Resultats de la cerca

Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi

Estudià medicina a la Universitat de València i rebé el grau de doctor el 1765 Fou catedràtic de prima i escriví una història dels comentaris d’Hipòcrates fins a Andreu Piquer i uns Discursos sobre els escrits químics més insignes a Alemanya, França i Anglaterra 1772

Llicenciat en medicina el 1847, doctorat el 1869, i colleccionista Aprengué dibuix a Llotja Barcelona, d’on esdevingué catedràtic d’anatomia aplicada a les arts 1851 Publicà diverses obres sobre la seva especialitat Reuní una important collecció de gravats, avui als Museus Municipals d’Art de Barcelona

El seu Tratado sobre asfixia li donà una gran notorietat

De mare catalana, s’establí ben aviat a València, on es llicencià en ciències i es doctorà en medicina Fou president de l’Institut Mèdic Valencià Publicà monografies sobre insectes nocius a l’agricultura El 1902 obtingué la càtedra de mecànica de l’Institut General i Tècnic de València

Catedràtic d’anatomia a la Universitat de València Fou el cap de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana, que irradià a les altres universitats peninsulars Enarrationes in Librum Galeni de ossibus 1555, Isagoge ad faciendam medicinam ex Hippocratis et Galeni monumentis 1561, De indicationibus 1572

Germà del polític  Joan Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona 1875 Fou un dels iniciadors, amb Lluís Carreras i Aragó, de l’estadística demogràfica sanitària, que establí a la província de Barcelona i que posteriorment fou ampliada a tot l’Estat espanyol, i membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona

Descendent d’una antiga família d’apotecaris, estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en medicina a Barcelona 1787 Fou secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i collaborà en les seves Memorias Exposición de la doctrina homeopática Traduí diverses obres mèdiques del llatí, del francès i de l’alemany al castellà El 1794, en ocasió de la guerra Gran, publicà al “Diario de Barcelona” una Exhortación pública al pueblo catalán , que el capità general féu traduir al català El seu fill Francesc Xavier Coll i Jover Barcelona 1799 — 1847, advocat, fou alcalde de Barcelona 1839, diputat a…

Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad en medicina 1853, Es…

Estudià a Barcelona, i treballà a Boston amb Cannon i a Halle Saxònia amb Abderhalden, del qual traduí Fermentos defensivos del organismo animal 1914 Collaborà amb Ramon Turró 1916-18 al Laboratori Municipal de Barcelona, amb Prat de la Riba des del Servei d’Estudis Sanitaris de la Mancomunitat i amb la Societat de Biologia de l’IEC Al Laboratori Municipal detectà el paràsit causant de l’espiroquetosi icterohemorràgica a la península Ibèrica En el camp de la bioquímica i de la quimioteràpia introduí al país tècniques noves