Resultats de la cerca

Fou mestre de sastres a Perpinyà i autor del Llibre de geometria de l’ofici de sastre Barcelona 1617, obra important per a la història del lèxic català sobre el tall i la confecció de robes, inspirat en el tractat de Juan de Acelga Libro de geometría, práctica y traza Madrid 1580 És l’únic llibre tècnic imprès en català d’aquesta especialitat En el pròleg fa una defensa de l’ús de la llengua catalana com a eina de divulgació

Vida i obra La seva poesia presenta una purificació de l’amor i pertany a un món diferent del trobadoresc, amb influències de Dant i Petrarca El 1409, com a patró de galera, participà en laguerra de Sardenya Partidari de Ferran de Trastàmara, fou l’emissari que anuncià als parlamentaris de Tortosa 1412 l’elecció d’aquell com a rei, i fou recompensat 1413 amb la castellania de Castellví de Rosanes l’infant primogènit Alfons el nomenà, a més 1413, comissari reial a Girona i al Rosselló Bibliografia Bohigas, P 1988 Rubió i Balaguer, J 1985 2 Vegeu bibliografia

Vida i obra D’origen possiblement valencià, visqué durant els regnats d’Alfons IV i de Joan II És autor de diverses composicions breus, sis poesies de temàtica amorosa, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i identificades pel senyal De fi en fi , tres debats, un dels quals amb Valterra, i una resposta incompleta a la Demanda feta per frare Pere Martínez als trobadors de València Destaca un extens Conhort , d’intenció misògina, datable entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obresde tretze poetes contra les dones entre d’altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de…

Brodador d’ofici, participà en el certamen en honor de santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren al final d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies en català al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1514 Aquestes darreres, de tema religiós, estan agrupades sota el títol genèric d’ Obres de Vicent Ferrandis en llengua valenciana en què hagué joies i en totes fou guanyador i són “Nom sobre els noms cridat pels alts misteris”, “Nom entre els noms excels nom de Maria” i “Ans que el gran sol de resplandor eterna” Publicà, en…

Cavaller del llinatge Escrivà de Romaní, pertanyé al cercle de les justes poètiques de B ↑ Català de Valeriola València 1602, en les quals presentà tres poemes, i és autor de dècimes, octaves i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva 1619, dues, i una en la justa en honor de sant Lluc 1623

Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522

Vida i obra Actiu durant el primer terç del s XV i, potser, ja en els darrers anys del XIV De perfil biogràfic encara no del tot definit, sembla que fou ciutadà de Lleida, ja que l’any 1429 se’l documenta en aquesta ciutat, allistant-se en l’armada contra Castella que el rei preparava en aquells anys Poc després, el 1430, fou adobat cavaller, i entre el 1430 i el 1433 se l’acusà de participar en certes bandositats i lluites locals de la seva ciutat, fins al punt que acabà essent-ne bandejat i incapacitat legalment A partir d’aquell moment els seus béns passaren a la corona, i els documents el…

Rector de Cornellà de la Ribera, traduí en vers Los psalms penitencials amb versos catalans segons lo sentit literal Barcelona 1806, que obtingueren molt d’èxit i dels quals es feren nombroses edicions, la majoria al sud de la frontera, encara que generalment sense fer constar el nom de l’autor Mercer, que signava amb les formes de Marcé i Sentaló , se serveix d’una llengua popular, amb la intenció explícita de defugir tant els castellanismes com els gallicismes Publicà també un llibre d’agronomia en francès Perpinyà 1785 i un Exercitium diurnum parochorum Avinyó 1788 Un ritual que havia…

Eclesiàstic, rector de Tàrrega, publicà el sermonari Alívio de pastors i past d’ovelles Barcelona 1718, reeditat el 1818 i el 1844 se’n feu encara la versió castellana 1825, 1829 i 1899 Pretén servir alhora com a catecisme i com a explicació dels evangelis dominicals Sorprèn per la seva austeritat, en l’entorn cultural de l’època es caracteritza per la simplicitat estructural, la brevetat dels textos i l’absència de retòrica, trets que l’autor defensa en el seu pròleg en oposició a la predicació habitual

Arran de la victòria de Lepant, publicà en un sol volum una Primera parte de la crónica del muy alto y poderoso príncipe don Juan de Austria , en prosa, i un Canto al modo de Orlando de la memorable guerra entre el gran Turco Selimo y la Señoría de Venecia con la felicíssima victoria del sereníssimo señor don Juan de Austria , en vers Barcelona 1572 La darrera és traducció d’un original italià i en els preliminars hi ha tres poesies llatines de LJ↑Vileta, les mateixes que inclogué, i traduí al català, Joan↑Pujol en la seva obra sobre el mateix tema És molt probable que Costiol estigués…