Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Sabadell, fou el màxim impulsor del waterpolo femení català La disputa de la primera competició oficial fou pràcticament obra seva en aconseguir que els clubs Mediterrani, Badalona, Sabadell i Poblenou classificats en aquest mateix ordre juguessin una lliga territorial l’any 1981 Després propicià que la Lliga estatal fos una realitat el 1988 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1981

Arribà al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1943-44, en què debutà a la primera divisió, on jugà com a titular a les primeres jornades Actuà a l’equip vallesà set temporades 1943-50, en què disputà 81 partits a primera divisió i 26 a segona Després passà al Girona 1950-51 i a l’Espanyol 1951-52

Guanyà tres Campionats d’Espanya, un per cada especialitat individual, i la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1994 en la prova lliure individual En categoria sènior, formà part de la selecció catalana 1999-2000 i l’espanyola 2001-05 És entrenadora del Club Patins Bordeta des del 2006 Rebé, entre d’altres, el guardó de la Generalitat de Catalunya a la trajectòria esportiva 2004, 2005

Fou cinc vegades campió de Catalunya de 1500 m 1970, 1973, 1974, 1976, 1978, una vegada campió de 1500 m en pista coberta 1977 i quatre vegades campió de 3000 m en pista coberta 1970, 1972, 1973, 1974 També fou dues vegades campió d’Espanya de 1500 m en pista coberta 1974, 1975 Establí el rècord de Catalunya de 3000 m 1974 i de 1500 m 1975, ambdós en pista coberta Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual participà en uns Campionats d’Europa de pista coberta 1975

S’inicià al Sícoris Club de Lleida El 1989 fou convocada per la selecció espanyola júnior i es traslladà a Madrid Aquell any guanyà una medalla de bronze en conjunts en el Campionat d’Europa júnior El 1990 s’integrà en la selecció espanyola absoluta, de la qual formà part fins el 1992 El 1990 guanyà una medalla d’argent i dues de bronze en el Campionat d’Europa i el 1991, una medalla d’or en el concurs general de conjunts en el Mundial, competició en què aconseguí dues medalles de plata més El 1992 guanyà una medalla d’argent i una de bronze en el Mundial i dues d’or i una de bronze en el…

Es formà al planter del Lleida i, després, milità a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, el Jaca, l’Europa i el Ceuta Actuava de migcampista i jugà a primera divisió amb el Còrdova 1964-68

Membre del Centre Excursionista de Lleida, on presidí la Secció d’Escalada i Alta Muntanya del Grupo de Alta Montaña Español GAME Fou professor d’escalada i alpinisme de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i de l’Escuela Española de Alta Montaña, a Benasc Collaborà en revistes especialitzades com Vèrtex i Desnivel

Format al Club Natació Lleida, el 1996 passà al Club Natació Sabadell Fou campió de Catalunya en 50 m lliure 1997, 100 m lliure 1997, 1998, 1999, 200 m lliure 1995 1997, 1998, 50 m papallona 1998, 4 × 100 m lliure 1999 i 4 × 200 m lliure 1999 En aquestes dues proves de relleus, es proclamà campió d’Espanya d’estiu 1997, 1998 i d’hivern 1999 Entre els anys 1996 i 1998 fou vint-i-nou vegades internacional, i disputà els Campionats d’Europa 1997 i del Món 1998 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1993 i de la federació espanyola, la de bronze de serveis distingits 1994

El 1947 guanyà la primera cursa i poc després s’incorporà a l’equip del Frente de Juventudes En esquí alpí es proclamà campió de Catalunya 1951 i d’Espanya 1958, en eslàlom, eslàlom gegant i descens Fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern d’Oslo 1952, però una lesió li impedí disputar cap prova Participà en la fundació del Club d’Esquí de la Vall d’Aran i de l’Escola d’Esquí de Baqueira, on fou monitor fins el 1975 Promocionà l’esquí de fons, i fou campió estatal de la modalitat com a veterà Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 i la medalla al mèrit…

S’inicià el 1965 participant en diversos torneigs provincials La seva primera competició rellevant fou el Gran Premi Interprovincial d’Espanya, on aconseguí la tercera posició de segona categoria i guanyà la copa d’argent de la federació espanyola per equips El 1973 pujà a primera categoria internacional, on es mantingué fins als anys vuitanta, i el 1982 ascendí a categoria especial Al principi de la dècada de 1980 fou president provincial de la Federació Catalana de Tir Des del 1978 és àrbitre de tir al plat Ha arbitrat un Campionat d’Europa 1980 i un Gran Premi d’Europa Rebé la medalla…