Resultats de la cerca

Religiós carmelità, fou catedràtic de teologia a la Universitat de Montpeller i provincial del seu orde 1327 Autor de diversos llibres de sermons, alguns dels quals havia predicat davant els papes d’Avinyó, i d’altres escrits de caràcter teològic

Fill del pessebrista Josep Morell Dedicat a l’art religiós —com el seu germà Lluís Morell i Cornet —, dissenyà vitralls per a la seu de Manresa 1883 i decorà una capella del monestir de Montserrat 1907 Sobresortí com a restaurador

Descendent, probablement, d’una família italiana Cornaro hellenitzada, el 1645, conquerida la seva vila pels turcs, s’establí a Càndia, on degué compondre l’epopeia Erotòcrit i també, segons els crítics més autoritzats, el drama religiós El sacrifici d’Abraham

Exercí de sacerdot i fou consiliari de diverses associacions religioses Escriví poesia fou premiat en diferents Jocs Florals i llibres de pensament religiós i històric, entre d’altres De la seva obra destaca Fulles històriques de Sant Andreu de Palomar 1931

Una religió concreta, un grup religiós, un període històric, etc, poden tenir la pròpia espiritualitat Així, hom parla d' espiritualitat litúrgica basada en la doctrina dels texts litúrgics, d' espiritualitat russa pròpia de l’Església ortodoxa encarnada en el poble rus, etc

Ciutat monumental, amb dos grups d’edificacions temples budistes, del s VIII, i conjunt de tombes sintoistes per a la família Tokugawa, construïdes del 1616 al 1636, després d’enderrocar els monuments funeraris de la família rival Toyatomi Centre religiós i de pelegrinatge

Entre els perses, els mags constituïen un grup a part eren coneguts pel seu saber religiós i pels seus dots d’astròlegs i d’endevinadors L’evangeli de Mateu parla d’uns mags, procedents d’Orient, que adoraren Jesús infant Reis d’Orient

Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas les cantigas d’amigo , les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria Alfons X de Castella-Lleó

Religiós camillià, es dedicà a la cura dels malalts a Madrid, a Saragossa i a Anvers Flandes És autor de Práctica de visitar enfermos y ayudar a bien morir Anvers 1701 i Càller 1710, a més de Triunfo de los santos 1694

De jove anà a residir al Brasil, on fou ordenat de sacerdot el 1869 Fou bisbe d’Olinda 1892-94 i arquebisbe de Rio de Janeiro 1894-97 Publicà estudis de tema religiós i redactà pastorals, preocupat per les desigualtats socials del Brasil