Resultats de la cerca

Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona 1958-86 Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936 más de un siglo de remo, vela y motor 1978 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Soci del Club Nàutic d’Arenys de Mar des del 1975, destacà en la navegació de creuer Com a patró de diferents embarcacions, sempre batejades amb el nom de Duende , guanyà les regates internacionals del Mediterrani 1988 i Mare Nostrum 1991, 1997, aquesta darrera en categoria A2 i feu el rècord de la prova 1997 També fou campió de Catalunya classe I-VII 1992, tercer classificat de la Copa del Rei 1993 i subcampió de Catalunya IMS 1997, entre altres èxits Rebé la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela al millor esportista del 1998

Membre del Club Natació Barceloneta, guanyà els 400 m lliure 1962 i 100 m papallona 1963 del Campionat d’Espanya infantil Rebé una beca de la Residència Blume, i, abans de debutar en categoria absoluta de natació, el seleccionador estatal de waterpolo Bandy Zolyomy es fixà en ell i s’inicià en waterpolo Participà en el Campionat d’Europa 1966 El 1967 fitxà pel Club Natació Barcelona, però abandonà la pràctica esportiva poc després El 1986, de la mà del seu germà Julián, tornà al CN Barceloneta com a vicepresident segon i impulsà la secció de vela

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, fou campió d’Espanya 1945 de la classe snipe juntament amb Jordi Balcells a bord del Sopla II Prengué part en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952, on aconseguí la novena posició en classe finn, i de Munic 1972, on competí en classe soling i fou patró de l’equip format pel seu fill Ramon Balcells i Comas i per Joan Llort i Corbella D’altra banda, fou seleccionador espanyol de vela 1966-68 i guanyà el Campionat del Món de creuer en classe 3/4 1977 fent parella amb Ib Andersen a bord del Manzanita

Fundat l’any 1930, inicialment es dedicà a la navegació del patí de vela Nasqué en contraposició a l’Olímpic Club del Poblenou, filial de Manufacturas Reunidas de la Industria Textil, creat el 1921 i que agrupava en exclusiva els treballadors de la fàbrica d’aquest nom També disposava d’una flota de patins de vela Durant els anys trenta rivalitzaren entre si i el 1939 es fusionaren en una sola entitat, que promocionà la natació i la vela El 1961 s’inaugurà la seu del club a l’edifici de l’antiga plaça de Lope de Vega i es construí la primera piscina…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou campió d’Espanya de la classe 420 1966, 1967 i de la classe flying-dutchman 1971, 1972, fent parella amb Salvador Crespo També fou campió d’Espanya de patí de vela 1985 amb el Club Natació Barcelona En totes aquestes modalitats assolí també diversos Campionats de Catalunya Fou secretari estatal i president de la International Pating Sailing Association ADIPAV Navegà també en creuer participà en tres edicions de l’Admiral’s Cup 1975, 1977, 1979, en dues com a patró del Yachtman Anteriorment havia participat en la preparació preolímpica…

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, assolí un Campionat d’Espanya de creuer classe I 1972 Competí en regates internacionals i donà una volta al món Fou fundador de l’Assemblea de Capitans de Iot i membre de la seva junta 1964-70, president del Comitè de Creuers de la Federació Catalana de Vela 1967-71 i president del Comitè Nacional de Creuers de la Federació Espanyola 1971-79 Fou també fundador i president de l’Associació Nacional de Creuers 1974-80 Rebé distincions, com la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989 i la medalla de bronze al mèrit esportiu de la…

Fou professor de l’Escola del Treball i periodista Introduí i impulsà el vol sense motor i a vela a Catalunya creació del grup Falziots, el 1931 Intervingué activament en les Setmanes de Vol sense Motor de Puigcerdà 1932, del Montseny 1933 i de Sabadell 1934 El 1934 fou pensionat a Alemanya, on baté el rècord d’Espanya d’estada en l’aire Pel maig del 1936 fou nomenat funcionari tècnic dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat Publicà Resum d’aviació 1934, primer llibre d’aviació en català Ferit de mort al front d’Aragó a Almudévar el 19 d’octubre de 1936, fou conduït en avió a…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, començà a navegar a vela l’any 1965 i s’especialitzà en creuer Guanyà la Copa del Generalísimo 1973, el Campionat d’Espanya classe IV 1974, amb el Viking i el Campionat de Catalunya de classe A 1989, amb el Viking II Es retirà de la competició l’any 1994 Fou vocal de la junta directiva del CN Arenys de Mar durant vuit anys, vicepresident executiu durant quatre anys i president entre el 1988 i el 1995 L’any 1976 fou un dels cinc fundadors de l’Associació Nacional de Creuers, posteriorment Reial Associació Nacional de Creuers

Pivot Des-envolupà la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona 1982-95, on arribà com a júnior procedent de l’Associació Esportiva Sarrià Debutà amb el primer equip el 1985 i guanyà sis Lligues 1986, 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1986, una Copa d’Europa 1991, tres Recopes 1986, 1994, 1995 i cinc Supercopes d’Espanya Una vegada retirat, fou gerent de les federacions catalanes d’handbol i de vela, i el 2010 fou nomenat director gerent de l’oficina tècnica de la precandidatura Barcelona-Pirineus 2022 La samarreta amb el seu número, el 2,…