Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa, semiesfèric Generalment es tocava en parelles que es disposaven als dos costats del músic penjades de la cintura, o bé a terra, i es percudia amb baquetes D’origen àrab o sarraí, s’implantà a Occident al final del segle XII, i fou molt popular durant els segles XIII i XIV El seu nom prové de l’àrab naqqara En la seva difusió tingueren un paper molt important les croades Les nacres, que avui encara es toquen al món àrab i l’Índia, foren emprades per a usos militars en campanyes bèlliques Al segle XVI encara eren…

Les notes extremes del tetracord eren fixes a distància de 4a J i les dues internes eren mòbils Tot i que la variabilitat de les notes internes sembla que era molt gran entre els músics pràctics, els teòrics parlaven de tres menes de gènere el diatònic on els tres intervals, de greu a agut, eren de mig to, to i to, el cromàtic mig to, mig to i un to i mig i l’enharmònic quart de to, quart de to i dos tons Aquests tres tipus de gènere melòdic s’apliquen també a l’escala completa del sistema grec formada per diversos tetracords encadenats del mateix gènere diatònic, cromàtic o…

Després de tocar en diverses bandes, l’any 1968 els germans Duane guitarra i Gregg Allman veu i teclats crearen, amb quatre músics professionals més, The Allman Brother’s Band, grup que va acabar essent clau en l’evolució del rock als EUA En tres anys enregistraren tres discos molt importants, que identificaren definitivament la figura d’un guitarrista brillant i creatiu com Duane -el qual va saber mesclar el seu country natal amb el rock - amb l’èxit del rock del sud dels EUA els anys setanta Per donar més contundència al seu so tocaven amb dues bateries Després de la mort de…

Durant la Segona Guerra Mundial, el fet que el seu fundador estigués allunyat d’Anglaterra la féu perillar, però aconseguí salvar-se i es convertí en una cooperativa autogestionada pels músics que en formaven part La dirigiren, a més de l’esmentat Thomas Beecham, Adrian Boult 1951-57, William Steinberg 1958-60, John Pritchard 1962-66, Bernard Haitink 1967-79, György Solti 1979-83, Klaus Tennstedt 1983-87, que fou succeït després d'un període sense titular per Franz Welser-Möst 1990-96, situació que es repetí fins el 2000, que fou nomenat Kurt Masur, el qual el 2007 fou rellevat…

Neboda d’ Isidre Nonell Es formà a Madrid, on estudià pintura i on exposà Fou corresponsal de Pueblo a Berlín, i collaborà a ABC Publicà diverses novelles en castellà, l’obra Los cinco 1948 sobre els músics del Grup dels Cinc i un recull de poesia,  Selección de sonetos de amor 1965 La seva germana Carolina Nonell i Masjuan Barcelona 1927 - , assagista, estudià filosofia i lletres i ciències polítiques a Madrid Ha publicat monografies històriques i una biografia, entre altres treballs, sobre el seu oncle Isidro Nonell, su vida y su obra 1963 Ambdues germanes publicaren,…

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el…

Començà la seva carrera professional a 16 anys De formació bàsicament autodidàctica, als seus inicis rebé la influència de Django Reinhardt Als anys seixanta tocà a Londres amb músics de rock com Jack Bruce, Mick Jagger i Eric Clapton L’any 1969 viatjà als EUA, on ingressà al grup de Tony Williams Lifetime i collaborà en diversos enregistraments amb Miles Davis, amb els quals fou un dels iniciadors del jazz-rock El 1971 formà el seu propi grup, la Mahavishnu Orchestra, en la qual barrejà elements de cultures diverses, sobretot orientals Ha fet nombrosos concerts i…

Estudià el piano d’infant, i després, inspirat pels discos de Milt Jackson, s’inicià en el vibràfon El 1961 es traslladà a Nova York i començà a collaborar i gravar amb alguns dels millors músics de l’època, com Herbie Hancock, McCoy Tyner i Grant Green A partir del 1967 dirigí grups propis, en una línia oberta i avantguardista El 1970 tornà a Califòrnia per viure a San Francisco, on continuà enregistrant discos i tocant en directe el vibràfon i la marimba Els anys vuitanta formà part dels Timeless All Stars Realitzà diverses gires formant duo amb Tete Montoliu Fou un virtuós del…

Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc Amb Ch Bordes i FA Guilmant fundà 1894 la Schola Cantorum de París, on fou professor El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts causà una profunda impressió als músics catalans i feu conèixer la música francesa d’aleshores Tornà a Barcelona el 1898 Teatre Líric, el 1908 Liceu, el 1917 Palau de la Música i el 1930 amb l’Orquestra Pau Casals Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal 1897 i L’Étranger…

Nebot de Heinrich Finck Es formà a la capella musical de la cort de Ferran I d’Hongria i Bohèmia Més tard estudià a la Universitat de Wittenberg, on es graduà el 1545 Allí establí contactes amb els cercles humanistes i reformistes, en particular amb Melanchthon Des del 1554 ensenyà música en aquesta universitat El 1557 ocupà també el càrrec d’organista de la ciutat Amb motiu de les noces d’alguns personatges importants i aristòcrates de Wittenberg escriví diversos motets de circumstància La seva obra més important, no obstant això, és el tractat Practica musica Wittenberg 1556, on illustra…