Resultats de la cerca

S’inicià a l’Skating Club de Barcelona, del qual el seu pare era l’encarregat Jugà en aquest club, que després de la Guerra Civil es digué Patín Club, fins el 1944 Després milità al Frente de Juventudes i al CE Sabadell, i el 1946 fitxà pel RCD Espanyol, en el qual jugà tres temporades i guanyà tres Campionats de Catalunya i tres d’Espanya El 1947 també formà part de la primera selecció espanyola de la història, que assolí la medalla de bronze al Campionat del Món i d’Europa A mitjan anys cinquanta marxà al Brasil per motius laborals i reaparegué amb el Palmeiras, del qual fou jugador…

Pioner d’aquest esport a Catalunya Creà la secció de tamborí del Club Esportiu INEF Barcelona, i en fou el responsable 2005-12 Com a jugador i entrenador de l’equip participà en múltiples edicions en la Copa d’Europa, tant a l’aire lliure com en pista coberta, i guanyà la Lliga Catalana 2012 Amb la selecció catalana, disputà un Campionat d’Europa en pista coberta 2011 i un Campionat del Món a l’aire lliure 2012 Ha participat en nombrosos torneigs de tamborí de platja, i destaquen els títols aconseguits a Berlín 2010, Colònia 2011 i Catalunya 2012 El 2009 participà en la fundació…

Com a porter s’incorporà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a mitjan anys vuitanta Jugà al FC Barcelona B entre el 1988 i el 1995, amb el parèntesi de la temporada 1989-90 que jugà cedit al CD Logronyès Formà part del primer equip del FC Barcelona des del 1990 Guanyà dues Lligues 1992, 1993, tres Supercopes d’Espanya 1992, 1993, 1995, una Copa d’Europa 1992 i una Supercopa d’Europa 1993 També jugà en el Córdoba CF Posteriorment destacà com a jugador de futbol americà amb el Barcelona Dragons 1996-2003, on actuà de kicker o xutador Guanyà la World Bowl contra el…

El 1997 arribà a Catalunya procedent del CA Social de San Juan per jugar els darrers quatre partits de Lliga amb el Club Patí Voltregà Davanter, la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1997-98 i guanyà la Lliga, però marxà a l’Argentina Posteriorment tornà dues vegades més a Catalunya per jugar en breus etapes en el CP Voltregà 2004, 2006, aquesta última quan ja s’havia retirat per primer cop Amb la selecció del seu país fou campió del món 1995 i fou escollit millor jugador del campionat També assolí una medalla de bronze 1993 i tres de plata 1997, 2001, 2003 en el…

Desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador al Club Patí Vilanova 1969-77 i es retirà al Club d’Esports Vendrell 1977-79 Com a entrenador, s’inicià el 1979 al Vendrell, club que dirigí dues temporades i aconseguí un ascens També dirigí el Club Natació Reus Ploms dues temporades, el Club Patí Calafell una temporada i el Club Esportiu Lleida Llista Blava, on estigué dues temporades i aconseguí un ascens Més tard, fou director esportiu del CE Vendrell durant cinc anys abans de passar a la federació espanyola, on ocupà el càrrec de president del Comitè Espanyol d’…

Conegut com Xesco Espar, s’inicià en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou cedit al GEiEG de Girona, però el 1984 retornà al FC Barcelona Jugà dues temporades en el primer equip i el 1985 guanyà la Recopa d’Europa i la Copa del Rei El 1985 es retirà com a jugador i inicià la seva etapa d’entrenador a les categories inferiors del FC Barcelona Entrenà sis temporades l’equip juvenil 1985-91 i sis temporades més l’equip júnior 1991-97 El 1997 ocupà el càrrec de preparador físic i d’ajudant de Valero Rivera, tècnic del primer equip L’equip enllaçà cinc victòries…

S’inicià als Maristes de Sants i passà pels equips inferiors del FC Barcelona, els Maristes de Sant Joan i el CP Voltregà La temporada 1966-67 jugà amb el Magnetos a segona divisió i la següent debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Posteriorment jugà tres temporades al RCD Espanyol, amb el qual guanyà la darrera edició del Campionat de Catalunya 1968-69 abans de la creació de la Lliga estatal Després d’un fugaç pas pel Sant Andreu de segona divisió al principi de la temporada 1971-72, aquella mateixa campanya l’acabà amb el CP Vilanova, amb el qual pujà a la divisió d’honor i l’any…

Format a la Unió Esportiva d’Horta, amb la selecció espanyola fou campió del món júnior 1991 Posteriorment jugà al CN Sabadell 1991-92, CN Barcelona 1992-93, 1994-96, CN Catalunya 1993-94, 1996-98, Real Canoe de Madrid 1998, CDA Pescara d’Itàlia 2001, CN Atlètic-Barceloneta 2002-04, 2005-06 i 2007-08, Spandau de Berlín 2004 i Waterpolo Plaza Zaragoza 2006 Fou set cops campió de la Lliga 1994, 1995, 1996, 1999, 2000, 2003, 2006 i de la Copa del Rei 1994-97, 2004, 2006, 2008 i tres cops de la Supercopa d’Espanya 2004, 2006, 2007 En la seva estada a Alemanya conquerí la Bundesliga i la Kopal, i…

Format al planter del Club Patí Vic, amb el qual debutà en la màxima categoria, destacà per l’instint golejador Jugà al CP Voltregà 1986-88, el Reus Deportiu 1989-90 i l’Igualada HC, 1990-93, i tornà al CP Vic en dues etapes 1988-89, 1993-2000, club on es retirà Com a jugador conquerí una Copa d’Europa 1993, una Lliga 1992, tres Copes del Rei 1992, 1993, 1999 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Una vegada retirat, inicià una breu etapa als despatxos del CP Vic, però ben aviat decidí ser entrenador Dirigí el Sant Feliu 2004-05, a primera divisió, i ja a l’OK Lliga, el SHUM Maçanet…

S’inicià en el collegi Maristes de Sants Com a juvenil jugà al RCD Espanyol, després ho feu al CH Piera, a tercera divisió, i la temporada 1962-63 debutà a la màxima categoria amb el Mercantil d’Igualada, on milità fins l’any 1964 Posteriorment jugà cinc temporades al CE Vendrell, dues al RCD Espanyol i nou al CE Arenys de Munt, on penjà els patins el l980 Fou subcampió de la primera edició de la Recopa d’Europa 1977 Amb la selecció espanyola júnior, guanyà dos Europeus 1964, 1966 i amb l’absoluta fou subcampió d’Europa 1967, dues vegades campió del món 1970, 1972 i una vegada subcampió de la…