Resultats de la cerca
Es mostren 1828 resultats
Sant Corneli de Montells (Fogars de Tordera)
Art romànic
Es tracta d’una antiga església i priorat canonical situat en un petit turó conegut com el puig de sant Corneli, de 244 m d’altitud, que fa de límit entre els municipis de Fogars de Tordera i Tordera Segons la tradició, la capella i una casa que tenia al costat foren destruïdes durant la Guerra del Francès Al lloc hi ha notables ruïnes que seria interessant excavar per conèixer-ne la disposició Al començament de l’any 1200, Pere Gros de Fogars i els seus familiars van donar a Guerau i companys el puig de Montells perquè, amb el consentiment del bisbe de Girona, hi edifiquessin…
El que cal saber de la diverticulosi
Patologia humana
La diverticulosi constitueix una afecció de l’intestí gros caracteritzada per la presència de nombroses dilatacions en forma de globus o sac, que es dóna amb molta freqüència en persones de més de quaranta anys d’edat i que en general es manté asimptomàtica durant tota la vida En algunes persones la diverticulosi es manifesta amb episodis periòdics de diarrea o restrenyiment i dolor abdominal La diverticulitis, és a dir, la inflamació i la infecció dels divertides, constitueix una complicació freqüent en el cas de diverticulosi, que generalment remet amb el tractament adequat,…
El que cal saber de l’hallux valgus i el galindó
Patologia humana
L’ hallux valgus és una deformació de l’avantpeu consistent en la desviació del dit gros cap a la vora exterior del peu Sovint, l’ hallux valgus s’acompanya d’una altra deformació, el galindó, una prominència formada a prop de l’arrel del dit gros, i que accentua la desviació que l’ hallux valgus comporta La prevenció de l’ hallux valgus és senzilla, ja que en general és causat per la utilització d’unes sabates que comprimeixen l’avantpeu, per exemple quan el calçat és molt estret, ajustat i de taló alt Convé fer servir sabates de puntera ampla, pell flexible i de…
bestiar
Ramaderia
Conjunt d’animals domèstics que pasturen aplegats, o conjunt dels d’una explotació, criats per a l’obtenció de productes o de serveis.
La utilització, la criança i el comerç del bestiar constitueixen la ramaderia Atenent les dimensions, hom distingeix un bestiar gros cavallí, mular, asiní, boví i un bestiar menut oví, cabrú, porcí Econòmicament es divideix en bestiar de treball , del qual hom obté força motriu, i en bestiar de renda , del qual hom obté matèries alimentàries carn, llet i derivats, sang, productes epidèrmics pells o cuirs, pèl, banya, llana, excrements i despulles seu, greix, ossos, etc
zebra

ZebresEquus (Hippotigris) grevyi
David Bygott (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels èquids que pertanyen al gènere Equus, Dolichohippus i Hippotigris (considerats també a vegades com a subgèneres d’Equus).
Es caracteritzen pel pelatge clar blanc o groguenc, amb franges transversals fosques negres o brunes, de diversa amplada, a tot el cos, el coll gruixut, la crinera curta i recta i el cap gros i pesant Les dues espècies més importants són Equus Hippotigris grevyi , pròpia de l’Àfrica oriental, de pelatge fi, orelles grosses i cua semblant a la dels ases, i Equus Hippotigris zebra , limitada a la península del Cap i força escassa
malvasia
Viticultura
Raïm molt dolç i fragant, de grans grossos, tendres i ovoides.
És conreat especialment a la península Ibèrica, Grècia, Occitània i el sud d’Itàlia El nom prové del port del Peloponès de Monembasía , que els venecians anomenaven Napoli di Malvasia La producció catalana de malvasia devia ésser poc important, car el 1403 hom n'importava de Creta, bé que sembla que, avançat el s XV, ja n'exportava a Anglaterra A Mallorca i a Garraf s’acredità el raïm dit malvasia de gra gros
carp
Anatomia animal
Part de l’esquelet de la mà constituïda per vuit ossos disposats en dues files.
La fila superior comprèn l' escafoide , el semilunar, el piramidal i el pisiforme la fila inferior, el trapezi , el trapezoide, el gros del carp i el ganxós Aquests ossos s’articulen, d’una banda, entre ells i, de l’altra, els de la fila superior s’articulen amb l’extremitat inferior del cúbit i del radi, i els de la fila inferior, amb els metacarpians solament el pisiforme no s’articula sinó amb el piramidal
caracarà
Ornitologia
Ocell de rapinya de la família dels falcònids, d’uns 70 cm de llargada i una envergadura de més d’un metre.
El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà
Arnulf I
Història
Rei de Germània (887-899) i emperador del Sacre Imperi (898-899).
Fill illegítim de Carloman, rei de Baviera Esdevingué duc de Caríntia el 876 Es revoltà contra el seu oncle, l’emperador Carles el Gros fou proclamat rei de Germània a la mateixa dieta de Trebur 877 que deposà l’emperador Derrotà els normands vora el riu Dyle 891 i fracassà en la lluita contra els moravians 893 Cridat pel papa Formós emprengué amb èxit dues expedicions a Itàlia Fou coronat emperador a Roma 896
mutíl·lids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters.
Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina