Resultats de la cerca

Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern

Com un dels principals promotors de la indústria del llibre a Catalunya, fundà l' Editorial Gustau Gili Fou també president i fundador de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i de l’Institut Català de les Arts del Llibre Pertanyent a la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona 1916 i diputat provincial 1931 Publicà les seves experiències en Bosquejo de una política del libro 1944

Fou lector de la seu de Tortosa Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats Fou també provincial 1441-50 El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis

El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde Erigí collegis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana

Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica 1892 És autor, també, de diverses pastorals i de Carta de la toma de Dan-Song por los franceses 1884

Nebot del cardenal Antoni Despuig, fou deixeble de l’hellenista Bartomeu Pou a Roma, on tornà el 1794 per promoure la beatificació de Catalina Tomàs S'establí novament a Mallorca, on fou xantre des del 1791 El 1808 formà part de la Junta Suprema, i el 1820 fou diputat provincial Féu que Quadrado revisés i publiqués la traducció castellana d’Heròdot de Bartomeu Pou

Durant la dècada de 1950 jugà al CD Hernan i posteriorment fitxà pel Picadero de Barcelona, amb el qual fou campió de les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1965, 1966 i de dues Copes d’Espanya 1963, 1965 Jugà també en una selecció provincial i el 1969 es convertí en seleccionador espanyol El 1969 rebé una medalla d’or de la Federació Catalana de Voleibol

Fou secretari de la federació provincial de Barcelona i de la Federació Catalana d’Handbol FCH, en la qual formà part del comitè de competició i on es jubilà el 1993 Rebé la insígnia d’or i brillants de la FCH 2006 i la medalla i la insígnia d’or al mèrit esportiu de la federació espanyola 2102 La Copa Catalunya sènior masculina duu el seu nom

Soci de les societats de caçadors de Mequinensa i de la Granja d’Escarp, la qual representa en competició, practica especialment la caça de la perdiu al salt Fou campió provincial de caça menor amb gos 1989 i, en tres ocasions, de Sant Hubert Es proclamà campió de Catalunya d’aquesta darrera mo-dalitat 2005 Disputà la final del Campionat d’Espanya de becades

Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1771 Acabat el noviciat i feta la professió, fou enviat a Balaguer per als estudis de filosofia i després a Mataró 1773-78, on els finalitzà El 1779 s’encarregà de la classe de gramàtica, i entre el 1783 i el 1784, de la d’humanitats Del 1790 al 1797 exercí el magisteri a Oliana i després tornà a Mataró com a director d’interns  Fou nomenat rector de Balaguer el 1801, però morí pocs mesos després Per encàrrec del pare provincial publicà un llibre de pregàries en què recollí la seva experiència a Mataró Aquest devocionari inclou pregàries…