Resultats de la cerca

Vida i obra Documentat com a degà de l’església collegial de Xàtiva i canonge i paborde de la Seu Valentina entre els anys 1437-40, participà en el certamen poètic valencià de l’any 1474 en «lahors de la Verge Maria» amb la seva única poesia coneguda, Alt en lo cel, la geraxia canta , formada per versos organitzats en cinc estrofes i una tornada, a través dels quals reflexiona sobre les «dotze grans esteles» de la corona de Maria, mitjancera dels homes Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Membre de l’Oratori de Vic, que ell mateix restaurà el 1844 després de la supressió del 1835 Fundà la institució dels germans de la Immaculada Concepció, la casa asil per a sacerdots vells, i el collegi de Sant Josep per a seminaristes, conegut amb el nom de La Panissa

El 1749 ingressà al monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès Bisbe d’Eivissa 1788-94, hi creà un seminari i tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica 1794, establí una indústria primària telers, fabricació de sabó, etc i afavorí el poblament a les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear Ocupà la seu de Barcelona 1794-97 Féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la…

Fill de família senatorial d’Alvèrnia, entrà en un monestir en restar vidu El 490, essent bisbe de Viena del Delfinat, contribuí a la conversió de Segimon de Borgonya, que el 516 convertí el catolicisme en religió oficial del regne Poeta De spiritualis historiae gesti , fou un dels bisbes més oberts a rebre els pobles nouvinguts És considerat sant per l’Església Catòlica La seva festa se celebra el 5 de febrer

Canonge de Barcelona, ordenat el 1802 El 1811 era jutge del Breu Apostòlic i vocal de la junta superior de Catalunya fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s’oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española 1811 que suscità escrits polèmics Governador de la mitra el 1820, topà aviat amb els constitucionals, que l’exiliaren dues vegades retornà a Barcelona amb l’exèrcit francès el 1823 i es convertí en un dels caps de la reacció Perseguí i castigà els clergues liberals i fou home de confiança…

Fou canonge i rector de la universitat lulliana de Mallorca Predicador i defensor de Ramon Llull, intervingué en la polèmica entre dominicans i franciscans sobre el culte a aquesta figura Deixà publicats alguns sermons 1750

Estudià al seminari de Saragossa i, amb els pares blancs, a Lovaina i Jerusalem Ordenat sacerdot el 1970, fou coadjutor i rector i, en 1990-96, vicari episcopal a la diòcesi de Saragossa També fou missioner durant un any al Zaire actual República Democràtica del Congo Entre el juliol i el setembre del 1996 fou bisbe auxiliar de Saragossa, i posteriorment bisbe, dignitat que ocupà fins al desembre del 1999, en què es féu càrrec de la diòcesi de Barbastre-Montsó els quatre anys següents, durant els quals fou també 2001-03 administrador apostòlic d’Osca i de Jaca Al maig del 2004 prengué…

Canonge premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes 1685 El 1690, per pressions externes, fou imposat com a abat, i fou reimposat els triennis 1696 i 1700, però per manca d’elecció regular fou malvist i poc tolerat pels seus canonges, que el 1703 li incoaren un procés Aleshores se n’anà a Madrid, on fou nomenat predicador del rei i, el 1708, bisbe de Nicaragua

El 22 de juliol de l’any 1605, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Pau Caçador i d’Aguilar-Dusai Segles XVI – XVII, doctor en ambdós drets, canonge i degà de Barcelona diputat militar Galceran de Peguera i de Gàver, senyor de Sant Mateu de Bages diputat reial Andreu de Sentís i Arbonès, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Pacià Paulet, canonge d’Elna oïdor militar Gaspar de Molera, doctor en medicina de Vic, cavaller i senyor de les dècimes de Sant Esteve de Granollers de la Plana oïdor reial Joan B Llorens, ciutadà honrat de…

Procedent d’una família judeoalemanya establerta al segle XIX a la Gran Bretanya fugint de l’antisemitisme, estudià dret i història a Cambridge, on es graduà el 1978 Des d’aquest any fins el 1989 treballà per a diverses multinacionals petrolieres Aquest any abandonà les activitats empresarials i inicià estudis de teologia al St John’s College de Durham, on es graduà el 1992 Ordenat de sacerdot 1993, serví durant quinze anys 1992-2007 en parròquies de la diòcesi de Coventry Presidí també, entre el 2000 i el 2002, la delegació del Servei Nacional de Salut de la demarcació de South Warwickshire…