Resultats de la cerca

Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es feu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 2006 i en filosofia per la Universitat Ramon Llull 2006, es doctorà en teologia sistemàtica per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 2013 Fou ordenat sacerdot el 2003 A partir del seu retorn de Roma combinà la tasca pastoral amb la docència, a més de dirigir la càtedra de teologia pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol” i la revista Quaderns de Pastoral  Des del 2020 és membre conseller del Centre de Pastoral Litúrgica Va ser vicedegà de la Facultat de…

Ordenat de sacerdot el 1974, es llicencià en teologia 1976 i en filosofia 1982 a Barcelona El 1993 fou escollit bisbe auxiliar de Barcelona, i des del 1997 és bisbe secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense Nomenat el 2001 bisbe coadjutor de la diòcesi d’Urgell, al maig del 2003 fou investit bisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, en substitució, per jubilació, de l’arquebisbe Joan Martí i Alanis El 2010, atenent a les especials circumstàncies com a copríncep d’Andorra, el Papa Benet XVI li atorgà el títol d’arquebisbe ad personam , que l’equiparava als…

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb Vicenç M de Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana En composà una trentena, de les quals cal destacar Flor nadalenca , Girona invicta , Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera  i  Eulàlia També compongué sardanes corals, entre les quals Capvespre…

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb Vicenç M de Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana En composà una trentena, de les quals cal destacar Flor nadalenca , Girona invicta , Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera  i  Eulàlia També compongué sardanes corals, entre les quals Capvespre…

De família mallorquina, aviat tornà a l’illa, ingressà als teatins i fou ordenat prevere Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ciutat on fixà la seva residència S’ha especialitzat en la història dels teatins i del seu fundador, sant Gaietà de Thiene Creà i dirigí des del 1945 la revista Regnum Dei-Collectanae Theatina , en què ha publicat nombrosos articles Edità Le lettere di San Gaetano da Thiene 1954 i és autor de Don Pío Frezza e le Suore Operaie di Gesú 1979, Oppidani illustri ed altrimenti degni di memoria, Francesco Grimaldi…

Fou ordenat de sacerdot a Barcelona el 1916 Coordinà el Bolletí dominical de les parròquies de Mallorca i fou collaborador d’ El Correo de Mallorca , Bellpuig i Analecta Praemonstratensia Fundà el Museu Regional d’Artà 1927 i l’Institut Catòlic d’Artà 1940 Participà en excavacions arqueològiques com les de sa Cova, sa Punta i son Favar, i feu estudis sobre la història local d’Artà durant els s xiii i xiv Entre les seves obres destaquen La ermita de Belén 1948 programa de festes “Los premonstratenses en Mallorca”, Analecta Praemonstratensia , 39 1963 “Final del priorato de Santa…

El 1890 fou ordenat de prevere i, el 1893, ingressà a la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors D’aquest orde arribà a ser conseller i secretari general Com a investigador, centrà el seu treball en diversos estudis biogràfics i d’història sagrada Collaborà en la revista Lluch gairebé des de la seva fundació Algunes de les seves obres resten inèdites Biografía del MRP Joaquín Rosselló y Ferrá 1914, Vida de la beata Catalina Thomás en el monasterio de Santa María Magdalena de la Ciudad de Palma 1916, Nostra Senyora de Lluch Compèndi històric 1918, Biografía del MI SrD Miguel…

Feu classes de llatí i cant a l’escola fundada pel comte Caspar von Hohenems, el 1612, a Schnifis El 1650 abandonà la seva ciutat natal i viatjà per Estrasburg, Durlach i Colònia Sembla que fou en aquesta darrera ciutat on escriví la seva primera obra literària, Tragico-Comoedia genannt Die Liebes-Verzweiflung 'Tragicomèdia anomenada l’Amor desesperat' Ordenat de sacerdot a la catedral de Constanza el 1663, arribà a ser capellà de la cort del comte von Hohenems, i allí escriví la seva primera novella, Philoteus, oder Des Miranten durch die Welt 'Filoteu o El món segons Mirant',…

Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê 'cançons', que era massa genèric A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc es diu que estan en estil kantional De forma relativament més recent…