Resultats de la cerca

El nou equip esdevingué aviat molt popular El 1923 guanyà el campionat de Catalunya i fou finalista del d’Espanya En fundar-se la lliga de futbol 1928, jugà les tres primeres temporades en la primera divisió el 1931 baixà a segona i canvià temporalment el nom pel de Catalunya FC El 1932 descendí a tercera divisió, on ha militat habitualment, llevat dels anys 1963-68, que passà a segona L’equip posseeix un camp al carrer de Sardenya, inaugurat el 1920, i vesteix samarreta blanca, amb coll, punys i franja al cos blaus, i pantalons blaus El 2007 rebé la Creu de Sant Jordi Fundat al juny del 1907…

Format al Club Esportiu la Salle Gràcia, en categories de formació fou campió espanyol i català infantil i pujà als podis dels estatals en categoria juvenil i júnior El 2008 fou vuitè en anelles en l’Europeu júnior i el 2010, campió de Catalunya absolut i subcampió d’Espanya en anelles També competí amb el Club Esportiu INEF de Barcelona

Germà de Ceferí Cella Jugava de davanter S'inicià al Gràcia 1913-15 i posteriorment milità a l’Espanya 1915-20, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1917 Posteriorment jugà cinc temporades al FC Barcelona 1920-25, amb el qual disputà 123 partits i marcà 17 gols Es proclamà campió de Copa 1922 i fou campió de Catalunya 1922, 1925

Debutà en la UD Gràcia, i jugà amb el Badalona i el Sabadell 1939-41, abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1942-44 Disputà com a extrem 27 partits i marcà 11 gols Després de la seva etapa blaugrana jugà amb el Constància d’Inca, el Girona, el Martinenc i el Badalona Jugà amb la selecció catalana en cinc ocasions 1936-42

Aquesta participació del batlle havia de pagar-la el senyor directe, però si aquest feia gràcia o dispensació total o parcial del pagament a l’emfiteuta, aleshores era a càrrec del pagès el pagament dels parells al batlle Alguns batlles jurisdiccionals també participaven amb parells de quantitats recaptades, àdhuc en els casos que el pagament hagués estat per raó de composició

El 1863 obrí un local a la Rambla, sota l’Hotel Orient, on tingueren les seves redaccions La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i altres periòdics de la família López, la qual també hi edità nombrosos llibres Personatges com Pitarra, Roure, Robert, Llanas, Padró, Pellicer, Rusiñol, Alomar, Opisso, Vilumara i altres hi tingueren animades tertúlies Perdurà fins el 1933

Lliurat a la vida bohèmia d’Estocolm, esdevingué famós com a compositor d’odes i cançons al vi i a l’amor, que cantava servint-se dels motius musicals en voga fragments d’òpera, cançons populars, etc Burlesca i satírica, però d’una gràcia i d’un lirisme excepcionals, la seva obra fou recollida a Fredmans Epistlar 1790 i a Fredmans Sånger 1791

Aristòcrata, diplomàtic i partidari de la política filofrancesa, el 1678 adoptà la ciutadania francesa i esdevingué agent secret de Lluís XIV Màxim representant del barroc polonès, rebé fortes influències de Marino Escriví epigrames, sonets i endevinalles Són notables per la gràcia i l’elegància d’expressió Kanikuła albo psia gwiazda ‘Canícula o l’estrella del gos’, 1647 i Lutnia ‘El so’, 1661

Ordenat de sacerdot el 1928, treballà com a arxiver a la parròquia de Sant Esteve de València Descobrí i investigà diverses estacions arqueològiques Publicà moltes obres hagiogràfiques i arqueològiques Vida de la Venerable Luisa Zaragoza 1927, Notas arqueológico-prehistóricas del agro saguntino 1946, El Mijares y el Mijerense 1951 i Sang a la Ribera sants Bernat, Maria i Gràcia 1959

Advocat, el 1848 fou successivament ministre d’instrucció pública i d’agricultura i comerç S'acostà a Cavour 1850, del qual fou ministre de gràcia i justícia 1853-55 Ocupà el ministeri de l’interior 1855-58 i rompé amb Cavour poc després El 1862 i el 1867 fou primer ministre La seva actitud en la Qüestió Romana l’obligà a dimitir