Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
carburant
Química
Combustible líquid, constituït fonamentalment per hidrocarburs, emprat en els motors de combustió interna.
La principal característica que ha de posseir, per tal que el motor assoleixi la potència màxima, és de resistir compressions elevades sense produir detonacions Més enllà d’una determinada relació de compressió del motor la mescla carburant-aire s’encén espontàniament autoencesa i es produeix una ona expansiva que en xocar amb la culata i el cap del pistó produeix un típic soroll metàllic que fa minvar el rendiment Els diferents hidrocarburs tenen una resistència a la detonació creixent segons l’ordre parafines, isoparafines, olefines, cicloparafines i aromàtics El poder antidetonant d’un…
pila holandesa
Tecnologia
Recipient metàl·lic proveït d’un corró dotat d’un moviment de rotació i unes ganivetes fixades a la seva superfície.
Entre aquestes ganivetes i unes altres que van fixades al recipient passa la pasta de cellulosa, per tal de batre-la, llevar-li les impureses i refinar-la, abans que no arribi a la màquina de fer paper És anomenada també pila refinadora
filat
Tecnologia
Teixit de fil metàl·lic (generalment de filferro) o de plàstic emprat per a tancar una obertura o formar un clos.
Hom classifica els filats segons el diàmetre del fil i l’obertura de la malla Els filats de fil prim i malla grossa són nuats filat de galliner si la malla és més petita, són simplement teixits filat de conillera , i si els fils són més gruixuts i rígids, hom els fixa encaixant-los en secs efectuats prèviament o mitjançant soldadura elèctrica
monocristall
Tecnologia
Dit de la proveta o fragment metàl·lic format per un sol cristall, sense canvis d’orientació en l’estructura cristal·lina.
zirconi
Química
Element metàl·lic de la segona sèrie de transició, de nombre atòmic 40, pertanyent al grup IVB de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1789 per NH Klaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJ Berzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de 91,22 El 9 6…
greix
Tecnologia
Substància semisòlida constituïda per una mescla d’olis lubrificants amb sabons de catió metàl·lic (calci, sodi, liti, alumini o bari).
Les propietats del greix depenen de la base metàllica del sabó i de la composició química dels àcids grassos És emprat com a lubrificant quan hom vol protegir l’element lubrificat de la brutícia, la corrosió, etc
saxòfon
Saxòfon baix
© Fototeca.cat
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica, construït normalment de llautó.
Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables, són tapats per…
rotàmetre
Química
Mesurador de flux consistent en un indicador lleuger metàl·lic que s’ajusta per la part interior d’un tub graduat.
La superfície de l’indicador, en contacte amb la paret del tub, té uns canals, tallats obliquament, que obliguen l’indicador a girar i a elevar-se, bo i mantenint un equilibri entre la força de la gravetat i la del corrent del gas ascendent
careta

Tiradora amb careta
(CC0)
Esport
En esgrima, gorgera i filat metàl·lic vorejats de cuir que s’adapten al rostre per mitjà d’una tira elàstica.
tudell

Tudell de baixó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Tub metàl·lic estret, a l’extrem del qual es fixa el generador del so (inxa) dels aeròfons de doble llengüeta.
Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina