Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
camelina
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de tija poc o gens ramificada, de 30 a 80 cm, amb fulles lanceolades i flors grogues.
Els fruits, agrupats en raïms densos, contenen llavors oleaginoses Viu a Europa, a la part central, en la qual és conreada per extreure l’oli de les llavors
aurèlia
Zoologia
Gran medusa, de l’ordre de les discomeduses, que pot arribar als 50 cm de diàmetre.
Té l’ombrella deprimida i els tentacles marginals són petits i nombrosos És una espècie pelàgica que es troba rarament en aigües litorals viu a totes les mars
ànec canyella
Ànec canyella
© David Blank
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, similar a l’ànec blanc, però de color canyella.
El mascle té un collaret negre És propi dels països orientals Viu a les platges dels llacs o a les ribes dels rius Als Països Catalans és rar
cranc roquer
Cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus)
apellizcos iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Cranc de color negre verdós, molt freqüent a la zona del rompent, puix que pot viure fora de l’aigua mentre les seves brànquies estiguin humides.
Té una vista molt aguda El cranc dimoni Grapsus maculatus pertany a aquest mateix tipus de cranc Viu a la zona del rompent i té el cefalotòrax estriat
cranc dels cocoters
Cranc dels cocoters
Brocken Inaglory (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cranc anomur de dimensions considerables.
És d’hàbitat terrestre i viu a les illes de corall de l’oceà Pacífic i de l’Índic S'alimenta dels cocos que despenja amb les pinces
Les boletals
Com les agaricals, són fongs carnosos i putrescibles, amb barret i peu, però l’himenòfor és a dir, l’estructura portadora de l’himeni, que en general presenta porus, però també pot presentar làmines, té una textura diferent de la carn del barret, i això fa que sigui fàcil d’arrencar-lo en bloc Típicament, comprenen espècies micorizògines, que viuen, per tant, als boscos Hom hi distingeix quatre famílies, dues amb làmines, les paxillàcies Paxillaceae i les gomfidiàcies Gomphidiaceae , i dues amb porus, les boletàcies Boletaceae i les estrobilomicetàcies Strobylomycetaceae Les…
la Beguda d’Adons
Nucli
Nucli del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, vora el riu de Llevata.
Fins el 1968 pertangué al municipi de Viu de Llevata A ponent hi ha les restes de la capella de Sant Roc i el dipòsit arqueològic de Sant Aleix
Paderne
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la comarca de Betanzos, a l’E de la ria de Betanzos.
La capital del nucli és Consistorio La població del terme viu majoritàriament disseminada L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia S'hi exploten mines d’estany
didal
Didal de mar blanc (Beroe ovata)
Zoologia
Gènere de ctenòfors, de l’embrancament dels ctenòfors, de forma acampanada, subcilíndrica, mancats de tentacles i amb una faringe ampla.
El gènere és cosmopolita, i l’èspecie B ovata és corrent a la Mediterrània És de petites dimensions 10 cm, i viu generalment aïllat o més rarament fent moles
borró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma horitzontal i tiges dretes, de 50 a 100 cm, fulles llargues, cargolades i junciformes, i flors en panícula cilíndrica, llarga, d’un blanc groguenc.
Viu a les dunes i platges del litoral, on, gràcies al seu rizoma, resisteix bé el moviment de la sorra ha estat molt emprada en la fixació de dunes