Resultats de la cerca

A banda dels seus estudis musicals, es doctorà en lletres Després perfeccionà la seva tècnica vocal a Roma Debutà a Florència el 1971 amb un recital dedicat a G Caccini, de qui s’ha convertit en especialista, tant des del punt de vista interpretatiu com musicològic El 1985 fundà una companyia lírica a Florència per tal de posar en pràctica les seves investigacions

De formació autodidàctica, escriví una gran quantitat de composicions, de valor desigual, a les quals incorporà els elements musicals autòctons, cosa que donà una gran originalitat al seu llenguatge Emprà sovint el chôro , forma tradicional del Brasil, que donà nom a la seva obra Chôros 1920-29 Altres obres seves notables són les Bachianas brasileiras 1930-44, per a piano i conjunts instrumentals

Fou deixeble d’Isaac Albéniz, i actuà sovint amb ell en obres per a dos pianos Deixà sardanes i música instrumental El seu fill, Alexandre Vilalta Barcelona 1905, també pianista, es formà amb ell, amb CGVidiella i amb FMarshall, i ha actuat com a solista a Europa i Amèrica Establert a Torreón Coah Mèxic, hi ha fundat i promogut institucions culturals i musicals

Intentà la renovació actualitzada del teatre en vers, tot decantant-se sovint pels temes històrics, i fou també autor de llibrets de comèdies musicals Són notables What Price Glory ‘El preu de la glòria’, 1924, Elizabeth the Queen 1930, Winterset 1935, Key Largo 1940, on tractà la Guerra Civil Espanyola, Joan of Lorraine 1947 i Anna of the 1000 Days 1949

Anà a París el 1836, on estudià amb HCollet i AElwart Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II i professor de cant al Conservatorio de Madrid Dirigí els Reales Conciertos de Madrid Escriví nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía 1851 i Equinotación 1858, on explica un nou sistema de claus

Fou un notable promotor i animador d’activitats musicals al seu país La seva obra, que comprèn nombroses òperes, música de cambra i sacra, està lligada a les tradicions i a la història de Polònia i constitueix una aportació decisiva a la creació d’una òpera nacional És autor també del tractat Ritme i prosòdia de la llengua polonesa 1918

Fou membre de la capella del duc de Bedford i canonge de la catedral d’Hereford Conegué diverses escoles musicals europees, i fou influït especialment per l' ars nova francesa segons Tinctoris, la seva obra fusionà elements d’aquesta ars nova i del discant anglès Deixà dues misses isorítmiques, motets, etc El 1953 Manfred Bukofzer en publicà l’obra completa

És autor del tractat Ars musicorum València 1495, dedicat a Alfons d’Aragó, bisbe de Tortosa el text i les línies del pentagrama són impresos, i les notes, escrites a mà Se n'ha conservat una altra obra en forma manuscrita In enchiridion de principiis musicae disciplinae , en el qual tracta, entre altres coses, de notació i defensa les doctrines musicals tradicionals

Fa uns 25 000 anys, successives onades migratòries provinents de l’Àsia començaren a travessar l’estret de Bering, i anaren ocupant el continent americà, de vegades desplaçant-se cap al sud empeses per onades de nous pobladors, de vegades foragitant altres grups en un lent i complex moviment migratori que poblà tota la geografia americana en els seus diversos medis naturals desert, selva tropical, praderies, alta muntanya, etc Entre les moltes evidències que donen suport a la teoria de l’origen asiàtic dels amerindis, cal esmentar a més que la musicologia ha pogut constatar analogies en la…