Resultats de la cerca

Aprengué el violí i el piano de manera autodidàctica, i treballà acompanyant pellícules mudes El 1934 formà amb Django Reinhardt el Quintette du Hot Club de France, amb el qual es donà a conèixer Durant la Segona Guerra Mundial treballà a Londres amb George Shearing Els anys seixanta la seva carrera experimentà un rellançament i actuà en importants festivals dels Estats Units Durant els setanta enregistrà tres discos amb Yehudi Menuhin S Grappelli fou un dels pioners de la utilització del violí en el jazz Amalgamà equilibradament la tradició clàssica del violí, el sentit rítmic…

Fou cofundador i redactor de la revista literària t Fonteintje 1921-24 i secretari de la revista Vandaag 1929-30 Amb G Walschap i L Zielens fou un dels renovadors de la novellística flamenca cap al 1930 Les seves obres es caracteritzen per un estil molt acurat i per una profunda anàlisi psicològica de l’humanisme burgès Entre les més importants cal esmentar Komen en gann ‘Anar i tornar’, 1927, De Jazz-speler ‘El jazzman ', 1928, Het leven dat wij droomden ‘La vida que somniàvem’, 1931, Alles komt terecht ‘Tot arriba al seu lloc’, 1937 i Maria Daneels 1942

Cantant de cabaret i trompetista de jazz , fou enginyer i periodista, i també es dedicà al cinema Relacionat en certa manera amb el surrealisme i l’existencialisme, dintre de la línia de l’absurd, el seu món de ficcions contribueix a donar una visió desintegradora i corrosiva de la realitat La seva obra causà en el seu moment, un gran impacte Cal destacar-ne les novelles J'irai cracher sur vos tombes 1946, L’automne à Pékin 1947 i L’écume des jours 1947, i les peces teatrals Les bâtisseurs d’empire 1959 i Le goûter des généraux 1964

Autodidacte, estudià després amb Goldmark Treballà de pianista El 1919 la seva cançó Swanee el féu popular, i estrenà revistes musicals a Broadway, com Primrose 1924, Treasure Girl 1928, etc, sovint amb texts del seu germà Ira En un altre camp, fusionà elements populars, temes i ritmes de jazz i elements clàssics en obres com la Rhapsody in blue 1924, el seu concert per a piano i orquestra 1925 i el poema simfònic An American in Paris 1928, compost després d’un viatge a Europa durant el qual conegué Ravel Féu també música per a pellícules i l’òpera Porgy and Bess 1935

És un recurs comú al blues , al jazz i a les músiques que hi estan relacionades Les blue notes són, en realitat, inflexions de la nota i, si bé en la notació i en l’anàlisi harmònica es consideren distants una 3a m, una 7a m i una 5a dis ascendents de la tònica, respectivament, la seva entonació defuig l’exactitud de l’afinació temprada L’escala hexatònica del blues es forma amb els graus següents I, III m, IV, V dis, V, VII m per exemple la, do, re, mi♭, mi, sol L’escala pentatònica resulta de restar-li la 5a dis

João Gilberto i Antônio Carlos Jobim, dos dels músics més importants en la definició d’aquest estil, renovaren profundament els ritmes i les melodies de la música tradicional del seu país, mantenint la base popular i potenciant la improvisació Ambdós van diversificar la samba tradicional, incrementant-ne la complexitat melòdica i harmònica, donant més pes a la guitarra i afegint a tot plegat la influència del jazz de la costa oest dels EUA Altres músics importants per a l’evolució d’aquest estil han estat, entre d’altres, Vinícius de Moraes, Baden Powell, Chico Buarque i Maria…

Un dels primers músics coneguts de la història de la vila fou Josep Costa, que hi nasqué a la segona meitat del segle XVI i morí el 1627 És el primer d’una llarga llista de músics fills de Terrassa i monjos de Montserrat, en la qual també apareixen P Jorba, J Guarda, J Ramoneda, J Cortada, M Marsal, J Puig, B Vinyals, J Boada i F Vinyals, entre d’altres Francesc-Lluís Bordons Solsona ~1610 - 1650 construí el primer orgue de la parròquia del Sant Esperit entre el 1630 i el 1649 L’any 1646, l’Ajuntament de la ciutat i aquesta parròquia fundaren conjuntament una petita escola de música que fou…

És considerat una figura cabdal del documental experimental Estudià literatura i antropologia a Copenhaguen i exercí de crític cultural de jazz , teatre i cinema fins l’any 1968 Entre el 1961 i el 1971 viatjà per Àfrica, Amèrica del Sud, l’Índia i el sud-est d’Àsia Publicà el seu primer llibre de poemes el 1962 i, l’any següent, realitzà el primer film El 2005 n'havia produït quaranta Les seves pellícules més destacades són A Sunday in H ell 1977 i el curtmetratge surrealista The Perfect Human 1967, que el director Lars von Trier recuperà en un documental que codirigí amb Leth, The Five…

Del 1974 al 1977 tocà amb el vibrafonista Gary Burton Durant aquests anys ensenyà a la Universitat de Miami i al Berklee College of Music L’àlbum The Pat Metheny Group 1978 li reportà un gran èxit, després del qual esdevingué un dels guitarristes més influents dels anys vuitanta Fa un bon ús de les possibilitats electròniques de l’instrument i també de la guitarra sintetitzada Ha format grups i ha collaborat amb nombrosos músics de jazz i d’altres estils musicals Metheny ha fos molt diverses influències per a presentar una faceta estrictament jazzística i una altra, de més…

Començà tocant a la banda de Lionel Hampton 1945-47 Posteriorment s’incorporà a diverses bandes i, al final dels anys cinquanta, acompanyà Thelonious Monk, amb qui gravà Thelonious in Action , i treballà amb els Jazz Messengers d’Art Blakey Formà un quintet amb dos saxos tenors amb Eddie "Lockjaw" Davis Des del 1963 visqué a França, on tocà amb els millors músics i orquestres realitzà gires anuals pels EUA Fou un dels millors saxofonistes tenors del hardbop , de fraseig ràpid i de so càlid i incisiu Entre els seus discos, cal destacar Blowin’ Sessions 1957, Call it Wachawanna…