Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
temps de retenció
Química
En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid
prosa
Literatura
Forma del llenguatge emprada en els discursos públics i en les diverses obres literàries.
Pot manifestar-se de moltes maneres prosa rítmica és aquella que és animada d’una cadència musical semblant a la de la poesia lliure prosa poètica , la que imita els recursos de la poesia o que substancia tant els valors poètics que esdevé, en certa manera, una poesia en prosa prosa lírica , la que s’inspira clarament en el lirisme característica que la defineix essencialment i que resta depurada de qualsevol altre element aliè Amb referència al mode d’escriure-la i a l’estil, hom pot parlar de la prosa assenyalant la seva característica definitòria densa, concisa, etc
comissura
Anatomia
Punt d’unió de dues parts d’un òrgan, o d’òrgans diferents, les quals en general delimiten una obertura.
Especialment aplicat als llavis comissura labial i a les parpelles comissura palpebral , també és el nom donat als llavis majors vulvars comissura vulvar i als menors comissura labial pudenda En el sistema nerviós central, aquest nom és donat sovint als fascicles definits com a pont entre dues estructures Així, hom troba la comissura magna o cos callós, la comissura medullar o part central de la medulla, la qual serveix d’unió entre les dues meitats de substància grisa, la comissura mitjana , com a unió dels tàlems òptics, la comissura blanca , relacionant els cordons…
bàlsam del Canadà
Botànica
Farmàcia
Oleoresina més pròxima a les trementines que no pas als bàlsams autèntics; hom l’extreu de l’Abies balsamea, un avet nord-americà.
És una substància d’un color groc pàllid, transparent, viscosa i soluble en la majoria dels dissolvents orgànics té un índex de refracció molt semblant del vidre, la qual cosa fa que sigui emprat per a facilitar l’observació de preparacions al microscopi i com a adhesiu per a muntar les lents dels instruments òptics És emprat en l’execució de les obres pintades a l’oli com a additiu retardador de l’assecatge per tal d’obtenir una pinzellada més fluida També és emprat en la manufactura de laques i com a aromatitzador de substàncies Té una certa eficàcia contra la tos
halogenació
Química
Reacció química mitjançant la qual un àtom d’halogen o uns quants són introduïts en una molècula orgànica substituint àtoms (sovint d’hidrogen) o grups funcionals.
La reactivitat és distinta segons l’halogen així, les reaccions de fluoració es produeixen amb un fort despreniment d’energia, i el contacte d’una substància orgànica amb el fluor elemental F 2 pot produir una explosió la cloració i la bromació dels hidrocarburs alifàtics i de les cadenes laterals dels alquilbenzens es produeixen fàcilment en presència de la llum per contra, la fixació del iode és impossible en aquestes condicions La cloració, la bromació i la iodació dels composts aromàtics es produeixen amb més o menys facilitat segons que el compost sigui activat o desactivat…
roja
Botànica
Farmàcia
Química
Planta herbàcia vivaç, d’arrel gruixuda, de tiges arrapadisses de fins a 1 m, de fulles lanceolades i verticil·lades, de flors d’un groc verdós, agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits en baia negra.
Oriünda de l’Àsia occidental, és naturalitzada a la regió mediterrània, on era molt conreada com a planta tintòria L’arrel, anomenada alitzari, forneix un tint de color vermell o carmesí, que també és oficinal, amb virtuts diürètiques i anticatarrals Al s XVIII, Joan Pau Canals i Martí n'estengué i millorà el conreu i el divulgà en publicacions en català i castellà, puix que era una substància vital per a la fabricació d’indianes —ell n'era un dels principals fabricants— Carles III li ho recompensà amb el títol de baró de la Vall-roja
oncocercosi
Patologia humana
Infestació produïda per l’helmint Onchocerca volvulus, anomenada també volvulosi.
És observada en poblacions que habiten en zones fluvials de l'Àfrica tropical i de l’Amèrica Central i del Sud, i per aquest motiu també és coneguda amb el nom de ceguetat dels rius Es transmet de persona a persona per la picada de certs gèneres de mosques i mosquits La ceguetat té lloc a conseqüència de la reacció allèrgica a les larves inoculades per la picada També pot produir afectacions greus de la pell, i, després del tracoma , és la principal causa de ceguetat per infecció Hom tracta la infecció amb ivermectina, una substància obtinguda del bacteri Streptomyces avermitilis…
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…
assaig de Marsh
Química
Mètode per a la determinació de l’arsènic basat en la descomposició de l’arsina en arsènic gris i hidrogen.
És molt emprat en medicina forense, per a descobrir els emmetzinaments amb arsènic La substància que hom suposa que porta arsènic és tractada amb un àcid fort, mitjançant el qual es forma arsina 2As 3 - + 6H + →2AsH 3 ↑ Aquesta és tractada amb un dessecant Cl 2 Ca, i després és escalfada, per tal de descompondre-la els vapors produïts es dipositen en un lloc fred, on es forma una taca negra Per diferenciar l’arsènic de l’antimoni, que dóna la mateixa reacció, hom tracta de dissoldre la taca amb hipoclorit sòdic, que dissol l’arsènic però no pas l’antimoni
Francis Compton Crick
Biologia
Biòleg anglès.
Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina