Resultats de la cerca

Doctor en dret 1968 i en ciències econòmiques 1975, ha estat professor a ESADE 1962-69, catedràtic a la Universitat de Palma, Mallorca 1981, i, en diversos períodes, professor a la Universitat de Barcelona, de la qual és catedràtic des del 1983 Director d’estudis del Centre d’Estudis de Planificació 1968, ha publicat la seva tesi doctoral Política econòmica de la Generalitat 1936-1939, en dos volums Evolució i formes de la producció industrial , 1970, i El sistema financer , 1979, La planificación económica 1973 i Introducció a l’economia 1977, a més de participar en alguns treballs…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

El director general d'Informació de La Moncloa, Alberto Pozas, dimiteix del càrrec La renúncia prové de les declaracions del comissari jubilat José Manuel Villarejo, actualment empresonat, el qual va declarar davant del jutge que Pozas li va donar un llapis de memòria amb les dades d'un telèfon mòbil robat l'any 2016 a una assessora del líder de Podem, Pablo Iglesias Pozas era aleshores director de la desapareguda revista Interviú

És caracteritzat per una infiltració del teixit subcutani i per una substància gelatinosa que produeix un edema dur que no deixa marca si hom el pressiona i que és més evident a la cara, al coll, a la fossa supraclavicular i a la porció distal de les extremitats Els signes i símptomes més freqüents són feixuguesa, apatia, edema de les parpelles, sensació de fred, suor escassa, macroglòssia, cardiomegàlia, pallidesa, pèrdua de memòria, etc

Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l' Acadèmia del Parnàs Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios 1681

Director tècnic de Metales y Platería Ribera SA Presidí l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Degà del Collegi Oficial d’Engiyers entre el 1966 i el 1975, contribuí a la catalanització de l’entitat i a la recuperació de la memòria del gramàtic i enginyer Pompeu Fabra Fundador d’Òmnium Cultural l’any 1961, en fou president del 1978 al 1984 Fou també president del Secretariat d’Orfeons de Catalunya fins el 1982

Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el  Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05

Conegut com Dámaso II , practicà el ciclisme de carretera i de pista Participà en nombroses curses a l’americana, de 100 km, de 24 hores i darrere moto, en especial al velòdrom de Tortosa Des del 1943 formà part del Club Esportiu de Tortosa Guanyà el Campionat d’Espanya darrere moto en dues ocasions 1946, 1953 L’any 1970 la Penya Ciclista Ampostina organitzà en memòria seva el primer trofeu Josep Dámaso

Al principi dels anys seixanta entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge En fou vicepresident i al gener del 1971 es convertí en el president després de la dimissió de Carles Becerra, i es mantingué en el càrrec fins el dia de la seva mort En la seva memòria, la Federació Catalana creà el 1975 el Trofeu Santiago Pagès, que se celebrà fins al final dels anys vuitanta

Fill de Joan Roman i Calvet, intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus 1908 i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals 1917-29 en publicà cada any una memòria amb els resultats Escriví també Antigüedades ebusitanas 1913