Resultats de la cerca

Besnet de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure Professà al convent franciscà de Saragossa i ocupà càrrecs importants dins l’orde Tenia fama d’orador i de teòleg Fou mestre i conseller d’Alfons III el Benigne Pere III l’envià d’ambaixador al papa Benet X d’Avinyó Bisbe de Tarassona 1344-47, a instàncies del papa Climent VI, i arquebisbe de Tarragona 1346-57, celebrà quatre concilis provincials 1349-51, 1354 i 1357, dels quals restà una relació global escrita Hi donà normes sobre la datació pels anys de la nativitat i pel numeral dels dies del mes, en…

Els Tres Capítols eren escrits de Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d’Edessa Justinià els condemnà com a nestorians, i el seu decret fou ben acollit a Orient A Occident, la decisió imperial semblà un atac al concili de Calcedònia, i el papa Vigili refusà d’acceptar-la Cridat a la cort, signà, sota la pressió imperial, el Iudicatum 548, o la condemna dels Tres Capítols , però després se'n retractà L’emperador convocà un concili a Constantinoble 553, que condemnà els Tres Capítols El papa Vigili, després d’haver sofert presó i tortura, a Constantinoble,…

Armat cavaller per Alfons XI de Castella, figurà en l’exèrcit reial que anà a socórrer Gibraltar 1333 Passà a França i participà en les empreses militars de Felip VI —el 1340 li fou confiada la defensa de Lilla— el rei el nomenà comte de Talmond 1339 i almirall de França 1341 El 1344 rebé del papa Climent VI, a Avinyó, el títol de príncep de la Fortuna o de les illes Afortunades Canàries El papa incità en favor seu diversos sobirans, entre ells Pere III de Catalunya-Aragó, que li prometé de collaborar en una empresa que Lluís de la Cerda no dugué a terme el drets a…

Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunó I del Rosselló, en la conquesta de Mallorca 1229 Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l’heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis Per influència de Jaume I de Catalunya-Aragó, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l’absolgués en canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València El bisbe d’Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d’aquest perdó, però Gregori IX el mantingué…

Era fill de Gotmar i de Garsenda, establerts a Santa Cecília de Voltregà Osona Ocupà violentament la seu de Vic a la mort del bisbe Ató i es féu consagrar pel metropolità d’Auish Gascunya davant Frujà, consagrat pel metropolità de Narbona El papa Joan XV 985-96 l’excomunicà, però ell continuà la usurpació i féu assassinar el bisbe Frujà 996 El nou bisbe de Vic, Arnulf, portà l’afer a un sínode de Roma 998, presidit per Otó III i pel papa Gregori V, on assistiren molts bisbes romans, llombards i alemanys, que el deposaren i degradaren Es conserva la butlla de…

Duc de Suàbia 1212-16, rei de Romans 1196-1220, rei de Sicília i de Nàpols Frederic I 1198-1250, rei de Germània 1212-50 i rei de Jerusalem 1225-40 Succeí el seu pare, Enric VI, sota la tutela de la seva mare, la reina Constança de Sicília morta el 1198, i després, del papa Innocenci III, que el féu educar a Sicília Es casà amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons I de Catalunya-Aragó, i, morta aquesta, amb Violant de Brienne, filla del rei de Jerusalem, i amb Elisabet d’Anglaterra S'enfrontà a la Lliga Llombarda 1126 i fou excomunicat pel papa Gregori IX 1227 això no…

Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…

La seva estirp documentada és Mattia Gaetani, o Caetani , d’Anagni mort vers el 1190 El seu fill Roffredo I Gaetani es casà amb Emilia Patrasso, neboda del papa Alexandre IV De llurs fills, Benedetto I Gaetani fou cardenal, i després papa, amb el nom de Bonifaci VIII , i Roffredo II Gaetani mort el 1296 fou senador de Roma i rebé 1295 de Carles II de Nàpols el comtat de Caserta El fill d’aquest, Pietro II Gaetani mort el 1308, vengué Caserta el 1308 i rebé del seu oncle, el papa, les senyories de Sermoneta 1297 i de Ninfa 1300 i el càrrec de marquès de…

A partir del s XI, en augmentar les atribucions del collegi cardenalici, el consistori se celebrava molt sovint, desplaçant la influència de l’antic presbiteri i dels sínodes romans Però a mesura que les congregacions de cardenals s’anaren transformant en les actuals congregacions de la cúria, el consistori es convertí en cerimònia formulària, en la qual hom proclama el nomenament de bisbes, arquebisbes i cardenals i decideix oficialment les canonitzacions El consistori sol tenir una part pública, en què són admesos els laics, una de semipública, amb assistència dels bisbes, i una de secreta…