Resultats de la cerca
Es mostren 1926 resultats
Josep Gabarró Casanovas

Josep Gabarró Casanovas
UE Santboiana
Rugbi
Dirigent de rugbi.
Presidí la Unió Esportiva Santboiana en dues etapes 1956-59 i 1963-75 També fou directiu del club en altres etapes i collaborà decisivament en la modernització de l’entitat El 1971 promogué la construcció de sis pistes de tennis, d’un frontó i d’un edifici modern Amb motiu del cinquantè aniversari del club se li concedí la insígnia d’or
Joaquim Gruartmoner Barbé
Hoquei sobre patins
Àrbitre d’hoquei sobre patins i dirigent esportiu.
Soci fundador del Girona CH 1940 i del Girona FC 1946, es dedicà a l’arbitratge Començà dirigint partits del Campionat de Catalunya, el 1949 obtingué la categoria estatal, el 1957 feu el seu debut internacional a la Copa de les Nacions de Montreux, i es retirà el 1962 Uns quants anys després, presidí el Comitè Territorial d’Àrbitres de Girona
Pere Catasús Ferrer
Automobilisme
Dirigent esportiu vinculat al ciclisme i l’automobilisme.
El 1906 entrà com a president del Club Fotogràfic i Esportiu Un any després formà part de la junta gestora de la Copa Mundo Deportivo per a automòbils i motocicletes, i el 1908 presidí la Copa Club Esportiu de motocicletes El 1909 organitzà la Copa Catasús Participà en l’organització de les dues primeres edicions de la Volta Ciclista a Catalunya 1910, 1912
Werner Faymann
Política
Polític austríac.
Inicià estudis de dret i, abans de fer vint anys, ingressà a les joventuts del Partit Socialista SPÖ, que presidí 1981-87 El 1985 fou elegit diputat per l’Assemblea del land de Viena Fou també director de la Unió de Llogaters de la ciutat Del 1994 al 2007 presidí diversos organismes d’habitatge, economia i urbanisme de Viena Aquest darrer any fou designat ministre de transport, innovació i tecnologia del govern federal A l’agost del 2008 fou nomenat president de l’SPÖ, i a l’octubre d’aquest any encapçalà la candidatura socialista en les eleccions parlamentàries Dos…
Macari Planella i Roura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres.
Titulat a Barcelona el 1863 Fou un dels socis fundadors del Centre de Mestres d’Obres de Barcelona el 1870 El 1876 dirigí la decoració de les sales del Centre al carrer del Pi, per a l’exposició artisticoindustrial Presidí el Centre del 1885 al 1890 És autor d’un interessant informe sobre el pla Baixeras el 1880 Té obres a Barcelona, Sant Gervasi i Sarrià
Magí Pla i Soler
Història del dret
Advocat.
Estudià a Barcelona El 1853 es doctorà amb La nacionalidad y el territorio con relación al Estado El 1855 fou nomenat relator de l’Audiència de Barcelona i el 1857 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació barcelonina, que presidí Prengué part en la campanya contra la unificació del dret català amb l’espanyol que l’estat intentà a la darreria del s XIX
Elies Martínez i Gil
Història
Política
Metge i polític.
Doctor 1845, dirigí el museu anatòmic, fou professor d’anatomia pictòrica a l’escola de Belles Arts 1852 i presidí el Congrés Medicofarmacèutic de València 1891 Ingressà al partit progressista 1864, i fou diputat provincial Passà després al partit conservador, i fou alcalde de València 1876-79 i 1891-92 Promogué l’Exposició Regional del 1883, com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País
Aritomo Yamagata
Història
Militar
Política
Polític i militar japonès.
Un dels caps de la revolució del 1898, tingué un paper fonamental en el restabliment imperial i en la reorganització de l’exèrcit, seguint el model prussià 1872 Cap del govern en la guerra russojaponesa, fou, més tard, diverses vegades ministre de la guerra, i presidí el consell secret d’estat del 1905 al 1913 Fou nomenat comte 1884, marquès 1895 i finalment duc 1907
Francesc Argerich i Baliat
Medicina
Cirurgià militar, pare de Cosme Marià Argerich del Castillo.
Fou vicerector del Real Colegio de Cirugía de Càdiz Al voltant del 1750 fou destinat com a metge militar a Buenos Aires, la capital del virregnat del Riu de la Plata, on exercí de cirurgià major del presidi i fou cojutge fundador del Tribunal del Protomedicat El 1780 participà, com a metge en cap, en l’expedició que lluità contra la insurrecció de Tupac Amaru
Nicholas Murray Butler
Educació
Filosofia
Sociologia
Filòsof, sociòleg i pedagog nord-americà.
Fou professor i rector de la Columbia University, de Nova York 1901-45 Edità Educational Review 1891, i escriví The Meaning of Education 1898, Education in the United States 1910 i The Path to Peace 1930 Milità activament en el partit republicà i presidí l’American Academy of Arts and Letters 1928-41 Li fou concedit el premi Nobel de la pau el 1931
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina