Resultats de la cerca

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença , obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s XV Bibliografia Badia, L 1993 Tradició i modernitat als segles XIV i XV Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March València / Barcelona, Institut…

Llicenciat en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha traduït a l’espanyol autors cabdals de les lletres anglosaxones contemporànies com David Foster Wallace, George Saunders, JM Coetzee, Michael Chabon o Chuck Palahniuk, i la seva pròpia narrativa pot ser considerada com un pont respecte a les tendències postmodernistes i renovadores d’aquests Debutà com a escriptor el 2001 amb un volum de cinc relats, Risas enlatadas , i tornà a la narrativa breu el 2005, amb Los ríos perdidos de Londres , i el 2010, amb Suomenlinna També és autor de les novelles El dios reflectante 2003,…

Juntament amb diversos treballs de caràcter tècnic Aplicaciones del anodizado y coloración del aluminio ,1956  Métodos de anodizado y coloración del aluminio , 1956, publicà l’obra Prontuario del camping 1964, un acurat recull de tècniques relacionades amb l’acampada lliure Membre de la nissaga dels Callís de Vic i Orís

Catedràtic de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, emèrit des del 2021 Entre el 1976 i el 1980 exercí de lector a la Universitat de Ratisbona Alemanya El 1974 fou un dels primers redactors de la revista Els Marges , que codirigí amb Jordi Castellanos des del 1991 fins a la mort d’aquest 2012, i que posteriorment ha dirigit en solitari Ha publicat a L’Avenç , la Revista de Catalunya ,  L’Espill i El Punt Bona part de la seva recerca l’ha centrada en l’estudi del Noucentisme, amb especial atenció a la figura d’Eugeni d’Ors, de qui ha editat diversos volums de la seva Obra…

S’installà amb la seva família a Barcelona des de jove, on residí fins el 2007 Intèrpret de música medieval i renaixentista 1974-83, ha impartit nombrosos seminaris sobre organologia i història de la música És autor de poemaris — La línea de las cosas  1994, premi Ciudad de Córdoba  Los árboles que nos quedan 2020, premi de la Crítica— d’assaig — Semper dolens Historia del suicidio en Occidente  2015, premi Estado Crítico  Filosofía y consuelo de la música 2020, Premio Nacional d’assaig 2021—, i, dins l’àmbit musical, Diccionario de instrumentos musicales Johann Sebastian Bach los días, las…

Educat a la Universitat de Vílnius i professor de literatura eslava a la de Yale, als Estats Units Com a poeta ha publicat Aviesa de Tankëjanti ‘Llum espessa’, 1970, Penkas de Kalbos ‘El senyal de la llengua’, 1972 i Rinktinë ‘Poemes escollits’, 1999 A més, és autor de la novella Raketos, mes ir de los planetos ‘Nosaltres, els coets i els planetes’, 1985 i diferents llibres d’assaig i estudis

Catedràtic del Centre for Translation Studies, a la Universitat de Surrey, Anglaterra La seva recerca se centrà en la teoria de la traducció i l’estudi de la llengua anglesa Entre les seves publicacions sobre la teoria i el procés de traducció destaca el llibre de referència en la matèria A Textbook of Translation 1988, traduït al gallec, l’eslovè, el grec i l’espanyol També escriví Paragraphs on Translation 1989, About Translation 1991 i More Paragraphs on Translation 1998

Estudià economia i del 1966 al 2013 treballà d’informàtic El 1976 obrí a Sabadell la llibreria Els dies i, posteriorment, creà Les edicions dels dies 1981-86 i el 1989 Cafè Central, projecte editorial independent al servei de la poesia que codirigeix amb Víctor Sunyol, en el qual, a banda de l’activitat d’edició, ha dut a terme més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia Els anys 1970-74 collaborà en la creació i direcció de Sala Tres, un espai dedicat a l’art contemporani La seva obra, d’orientació decididament avantguardista, és propera al minimalisme i a la poesia del silenci,…

Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny De formació autodidàctica, el 2008 es llicencià en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Professor des d’aquest any a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha publicat els poemaris O res 1991, A sac 1999, Tres 2001, Llum 2007,  Comèdia 2008,  Nous 2013 i Poemes intestins 2018 les novelles Ales de cera 1996, La ela de Milet 1998, La tercera persona 2001 i La pau perpètua 2006 els textos teatrals La bufa 1998, Dramàtic i altres peces 2002, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2003, Vides de tants 2003, 1714 Homenatge a Sarajevo 2004,…