Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
el Turbó

Vessant sud del Turbó
© Carolina Latorre Canet
Massís
Massís muntanyós que forma part de les Serralades Interiors dels Prepirineus, al límit entre l’Alta i la Baixa Ribagorça i amb la zona actualment aragonesa de la vall de l’Éssera.
Culmina a 2556 m, al pic del Turbó , termenal dels municipis de la Vall de Lierp Baixa Ribagorça i la Vall de Bardaixí Aragó els municipis de Bissaürri i de les Paüls Alta Ribagorça, el de Beranui i el de Torlarribera Baixa Ribagorça inclouen també part del massís Vers el N davallen ràpidament les valls del Rialbo Vall de Bardaixí i de Gavàs vall de Sant Feliu de la Múria vers el S, les valls dels torrents d’Espluga vall de Lierp i de Vilacarle vall de l’Isàvena S'alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el N muntanyeta de Gavàs, 1674 m alt, pel port de…
Anhui
Divisió administrativa
Província de la Xina.
Estesa del nord del riu Huai He al sud del riu Iang-Tsé, comprèn dues regions molt diferenciades al nord, la plana, amb hiverns secs i durs i estius calorosos i plujosos, i al sud, una regió aturonada, amb clima més suau, que permet les plantacions de te El nord-est de la regió es troba a les àrees d’inundació del Hwan He L’agricultura és de tipus monsònic arròs, blat, cànem i cotó, i és considerable la ramaderia porcina La mineria hi és important, sobretot al nord, amb un gran centre huller, Wuhu El Yangzi Jiang és aprofitat per al transport fluvial, i el Huai He solament per a vaixells de…
mall
Tecnologia
Màquina que hom utilitza per a treballs de deformació de metalls i que consisteix en una base o enclusa, una massa mòbil i un sistema d’accionament per mitjà d’un fluid que fa que aquesta massa colpeixi l’enclusa.
Hom colloca la peça a deformar damunt l’enclusa, de manera que la massa mòbil en el seu moviment i a causa del xoc li transmet una energia cinètica, que es transforma, en part, en treball de deformació, i la resta és transmesa als fonaments de la màquina Els malls, que solen ésser anomenats sovint martinets per molts, poden ésser de simple efecte o de caigua lliure , si l’energia de la massa mòbil és produïda únicament pel seu propi pes en el recorregut de caiguda, o de doble efecte , si a l’energia de caiguda hom n'hi afegeix una altra, comunicada externament mitjançant vapor o aire…
Yama
Mitologia
Divinitat de la mitologia índia.
El Ṛig-veda el presenta com el déu generós que renuncia a la seva immortalitat per tal d’esdevenir el primer home i el primer que, després de morir, descobrí el camí de retorn a les estades immortals La tradició primitiva l’uneix a Yami, germana i consort alhora, la unió dels quals representava l’estadi últim del procés creador El mite de l’incest, però, aviat fou vist amb ulls diferents pels ṛiṣi dels clans patriarcals i pels dels grups guerrers, de manera que en la tradició posterior la figura de Yama assumeix un paper desagradable i un caràcter sever i terrible en la mitologia…
cròtals

Cròtals andalusos del 1925
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical idiòfon format per dos disquets metàl·lics còncaus.
Generalment són de bronze, amb un agafador a la part central externa fet de cordill, cinta o material elàstic El so es produeix per entrexoc, bé sostenint-los amb dos dits d’una mateixa mà, o bé sostenint un disc a cada mà En algunes àrees culturals orientals, l’agafador és una llarga cinta o cordill que uneix les dues parts de l’instrument, amb l’objectiu de produir el so sostenint per la cinta una de les parts mentre és colpejada amb el cantell de l’altra part Semblantment a les campanes, el gruix del metall, el diàmetre i la forma poden determinar l’afinació i producció dels sons harmònics…
riu de Montlleó
Riu
Curs d’aigua de la conca del Millars, que neix a Aragó, prop de Puertomingalvo (on rep el nom de rambla de Puertomingalvo).
Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la rambla Carbonera i…
Volta
Riu
Riu de l’Àfrica occidental, tributari de l’oceà Atlàntic al golf de Guinea (1 600 km).
És format, a l’estat de Ghana on és el riu principal, per la unió de dos rius procedents de l’estat veí de Burkina Faso abans Alt Volta el Volta Blanc, que neix a Bobo-Dioulasso i, després de seguir un trajecte amb canvis sobtats SW-NE i S, s’uneix amb el Volta Negre, que té com a afluent el Volta Roig A Ghana el Volta segueix una direcció N-S a través d’una vasta plana, coberta de bosc en el curs inferior Els seus 90 darrers quilòmetres són sempre navegables, mentre que la resta no ho és al gener, mes en què presenta el nivell mínim El sòl és impermeable, fet que afavoreix la…
Vilamalur
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, al vessant septentrional del sector central de la serra d’Espadà, entre la Talaia (918 m alt.) i l’alt d’El Pinar (1047 m).
Comprèn la capçalera de la rambla de Vilamalur , tributària del Millars, a través de la rambla d’Aiòder a la qual s’uneix, per la dreta, davant el poble d’Aiòder El terme comprèn, a l’W, els vessants meridionals de la serra d’Espadà, un sector de capçalera de la rambla de Gaibiel, tributària del Palància El 40% del territori és cobert de bosc pinedes, en part destruïdes pels incendis del 1977 Hi ha 440 ha de conreus de secà, principalment dedicades a oliveres, garrofers i vinya, i 20 ha de regadiu La superfície mitjana per explotació és de 13,9 ha Les terres són treballades en…
serra d’Aitana
La serra d’Aitana
© Fototeca.cat
Serra
Serra de la Marina Baixa, a la zona de contacte amb el Comtat, compresa dins la regió muntanyosa d’Alcoi.
És una de les unitats del sistema oriental de les serralades Subbètiques Els seus contraforts orientals formen el relleu costaner entre Benidorm i Altea El clima mediterrani sec i la natura calcària de les roques converteixen aquesta serra en una zona despoblada i d’escassa vegetació El sector principal s’estén en direcció E a O, entre la vall de Guadalest Marina Baixa i l’alta vall del riu Frainos Comtat, al N, i la vall de la Sella Marina Baixa, al S El cim de la serra, situat dins el terme municipal de Confrides Marina Baixa, té una altitud de 1 558 m Al SE de la serra principal, a la qual…
Fillols
Vista general de Fillols
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al vessant N del massís del Canigó.
És format per la vall de Fillols , drenada per la riera de Fillols , afluent, per la dreta, del riu Major tributari de la Tet L’agricultura i el bosc hi constitueixen actualment l’única activitat econòmica fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro les principals eren la Remí i la Felipart, en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó El poble 153 h agl i 10 h diss 1982, fillolaires 762 m alt és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina