Resultats de la cerca
Es mostren 1003 resultats
Pedro Almodóvar Caballero

Pedro Almodóvar
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
S’incorporà al cinema des d’una perspectiva experimental, tot utilitzant formats marginals fins el 1980, any que es professionalitzà S’interessà pel teatre, en el qual treballà temporalment com a actor, i escriví tres relats i una novella Reconegut com el cineasta més innovador i original del cinema espanyol actual, ha obtingut projecció internacional amb films com Laberinto de pasiones 1982, Entre tinieblas 1983, Qué he hecho yo para merecer esto 1984, Matador 1985, La ley del deseo 1986, Mujeres al borde de un ataque de nervios 1988, Átame 1990, Kika 1993, La flor de mi secreto 1995, Todo…
Denzel Washington

Denzel Washington, escena de la pel·lícula Training Day
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme The Pelican Brief 1993, d’Alan…
Barrabás
Esport general
Setmanari
Setmanari satíric esportiu publicat a Barcelona entre el 1972 i el 1977.
Nasqué com a successor de les revistes humorístiques de temàtica esportiva del principi del segle XX Amb un to transgressor, feia mofa dels organismes oficials, de les estructures esportives i de les figures rellevants del món de l’esport Dirigida per Xabier Etxarri, tenia collaboradors com Antonio Bigatà, Àlex J Botines, Ernesto Elchense o Alberto Armengol, dibuixants com Òscar, Ivà, Esparbé, Ludovico o Jaume Perich i el fotògraf Emilio Pérez de Rozas El 1984 inicià una segona etapa dirigida per Guillermo Sánchez, amb collaboradors com Antonio Bigatà i Josep Pernau, i amb l’…
Todosport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona entre el 1983 i el 2000.
Dirigida per Antonio H Filloy, Imma Pedemonte en fou la redactora en cap Hi collaboraren, a la redacció, X Garcia Luque, Joan Vall, Manuel Rico i Ton Marcet, entre d’altres, i els fotògrafs A Campañá, Rafael Seguí i Xavier Galí, entre d’altres Passà a mans del Grupo Godó i canvià la visió de la revista Els últims anys els números eren monogràfics En foren directors Daniel Ortiz i Òscar Voltas A l’abril del 1997, inicià la publicació del suplement Action sports , fins que s’escindí en una revista pròpia, dedicada als esports d’acció, que també fou dirigida per Ortiz i Voltas
Jacob Epstein
Escultura
Escultor anglès.
S'establí a Londres, on esculpí divuit estàtues per a la British Medical Association 1907 que són l’inici del seu estil propi A París executà el monument tombal d’Oscar Wilde, al cementiri del Père Lachaise 1911, i rebé les influències de Rodin, Picasso i Brâncuşi i de les arts negres i polinèsies Novament a Londres, participà en el grup vorticista i, amb el seu realisme, renovà l’escultura acadèmica anglesa La seva obra, freda i grandiloqüent, alternà l’estilització amb la utilització de formes massisses fou també retratista Obres La Visitació 1926, Tate Gallery, Londres, La…
Michael Cimino

Michael Cimino
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic nord-americà.
Estudià arquitectura i art dramàtic Després d’alguns films publicitaris debutà a la direcció en el llargmetratge d’acció, Thunderbolt and Lightfoot 1974 El 1978 estrenà The Deer Hunter 1978, sobre la guerra del Vietnam, que li valgué dos Oscar millor pellícula i millor director i és considerat un clàssic del cinema bèllic Posteriorment rodà cinc títols més, en els quals la violència ocupa un lloc central Heaven's Gate 1980, un fracàs comercial i de crítica estrepitós que determinà la seva migrada filmografia posterior, centrada, com els primers títols, en la violència i la…
Faye Dunaway
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Debutà en el cinema el 1966 i l’any següent es féu un cert renom amb Bonnie and Clyde d’A Penn Ha intervingut, entre altres, en Amanti 1968, The Arrangement 1969 d’E Kazan, Puzzle of a Downfall Child 1970, Chinatown 1974, Network 1976 que li valgué un Oscar, Evita 1980, Mommie Dearest 1981, Supergirl 1984, The Handmaid’s Tale 1989, Scordurs 1991, Arizona Dream 1992, The Temp 1993, Don Juan de Marco 1994, En brazos de la mujer madura 1996, Love Lies Bleeding 1999, The Thomas Crown Affair 1999, Messenger The Story of Joan of Arc 1999, Stanley's Gig 2000 i The Yards 2000
Jane Campion
Cinematografia
Directora cinematogràfica australiana.
El 1993 dirigí The Piano , film que obtingué tres Oscars millor actriu, millor actriu secundària i millor guió original i la Palma d’Or al Festival de Canes entre d’altres La seva sensibilitat s’ha revelat també en Sweetie 1989, An Angel at my Table 1990, filmada originàriament per a la televisió, The Portrait of a Lady 1996, Holy Smoke 1999, In the Cut 2003, Bright Star 2009 i The Power of the Dog 2021, premis Bafta 2022 a la millor direcció i a la millor pellícula i Oscar 2022 a la millor direcció L’any 2021 fou guardonada amb el Prix Lumière
Vittorio Storaro
Cinematografia
Director de fotografia italià.
Al costat de Bernardo Bertolucci ha desenvolupat un to de llum original i suggestiu palès a Il conformista 1970, Last Tango in Paris 1971, La luna 1979, The Sheltering Sky 1989 Interessat pel desenvolupament de les noves tecnologies, ha collaborat amb F F Coppola a One from the Heart 1980 i ha obtingut l’Oscar a la millor fotografia en tres ocasions Apocalypse Now 1979, Reds 1981 i The Last Emperor 1987 Posteriorment ha collaborat amb C Saura Tango , 1998 i Goya en Burdeos , 1999, W Beatty en Bulworth 1998, R Benhadj en Mirka 1999 i A Arau en Picking Up the Pieces 2000
Emil Jannings
Emil Jannings
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Nom amb què és conegut l’actor teatral i cinematogràfic Theodor Emil Janentz.
S'inicià en el teatre amb M Reinhardt i passà posteriorment al cinema, on es destacà, primerament, en els films d’E Lubitsch Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920 Das Weib des Pharao , ‘La muller del faraó’, 1922, etc i després en els de F Murnau Der letzte Mann , ‘El darrer home’, 1924 Faust , 1926, etc Altres films en què prengué part foren The Last Command i The Way of All Flesh 1928, que li valgueren el primer Oscar d’interpretació que hom atorgà, Der blaue Engel ‘L’àngel blau’, 1930, etc Fou considerat l’actor oficial de l’Alemanya nazi i abandonà el cinema després de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina