Resultats de la cerca
Es mostren 2166 resultats
Francesc Orts i Llorca
Metge.
De família de mariners d’origen valencià, fou portat a Benidorm Marina Baixa a 3 anys Llicenciat en medicina a València 1928, amplià estudis a París, Viena i Munic Catedràtic d’anatomia de Cadis 1935, professor a València 1936-39 i Madrid 1954-75, treballà també com a cirurgià Fou un dels impulsors de l’orientació embriològica de l’anatomia a l’Estat espanyol Autor del text Anatomía humana 1944 i de La fisiología del desarrollo y su importancia en biología 1956 treballà en l’estudi dels vasos limfàtics de l’ull, l’aparell urinari i el desenvolupament del cor El 1982 fou investit doctor…
Sant Joan de Montornès de Segarra
Art romànic
Església parroquial del poble de Montornès La primera referència segura de Sant Joan de Montornès es troba en les antigues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII La vinculació amb la diòcesi de Vic es va mantenir fins al segle XVI, en què s’integrà al nou bisbat de Solsona Aquesta església, al cim del tossalet que dominava el poble, es troba al costat de les restes de l’antic castell de Montornès L’edifici conserva la seva orientació tradicional, però és una construcció posterior al romànic, amb la volta gòtica i la portalada d’…
Sierra Madre Centroamericana
Serralada
Serralada de l’Amèrica Central, que s’estén des de l’istme de Tehuantepec, a Mèxic, fins a la Barranca de Atrato, a Colòmbia.
Amb una orientació NW-SE, travessa Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà Hom hi distingeix dos conjunts un d’origen volcànic, on s’inclouen la Sierra Madre de Chiapas, a Mèxic, l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc i els sectors volcànics de Nicaragua, Costa Rica i Panamà i un altre d’origen sedimentari, que comença a l’W de Costa Rica i forma les penínsules de Nicoya i d’Osa, la punta Burica i la d’Azuero L’origen d’aquesta formació es localitza a les acaballes del Terciari, i hi sovintegen els terratrèmols i les erupcions volcàniques La màxima altitud és al volcà…
monocristall
Tecnologia
Dit de la proveta o fragment metàl·lic format per un sol cristall, sense canvis d’orientació en l’estructura cristal·lina.
intenció
Orientació de la consciència a la realització d’un acte, o de la voluntat a la consecució d’un fi.
línia
Música
Traç continu que serveix d’orientació per a indicar les diferents altures de les notes en una composició musical escrita.
Primitivament hom emprava una sola línia s XI com a pauta posteriorment foren dues, tres, quatre emprades encara en la notació gregoriana, cinc pentagrama i àdhuc sis o més Hom anomena línies addicionals les que acompanyen les notes que ultrapassen el pentagrama en un sentit o altre
traquític | traquítica
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura de les roques volcàniques formades per petites làmines de feldespat que presenten una certa orientació fluidal.
gnòmon
Astronomia
Tecnologia
Estil o tija, de llargada i orientació convenients, l’ombra del qual assenyala l’hora en els rellotges de sol.
Reial Automòbil Club de Catalunya

Participant a la Copa Catalunya del 1909 organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya
© RACC
Automobilisme
Entitat amb seu a Barcelona dedicada al foment de l’automobilisme i a l’orientació tècnica i pedagògica del conductor.
Coneguda popularment per la sigla RACC, nasqué el 1906 amb el nom d’Automòbil Club de Barcelona gràcies a l’impuls d’un grup d’automobilistes El mateix any rebé la distinció de reial d’Alfons XIII i el 1910 adoptà la denominació actual El seu primer president fou Lluís F Baixeras En aquella època circulaven molt pocs cotxes, els carrers i les carreteres no estaven preparats per a la circulació automobilística, no existien benzineres ni tallers mecànics, ni senyals, ni reglaments i els accidents eren freqüents Amb l’objectiu de millorar aquesta situació, el RACC denuncià el mal estat de la…
,
Christlich-Demokratische Union
Política
Partit polític alemany d’orientació cristiana, integrat fonamentalment per catòlics i protestants, sorgit el 1945 a Berlín, Colònia i Düsseldorf.
Des de la creació 1949 de la República Federal d’Alemanya, sempre amb la collaboració de la Christlich-Soziale Union CSU bavaresa, dominà en el govern fins el 1969, i obtingué, respectivament, el 31% 1949, 45% 1953, 50% 1957, 45% 1961 i 48% 1965 dels vots electorals, sota les cancelleries de Konrad Adenauer 1949-63, L Erhard 1963-66 i KG Kiesinger 1967-69 A partir del 1969 s’ha alternat al govern amb el Partit Socialdemòcrata SPD, i des d’aquest any romangué a l’oposició fins que la ruptura de la coalició governamental entre socialdemòcrates i liberals i el canvi d’aliances d’aquests…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina