Resultats de la cerca

Sentimentals i festius, s’iniciaren en la música com a banda de rock progressiu La fama indiscutible els arribà a la meitat dels anys setanta de la mà de la música disco , gràcies a la banda sonora de la pellícula Saturday Night Fever , amb la qual popularitzaren les seves característiques polifonies amb falset The Bee Gee's first 1966, Odessa 1969 i Staying alive 1983 són els seus treballs més destacats L’any 1997 el grup entrà a formar part del Rock and Roll Hall of Fame i es mantingué en actiu fins a la mort de Maurice Gibb 2003 Robin i Barry Gibb decidiren no actuar més amb el nom…

El 1944 supervisà la producció de la pellícula Jammin’ the Blues G Mili El mateix any començà l’organització de Jazz at the Philharmonic JATP, concerts presentats com a jam-session amb solistes selectes És considerat un dels pioners en l’establiment de concerts de jazz Durant dècades les seves gires recorregueren el món, presentant tot un seguit d’artistes, sobretot Ella Fitzgerald, Oscar Peterson i Duke Ellington A partir del 1973, els concerts s’anomenaren Pablo, coincidint amb la creació del segell discogràfic que duu aquest nom Pel que fa a la seva activitat discogràfica, s’…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, i aviat inicià una brillant carrera com a pianista que el dugué a interpretar, entre d’altres, la integral de l’obra de C Debussy Durant els primers anys de la dècada dels trenta fundà l’Orquestra de Cambra Marius-François Gaillard, que dirigí durant la Segona Guerra Mundial El seu repertori se centrà en la música dels seus contemporanis, especialment dels autors francesos Com a compositor deixà ballets com La Danse pendant le festin 1924 o Détresse 1932, pàgines simfòniques, una peça per a piano i orquestra Images d’Épinal , 1929, nombroses…

Llicenciada en filosofia i lletres 1970 Fou professora d'ensenyament secundari, model i actriu de teatre El seu primer relat,  El Sur  , d'inspiració autobiogràfica, fou la base de la pellícula homònima dirigida per l'aleshores company seu Victor Erice, estrenada el 1982 i que esdevingué un dels títols clàssics del cinema espanyol, però no fou publicada fins el 1985, juntament amb una altra narració, Bene 1985 Posteriorment publicà, en un registre entre enigmàtic i tràgic,  El silencio de las sirenas 1985, premis Herralde i Diario 16, La lógica del vampiro 1990, Las mujeres de Héctor 1994,…

Tractà de temes contemporanis amb tècniques pròpies de la ciència-ficció o la novella gòtica, i sovint emprà recursos de la psicoanàlisi La seva obra és bàsicament novellística Shadow Dance 1966, The Magic Toyshop 1967, The Infernal Desire Machines of Doctor Hoffman 1973, Heroes and Villains 1969, The Passion of the New Eve 1977, Nights at the Circus 1984 i Wise Children 1991 Escriví també les narracions The Bloody Chamber and Other Stories 1979 i el guió de The Company of Wolves , pellicula de NJordan 1984, ambdós recreacions de contes populars, i Blanck Venus 1985 Com a assagista és autora…

Vida i obra Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona 1983 amb una tesina sobre el cinema de la dècada de 1970, escriví guions de còmic per a l’Editorial Bruguera 1979 i articles cinematogràfics per a Sal común i Fotogramas 1980-84 Ajudant de muntatge a Nunca en horas de clase 1978, José Antonio de la Loma i guionista de Morbus, o bon profit  1982, Ignasi P Ferré, fou directora creativa de les agències de publicitat JWT 1985 i Target 1988-90 El 1990 fundà, amb Lluís Miñarro i Juan Peláez, la productora Eddie Saeta, per a la qual realitzà nombrosos espots…

Llicenciat en ciències empresarials, posteriorment estudià cinematografia a l’Escuela Internacional de Cine de l’Havana i a l’Australian Film Television and Radio School Broadcasting Enterteinment AFTRSBE de Sydney Després de diversos curts, el 2003 rodà el seu primer llargmetratge,  Les hores del dia , que rebé el Premi de la Crítica a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes Seguiren els films  La soledad 2007, premis Sant Jordi i Fotogramas de Plata 2008 i Goya al millor director i a la millor pellícula 2008, Tiro en la cabeza 2008, premi Fotogramas de Plata 2009, Sueño y silencio…

Es féu molt popular amb la seva aparició a la sèrie televisiva Mash 1972-83 Parallelament i posteriorment, i gràcies a la seva expressivitat i ductilitat, ha compartit els personatges de comèdia amb els del melodrama Ha intervingut a California Suite 1978, Crimes and Misdemeanors 1989, Whispers in the Dark 1992, Manhattan Murder Mistery 1993, de Woody Allen, amb qui també ha rodat Everyone Says I Love You 1996, Canadian Bacon 1994, Mad City 1997, Murder at 1600 1997, The Object of My Affection 1998, i What Women Want 2000 Per a la pellícula The Aviator 2004, de MScorsese, fou nominat a l’…

Interpretà personatges sensibles i d’una certa candidesa, sobretot en films del seu marit Federico Fellini , amb qui es casà el 1943 La seva primera pellícula fou Senza pietà 1947, d’Alberto Lattuada, però és amb La strada 1954, de F Fellini, quan assoleix fama internacional El 1957 fou premiada a Canes i a Sant Sebastià per Le notti di Cabiria , també de Fellini Altres films seus són  Fortunella 1958,  Giulietta degli spiriti 1965, The Mad Woman of Chaillot 1969 i Ginger e Fred 1985 Intervingué també en sèries per a la televisió Entre el 1966 i el 1969 presentà el programa radiofònic Cartes…

Influït per Wenceslao Fernández Flórez i Jardiel Poncela, s’inicià com a dibuixant en revistes barcelonines des de Madrid, fins que el 1950 s’hi traslladà per treballar a l’Editorial Bruguera La seva signatura “By Vázquez” es féu famosa als anys quaranta, quan creà els personatges de Pulgarcito, les germanes Gilda i Angelito, que  sortiren per primer cop a les revistes TBO , DDT   i Tiovivo Altres personatges seus foren Anacleto, la família Cebolleta, Churumbel i Ángel Siseñor, fins a un total de 150 La seva darrera edició fou la collecció de tebeos By Vázquez , d’Edicions Glénat Fou premiat…