Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
espai de pèl
Disseny i arts gràfiques
Peça d’acer o llautó que hom empra en la composició mecànica per a espaiar les lletres.
abreviació
Supressió de lletres en un mot per abreujar-lo, de mots en una frase per abreujar-la.
realitzable
Economia
Dit de l’element de l’actiu susceptible de convertir-se en recurs líquid, ja sia directament, o després d’un procés de manufacturació.
El primer és anomenat realitzable cert, i inclou crèdits a curt termini, lletres, etc, i el segon realitzable condicionat, car sols és convertible en disponibilitats després d’un procés de manufacturació El realitzable funcional és aquell actiu fix convertible en disponibilitats a llarg termini, com és ara la maquinària, els edificis, etc
Màxim Tirà
Història
Emperador romà usurpador proclamat el 409 a Barcelona per les tropes.
Vençut el 411 per les tropes del legítim emperador, Honori, fou reproclamat vers el 418 i vençut, finalment, a Bracara Braga i executat 422 Féu encunyar moneda a nom seu, a Barcelona, amb les lletres SMBA Sacra Moneta Barcininensis En baté d’argent síliqua i de bronze de dos tipus i valors diferents
Josep de Llupià i d’Agulló-Pinós
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró Fou canonge de la seu d’Urgell Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, més tard ho fou de la de Bones Lletres Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller 1701
Gabriel Nogués i Garcia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Doctor en filosofia i lletres, participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana, on féu la comunicació Crítica d’algunes formes errònies del llenguatge escrit 1906 És autor també dels treballs Vocabulari de l’ofici de seller o guarnicioner 1910 i Consideracions sobre la Himnologia popular de Catalunya 1900, entre altres
bene valete
Història
Salutació final epistolar d’origen romà ( vale
o valete
, ‘estigueu bo’ o ‘estigueu bons’) que passa al bene valiat
merovingi (senyal reial d’expedició de documents i de convalidació) i arriba finalment al bene valete
pontifici, que té valor de subscripció.
Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV
alèxia
Patologia humana
Agnòsia que comporta la pèrdua de la facultat de llegir.
Pot trobar-se aïllada, però generalment és associada a d’altres trastorns agnòsics Es presenta en diversos graus, des de la incapacitat per a reconèixer les paraules fins a la no-identificació de les lletres Una forma especial és l' alèxia musical o pèrdua de la facultat de llegir els signes musicals
Eduard Ranch i Fuster
Música
Crític musical.
Professor a l’Escola Internacional de la Institución Libre de Enseñanza, escriví articles de crítica musical a “El Mercantil” i “La Correspondencia de Valencia” i collaborà a Radio Nacional de España a València Deixà una extensa biblioteca amb nombrosos llibres sobre música Collaborà a “Taula de Lletres Valencianes”, “Valencia Atracción” i altres revistes
Jaume Genovart i Llopis
Pintura
Pintor.
De formació artística bàsicament autodidàctica, es donà a conèixer l’any 1972, bé que amb anterioritat havia pintat esporàdicament Fou conegut sobretot pel que ell anomenava Genografies , això és, la delimitació d’uns paisatges simplificats sobre els quals apareixen lletres i altres elements significants, tot plegat produint una interessant sensació de moviment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina