Resultats de la cerca
Es mostren 1599 resultats
Louis Gabriel Ambroise Bonald
Història
Vescomte de Bonald.
Escriptor i polític francès Exiliat durant la Revolució, retornà sota el Directori i esdevingué membre del Consell d’Instrucció Pública 1814, diputat per l’Avairon 1815-22 i ministre d’estat 1822 Fou membre de l’Académie Française 1816 i par de França 1823, títol que renuncià arran de la revolució del 1830 Capdavanter del pensament contrarevolucionari, del legitimisme i del tradicionalisme filosòfic, afirmà que la font de tot coneixement és la revelació, que la monarquia és de dret natural i, tot justificant l’esclavatge i l’antisemitisme, rebutjà els postulats racionalistes del s XVIII…
Ermengarda I de Narbona
Història
Vescomtessa de Narbona (~1140-92), filla i successora d’Eimeric II.
D’una intelligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors A la fi del 1192, renuncià al…
Jorge Castillo Casal del Rey
Pintura
Pintor gallec.
Format a l’Argentina, exposà per primera vegada a Madrid l’any 1959 Inicialment treballà també en els camps de l’escultura i de l’obra gràfica Durant aquests primers anys d’activitat alternà les estades a Madrid, Barcelona, París, Ginebra i Itàlia El 1969 s’installà a Berlín, on, a més de l’activitat expositiva habitual, realitzà també escenografies per al teatre de l’Òpera El 1976 tornà a establir-se a Barcelona, on fou motiu de polèmica per la seva renúncia al premi Ciutat de Barcelona 1978 Des del 1980 resideix a Nova York Els seus dibuixos i les seves pintures prenen com a…
Ramon de Montcada i d’Aragó
Història
Senyor de la baronia d’Albalat de Cinca.
En 1264-65 acompanyà Jaume I a la campanya de Múrcia A la mort del seu germà Pere I de Montcada 1267, rebé la senescalia El rei el nomenà jutge 1274-75 en les qüestions nobiliàries Participà al desafiament de Bordeus 1283 i el 1284 collaborà amb el rei al setge d’Albarrasí Arran de la invasió francesa croada contra Catalunya, 1285 prengué les armes i manà l’avantguarda com a senescal Renuncià a aquest càrrec el 1289 a favor del seu fill Simó, que li premorí Es casà amb la pubilla Sibilla de Cervera El 1251 ambdós vengueren al rei els drets de Sibilla sobre Cervera, Pujalt, Timor, Sant Antolí…
Arthur Michael Ramsey

A. M. Ramsey, arquebisbe de Canterbury
© The Ramsey Society
Cristianisme
Eclesiàstic anglicà anglès.
Després d’exercir de rector en diverses parròquies, fou professor de teologia a Durham 1940-50 i a Cambridge 1950-52 Bisbe de Durham 1952-56 i de York 1956-61, fou nomenat arquebisbe de Canterbury i primat d’Anglaterra 1961, càrrec que renuncià el 1974 Com a ecumenista, ocupà una de les sis presidències del Consell Ecumènic de les Esglésies 1961-68, visità oficialment el patriarca Aleix a Moscou 1962 i Pau VI a Roma 1966, primera trobada oficial entre representants de l’Església catòlica i l’Església anglicana des de l’escissió del 1534, a més de tenir contactes i colloquis amb teòlegs i…
Sonia Gandhi
Política
Política índia d’origen italià, de soltera Sonia Maino.
Vídua de l’antic primer ministre de l’Índia, Rajiv Gandhi, jove d’Indira Gandhi i neta política del primer cap de govern, Jawāharlāl Nehru Estudià a la Universitat de Cambridge, on conegué Rajiv Gandhi Quan aquest fou assassinat el 1991, molts veieren en Sonia Gandhi la successora natural de la dinastia Nehru-Gandhi i li oferiren el lideratge del Partit del Congrés Nacional Indi Inicialment rebutjà entrar en el món de la política, però finalment, al març del 1998, fou escollida presidenta del Partit del Congrés Nacional Indi, càrrec pel qual fou reelegida al novembre del 2000 Al maig del 2004…
Roger de Paruta
Història
Noble, conseller reial d’Alfons el Magnànim.
Havia estat vicealmirall de Palerm i renuncià el càrrec, així com el de mestre racional de Sicília que regia en ésser nomenat, amb caràcter vitalici, mestre secret, càrrec, aquest, segregat de la tresoreria del regne 1433 Fou virrei substitut de l’infant Pere quan aquest se n'anà de Sicília amb l’estol reial 1435 Durant una seva visita a la cort, deixà a l’illa quatre presidents un d’ells, Battista de Platamone, fou nomenat virrei amb igualtat de poders, per a governar juntament amb ell 1436 Roger es distingí per haver prestat sovint ajuts econòmics al rei Malgrat el seu nou nomenament com a…
Anna Erra i Solà

Anna Erra (2023)
© Parlament de Catalunya
Política
Política.
Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona i diplomada en magisteri per la Universitat de Vic Impartí la docència durant més de vint anys Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou regidora de l’Ajuntament de Vic 2007-15, amb competències en diversos àmbits, com educació, cultura, comerç i turisme, i del 2015 fins al maig del 2023, alcaldessa Formà part de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2017, i fou nomenada diputada el 19 de juny de 2018 per la renúncia a l’escó d’Isabel Ferrer en ser nomenada…
Carles Andrés i Morell
Dret
Jurista.
Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Exercí d’advocat de l’audiència de València fins que el 1780 es traslladà a Madrid Mantingué amistat amb diversos erudits i literats, entre els quals Francesc Pérez i Bàyer, Francesc Cerdà i Rico i Antoni Josep Cabanilles El comte de Floridablanca li encarregà la traducció castellana de l’obra del seu germà Joan, que publicà amb el títol d' Origen, progresos y estado actual de tota la literatura 1784 Es retirà posteriorment a València i el 1802 fou nomenat oïdor de l’audiència de Mallorca, càrrec al qual renuncià Fou membre de l’Acadèmia…
Veit Stoss
Fragment del Davallament de la creu del Retaule de la Mare de Déu (1489), de Veit Stoss
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor alemany.
El 1477, any que renuncià al dret de ciutadania de Nuremberg, on residía, i s’establí a Cracòvia, on desenvolupà una meritòria activitat En l’estil cracovià, una variant del gòtic bàltic, féu un considerable nombre d’obres Retaule de la Mare de Déu 1489 Kósciól Mariacki, de fusta policromada Tomba de Casimir IV de Polònia 1492 catedral del castell de Wawel, de pedra El 1496 s’establí novament a Nuremberg, ciutat de la qual fou expulsat definitivament el 1525 per motius politicoreligiosos Durant aquest període la seva obra traduí en formes marcadament expressionistes, gairebé barroques, tot el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina