Resultats de la cerca
Es mostren 8787 resultats
Belt
Estret marí
Braç de mar que s’estén entre la mar Bàltica i l’estret de Kattegat i que comprèn tres estrets principals danesos (Gran Belt, Petit Belt i Sund) que posen en comunicació aquelles dues àrees.
El Gran Belt , el més important, és situat entre les illes de Fiònia i Sjaelland i té uns 60 km de llargada i de 16 a 30 km d’amplada Des del 1998 un pont de 18 km de longitud uneix ambdues illes Des del 1998 un pont de 18 kms de longitud uneix ambdues illes El Petit Belt , el més occidental, té uns 65 km de llargada i entre 600 m i 15 km d’amplada és travessat per un pont que va de Middelfart a l’illa de Fiònia a Fredericia a Jutlàndia Des del 2000 un pont i un túnel, amb un total de 16 km de longitud, creuen el Sund, que té 118 km de llargada i de 4 a 50 km d’amplada, i uneixen Copenhaguen…
Jordi Aguadé i Clos
Arts decoratives
Ceramista.
Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona,…
Ferran II
Història
Emperador romanogermànic, arxiduc d’Àustria (1619-1637) i duc d’Estíria.
Fill de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, i net de l’emperador Ferran I, fou educat pels jesuïtes d’Ingolstadt, i el 1596 assumí el govern dels ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, on, per aplicar els preceptes de la Contrareforma, forçà els protestants a la conversió o bé a l’exili Rei de Bohèmia 1617 i d’Hongria 1618, fou designat emperador a la mort del seu cosí Maties I 1619 Aquesta elecció atià la revolta dels txecs, que oferiren la corona a l’elector Frederic V del Palatinat la derrota dels rebels a la Muntanya Blanca 1620 permeté a Ferran II d’abolir l’autonomia de…
Albert II de Bèlgica

Albert II de Bèlgica
Història
Política
Rei dels belgues.
Tercer i últim fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la reina Astrid de Suècia Es casà el 1959 amb la italiana Paola Ruffo di Calabria, amb la qual ha tingut tres fills el príncep hereu Felip 1960, la princesa Astrid 1962 i el príncep Llorenç 1967 Començà el seu regnat el 9 d’agost de 1993 arran de la mort del seu germà, el rei Balduí de Bèlgica Al setembre del 1996, dugué a terme una intervenció sense precedents en la història del país atès el paper cerimonial de la monarquia en reclamar la renovació de la justícia davant el cas d’una xarxa de pederàstia que havia actuat a…
Biblioteca Apostolica Vaticana
Biblioteca pública de l’estat del Vaticà, hereva de la primitiva biblioteca papal.
Actua com a biblioteca central Iniciada pròpiament després del cisma d’Avinyó, vers el 1376, l’actual biblioteca deriva, tanmateix, de la fundada per Nicolau V 1447-75 Una gran part de la tasca de catalogació i ordenació fou feta en temps de Pius XI Disposa d’adquisicions i llegats importants, com els dels ducs d’Urbino 1657, de la reina Cristina de Suècia 1690, dels Ottoboni 1748 i dels Borghese 1891, i les colleccions Barberini 1902, Chigi 1923, etc Formen el seu fons 1998 uns 75 000 manuscrits, 100 000 gravats, 8 000 incunables i un milió d’altres volums Conserva manuscrits…
Henning Larsen
Arquitectura
Arquitecte danès.
Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen, on també fou professor del 1968 al 1995 Deixeble d'Arne Jacobsen i Jørn Utzon, fundà el seu propi estudi el 1959, que amb el temps adquirí renom internacional Exponent d’una arquitectura lluminosa i elegant, entre les seves obres cal destacar el Ministeri d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita, a Al-Riyād 1984, on projectà també l’ambaixada danesa 1987, l’Escola de Negocis de Copenhaguen 1989, l’església d’Enghøj 1994, la gliptoteca Ny Carlsberg de Copenhaguen 1996, la biblioteca pública de Malmö, a Suècia 1997, la…
Santi Surós i Forns
Pintura
Pintor.
Estudià art a Llotja, alhora que cursava magisteri, filosofia i medicina Fou l’inspirador i el principal promotor del Saló de Maig a Barcelona, i fundador, entre d’altres, del grup Lais, on el 1949 i al Cercle Artístic de Barcelona donà a conèixer el Manifest Negre , basat en una frase de Dufy Aplicà a les teles una gran densitat de color, que acostumava a juxtaposar o barrejar amb extrema violència El patetisme és una constant en la seva obra, malgrat no disposar d’intencions moralitzadores Prengué part en diverses edicions de la Biennal Hispanoamericana i en una ocasió participà a la de São…
Caterina de Siena
Cristianisme
Nom amb què és coneguda la religiosa italiana Caterina Benincasa.
Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que reflecteixen la…
Donald E. Cherry
Música
Cornetista nord-americà de jazz.
El 1957 entrà al grup d’Ornette Coleman, on romangué quatre anys durant els quals gravà els primers set discos del saxofonista, incloent el revolucionari Free Jazz 1960 Després formà part dels grups de Sonny Rollins, Archie Shepp i Albert Ayler Al principi dels anys setanta visqué a Suècia i actuà sobretot per Europa Més tard formà el trio Codona i collaborà amb el cantant Lou Reed A la dècada dels vuitanta tocà un altre cop amb Ornette Coleman i formà part del grup Old and New Dreams, que incloïa antics membres dels grups de Coleman Fou un dels músics que liderà el free-jazz , amb un estil…
Hugo de Groot
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Dret
Jurista, filòsof, teòleg i filòleg holandès conegut amb el nom llatinitzat de Grotius.
Estudià a Leiden i es doctorà a Orleans 1598 Després d’una estada a París, exercí l’advocacia a la Haia 1607 Ben aviat, però, intervingué en les disputes religioses entre les esglésies protestants holandeses i es manifestà en defensa dels arminians La victòria dels seus contraris al sínode de Dordrecht 1618 determinà la seva condemna a presó perpètua Aconseguí d’evadir-se i passà a París, on donà a conèixer De iure belli ac pacis , la seva obra més famosa Ambaixador de Suècia a París 1634-45, morí a conseqüència d’un naufragi en un dels seus viatges La seva figura és important…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina