Resultats de la cerca

Fundat el 1921 amb el nom de Centre d’Esports de Roses, el primer president fou Primitiu Salamó i Dunjó El 1940 fou refundat per Pere Guitart i Sallés, que, sota el seu mandat, canvià la denominació del club per l’actual, i el 1978 es catalanitzà Els anys quaranta fou campió provincial d’afeccionats dos anys seguits A partir del 1961 passà a jugar al camp municipal Díaz Pacheco, i algunes temporades milità a la divisió preferent Des del 1985 juga a l’estadi municipal de Roses Té escola de futbol base i set equips en categories inferiors El 2010 el primer equip militava a primera…

Davanter que començà a jugar al Club Patí Manlleu, però que s’acabà de formar al Club Patí Voltregà, on debutà en la màxima categoria Després de ser el màxim golejador de la Lliga la temporada 1983-84, jugà als equips italians Amatori Vercelli i Viareggio Posteriorment jugà al CP Noia 1986-87, al Futbol Club Barcelona 1987-88, al CP Voltregà 1988-90 i al CP Vic 1990-92, club en el qual es retirà Entrenà el Club Patinatge la Garriga i el Club Hoquei Mollet Amb la selecció espanyola júnior guanyà l’europeu de Ginebra 1981, del qual fou el màxim golejador i escollit millor jugador…

Començà a jugar al Club de 7 a 9 de Barcelona, i més endavant jugà al Ping Pong Club Tívoli i al Club de Tennis Barcino Gua-nyà dinou títols de campió de Catalunya quatre d’individuals 1949, 1950, 1952, 1954, set per equips 1947, 1949, 1951, 1952, 1954, 1956, 1958, quatre de dobles 1946, 1947, 1949, 1958 i quatre més de dobles mixtos 1949, 1957, 1960, 1961 Fou vuit vegades campió d’Espanya, cinc per equips 1954, 1956, 1958, 1959, 1960 i tres en dobles mixtos 1946, 1949, 1956 Participà en el Mundial del 1955 Fou el primer director de l’escola d’entrenadors i també seleccionador…

Pivot de 2,16 m d’alçada, començà a jugar a l’Escola Llor de Sant Boi de Llobregat Posteriorment passà a les categories inferiors del CB Cornellà i després fitxà pel Futbol Club Barcelona  1999-2001 El 1999 es proclamà campió del món júnior amb la selecció espanyola, que en la final s’imposà als Estats Units El seu esclat definitiu es produí l’any 2001 i es convertí en el punt de referència del FC Barcelona, tot i la seva joventut Elegit millor jugador de la final de la Copa del Rei d’aquest any, la seva consagració tingué lloc en la final de la Lliga davant el Real Madrid 2001,…

La temporada 1923-24 guanyà el campionat comarcal i passà al Campionat de Catalunya de tercera categoria Més tard jugà en el de segona dit també Primera B De vegades era anomenat Futbol Club Lleyda i disputava els partits a Cappont, al camí vell d’Albatàrrec Quan el 1926 desaparegué el seu gran rival, el Futbol Club Joventut Republicana, passà a jugar al camp d’esports El 1930 passà a dependre del nou Centre d’Esports de Lleida, amb el nom de Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935 En lloc seu foren creats l’AE Lleida i el Lleida SC Després de la guerra civil de 1936-39, hom…

Esta blerta de molt jove a Crevillent, ben aviat mostrà grans aptituds per al cant, que finalment començà a estudiar al Conservatori de València Debutà al Teatre Príncipe Alfonso de Madrid el 1902 amb Jugar con fuego FA Barbieri i l’èxit que hi obtingué comportà el seu immediat ingrés en la companyia del baríton E Sagi Barba, amb qui més tard es casà El 1908 cantà una aplaudida Marina a Madrid i tres anys després es presentà a l’Havana amb Tosca El 1914 estrenà al Circo Price de Madrid Las Golondrinas , de JM Usandizaga, en la seva versió com a sarsuela i el 1920 actuà al Teatre…

Fundat el 1971, competí inicialment a l’OAR i poc després s’inscriví en competicions federades La seva primera temporada aconseguí l’ascens a tercera divisió estatal i durant els anys setanta jugà dues fases d’ascens a segona divisió Seguí en la mateixa categoria i entre el 1980 i el 1985 disputà la primera categoria del Campionat de Catalunya El bàsquet femení prengué el relleu com a referència del club i, després de jugar a primera categoria catalana, el 1989 aconseguí l’ascens a segona divisió estatal El 1992 fou campió de grup i jugà a primera B durant dues temporades A…

Fundat el 1951 com a secció de l’Esport Ciclista Mataró, el 1992 adoptà la denominació actual Jugà en la màxima categoria de l’hoquei sobre patins estatal en cinc períodes diferents i la mateixa temporada del seu debut a la primera divisió espanyola, la 1966-67, conquerí la Copa d’Espanya La temporada 1967-68 s’adjudicà el Campionat de Catalunya i la Lliga espanyola i arribà a les semifinals de la Copa d’Europa No guanyà cap més títol fins al cap de 41 anys, l’any 2009, que conquerí la Copa de la CERS, pocs dies després de baixar de l’OK Lliga a la primera divisió Aquest títol li permeté…

Començà a l’equip del seu poble natal, després continuà en el Granollers i al principi dels anys setanta ingressà al Barcelona amateur Jugà de centrecampista i la temporada 1972-73 passà al Barcelona Atlètic, on fou considerat una de les grans promeses del futbol català Al final de la temporada 1975-76 es lesionà el genoll però, malgrat això, fitxà pel Valladolid, on només pogué jugar alguns partits al principi de la temporada 1977-78 i es retirà Posteriorment fou president de l’Ametlla i entrenà els juvenils d’aquest club i del Granollers El nou camp de l’Ametlla fou batejat…

Migcampista Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1943 procedent del Constància d’Inca, on havia jugat les dues temporades anteriors, però una lesió a l’esquena li impedí debutar amb la samarreta blaugrana en partits oficials Fou cedit temporalment a l’Hèrcules i després al seu equip d’origen, on tornà a jugar en l’etapa 1945-47 Una nova cessió al Gimnàstic de Tarragona li permeté debutar a primera divisió l’octubre del 1947 Jugà 41 partits en les dues temporades 1947-49 abans de tornar al FC Barcelona, la temporada 1949-50, on actuà en 17 partits més Després tornà un altre any…