tropes, però, el féu partidari de la pau, que culminaria en la treva dels Dotze Anys 1609-21 El 1625 prengué Breda i el 1629 fou cap de les forces castellanes a Itàlia

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942