Resultats de la cerca
Es mostren 3578 resultats
Explosions en dos petroliers al golf d’Oman
Als petroliers "Front Line" i "Kokuka Courageous", amb bandera de les illes Marshall i Panamà, respectivament, tenen lloc sengles explosions quan naveguen per l’estret d’Ormuz en direcció sud-est No hi ha cap mort ni ferit greu i les tripulacions són rescatades per un vaixell iranià i un destructor nord-americà, mentre que el carregament de cru també es pot salvar És el segon incident d’aquestes característiques en un mes el 12 de maig quatre petroliers van patir també explosions en les mateixes aigües Els Estats Units acusen l’Iran d’estar al darrere del sabotatge causant de les…
Angela Davis
Política
Política i activista nord-americana.
Influïda per H Marcuse, fou professora de filosofia a la Universitat de Califòrnia Compromesa amb els moviments reivindicatius negres nord-americans i amb el feminisme, milita al partit comunista dels EUA des del 1968 Defensà els Black Panthers i fou acusada 1970 de participar en l’intent de fuga dels germans Soledad, en el qual moriren un jutge i dos presos Símbol de la lluita contra la discriminació racial, després d’estar empresonada fou declarada innocent 1972 El 1984 fou candidata a la vicepresidència del seu país pel PCUSA És autora, entre altres obres, d' Angela Davis An…
Santa Magdalena de Ribalera (Farrera)
Art romànic
Malauradament no es tenen notícies documentals d’aquesta capella, ni del seu terme, que, a la darreria del segle XV era ja un lloc despoblat, integrat al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbò, i que comprenia els antics llocs de Castellarnau, Romadriu, Colomers i Serret En la visita pastoral del 1758 i en el Plan Parroquial del 1904, en el terme de Burg consta la capella de Santa Magdalena, referència a l’actual capella sota aquesta advocació que es conserva al terme de Farrera, però que no podem assegurar que sigui la successora de la primitiva església de la Ribalera, que, a més,…
pàgina web
Electrònica i informàtica
Document al qual s’accedeix a través d’un servidor World Wide Web.
Les pàgines web poden contenir qualsevol format d’informació multimèdia de text a imatges en moviment, passant per so, dibuixos o imatges estàtiques Cada element d’una pàgina web pot ésser informatiu per si mateix un text, un mapa, etc o pot estar vinculat a un enllaç hipertext a una altra pàgina web, no necessàriament pertanyent al mateix sistema, ni tan sols al mateix servidor WWW Les pàgines web s’escriuen directament en el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language, llenguatge de marques d’hipertext o indirectament mitjançant un editor específic de pàgines web, i per tal de…
trama de dades
Estructura per a la transmissió de dades, formada per un encapçalament o bandera (capçalera), el camp d’informació i un darrer camp de proteccions.
La capçalera informa del tipus de contingut de la informació i del seu destí dins dels diferents nodes d’una xarxa de comunicacions, i, a vegades, també aporta dades que faciliten la sincronització dels missatges Les proteccions són informacions addicionals per fer correccions d’errors en recepció CRC El camp d’informació, al seu torn, pot estar format per altres subtrames, que reprodueixen l’estructura en tres parts de la primera, fins arribar al nivell més bàsic, on la capçalera és un bit que indica l’inici d’un byte , seguida d’aquest byte i acabada amb uns bits de paritat per…
obesitat mòrbida
Medicina
Grau d’obesitat a partir dels 40 kg per m2 de superfície corporal.
Els riscos que comporta són patologies cardiovasculars per sobrecàrrega cardíaca, diabetis resistent a la insulina, hiperlipidèmies i trastorns de la coagulació això fa que es consideri més una malaltia que un problema estètic Tot i el paper fonamental de la dieta en la gènesi de l’obesitat, hi poden estar implicats factors metabòlics genètics Quan s’assoleixen elevats graus d’obesitat, la mobilització de l’excés de greix mitjançant les mesures habituals dieta hipocalòrica, exercici físic i la seva combustió és pràcticament impossible Per evitar la morbiditat de les complicacions s’ha de…
Melchior Franck
Música
Compositor alemany.
Possiblement estudià amb C Demantius En 1601-03 estigué actiu a Nuremberg, on conegué l’obra de HL Hassler i, a través seu, la de l’Escola Veneciana dels Gabrieli A partir del 1603 ocupà el càrrec de mestre de capella del príncep Johann Casimir a Coburg Fou un compositor força prolífic i edità moltes de les seves obres, en les quals palesa un gran domini del contrapunt Entre la seva producció destaquen les obres religioses en llengua alemanya, en bona part basades en corals, algunes composicions profanes i diverses danses instrumentals Tot i estar ancorat en la tradició, és…
Nikolaj Sem’onovic Golovanov
Música
Director d’orquestra rus.
Estudià música a l’Escola Sinodal de Moscou i posteriorment ho feu al conservatori de la ciutat, on es graduà el 1914 amb les màximes qualificacions El 1915 fou contractat com a director del cor del Teatre Bol’šoj, i entre els anys 1918 i 1928 en dirigí l’orquestra Posteriorment estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Moscou 1926-29, activitat que compaginà amb la docència al conservatori de la capital russa del 1925 al 1929 i del 1943 al 1948 En 1937-53 dirigí el departament líric de Ràdio Moscou, i tornà a estar al capdavant de l’orquestra del Bol’šoj entre els anys…
sonall
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc per sacseig És el nom genèric donat als instruments que es fan sonar per sacseig Els sonalls acostumen a estar constituïts per una cavitat que pot ser tancada o oberta Quan és tancada, el so es produeix mitjançant petites peces o llavors vegetals contingudes a l’interior de l’instrument, que és utilitzat de manera individual o per parelles de diferent sonoritat El sonall de cavitat oberta és format per dues o més peces globulars obertes que, en ser sacsejades, xoquen entre elles Aquestes peces poden ser elements metàllics o…
llendera
Música
En alguns instruments membranòfons, cordellina prima, de cànem, que s’usa per a mantenir la membrana tibant.
Aquesta membrana, generalment de pell, ha d’estar en tensió per a poder actuar com a part vibrant en la producció del so En alguns instruments s’usa per a fermar-la directament al cos de l’instrument i mantenir la tensió adequada En d’altres, la membrana pot anar aferrada o cosida a un cèrcol que s’adapta a la forma de la boca de l’instrument En aquest cas, la funció de la llendera és subjectar el cèrcol al mateix cos de l’instrument i, si són de membrana doble, subjectar-los membrana a membrana de manera que, per mitjà d’un tensor , adquireixin la tensió necessària per a sonar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina