Resultats de la cerca

Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també en òperes de…

Estudià composició amb R Wagner-Régeny a la Musikhochschule del Berlín Est 1952-58 i a continuació entrà a l’Akademie der Künste, on es perfeccionà amb H Eisler 1958-60 El 1964 ingressà a la Komische Oper, on pogué unir les seves aficions teatrals i musicals El seu estil s’organitzà sempre al voltant d’un eficaç sentit del dramatisme escènic Sensibilitat i delicadesa coexisteixen amb explosions de paroxisme dins d’una volguda imprecisió harmònica que fa de l’atonalisme un element dramàtic més A partir dels anys seixanta es decantà cap a un compromís més accentuat envers les tècniques…

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu…

Vida S’inicià en els estudis musicals de molt petit i ben aviat començà a compondre D’aquesta època primerenca daten diverses obres, entre les quals diversos singspiele Els seus pares, però, no veien la música com a futur viable per al seu fill i l’obligaren a estudiar arquitectura L’any 1872 el compositor Ferdinand Hiller l’encoratjà a dedicar-se a la música i Humperdinck entrà al Conservatori de Colònia, on estudià durant quatre anys amb Hiller i altres professors Des de l’any 1876 continuà ampliant els seus coneixements a Munic El 1880, durant un viatge a Itàlia, passà per Nàpols i allí…

Des de l’Edat Mitjana, ha estat un centre d’activitats musicals d’alt nivell A Dresden hi ha tres esglésies amb una forta tradició musical la Frauenkirche, la Kreuzkirche i la Sophienkirche, de les quals només aquesta darrera conserva un orgue original 1720 Durant el Renaixement i el Barroc, totes tres posseïen orgues i conjunts corals de gran qualitat Aquesta forta tradició organística encara continua viva, com ho demostra el gran nombre de recitals d’orgue que s’ofereixen a les esglésies de la ciutat La cort de Dresden comptà amb músics barrocs excepcionals Entre d’altres, hi foren mestres…

Estudià al Royal College of Music de Londres i es graduà a les universitats de Newcastle i Durham Debutà el 1969 amb un petit paper a La traviata amb l’Òpera Nacional Gallesa, però de seguida es destacà en papers de protagonista, especialment en òperes de Mozart L’any 1971 debutà al Covent Garden de Londres fent el personatge de Donald de Billy Budd , de B Britten, paper que repetí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 1975 Al mateix teatre, el 1983 interpretà el paper de Ford, del Falstaff verdià, i el 1990 representà un altre dels seus papers característics, el protagonista del Don…

Estudià cant amb M Singher i M Lorenz i inicià la seva carrera com a baríton, però després passà a la tessitura de tenor, amb la qual guanyà diversos premis El 1961 debutà a Florència com a Cavaradossi Tosca , i un any després fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín i debutà al Festival de Salzburg Posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena 1963, al Festival de Bayreuth 1965 i a la Scala de Milà 1968 El 1966 debutà com a Florestan Fidelio al Metropolitan de Nova York, escenari on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, tot alternant amb actuacions en teatres…

Estudià a l’Escola de Música de Galles i a la Guildhall School of Music Debutà el 1990 com a Guglielmo Così fan tutte a l’Òpera Nacional Gallesa, i tres anys més tard es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres com a Fígaro Les noces de Fígaro Des de llavors ha esdevingut un dels barítons més sollicitats de la seva generació en l’escena operística internacional i també en l’àmbit dels enregistraments fonogràfics Ha cantat en cèlebres teatres d’òpera, com el Metropolitan de Nova York i l’Òpera de Viena, i en importants festivals, entre els quals hi ha el Festival de Salzburg, on el…

Es formà al Conservatori de Viena, on tingué com a mestre A Bruckner El 1876 fou contractat com a director assistent al primer festival celebrat a Bayreuth i posteriorment en fou el director 1888-1902 Esdevingué un dels directors wagnerians més preuats i les seves interpretacions destacaren per la claredat, l’energia i la delicadesa Com a compositor escriví tres òperes, una de les quals, Agnes Bernauer 1880, fou estrenada a Weimar gràcies a les gestions de F Liszt Del 1881 al 1903 fou director al Teatre d’Òpera de Karlsruhe i de la Societat Filharmònica, institucions on elevà…

Donà suport constant a tota mena d’iniciatives musicals i tingué un paper decisiu en dues institucions d’importància cabdal el Patronat Pro Música de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu Fundat el 1958, el Patronat Pro Música de Barcelona enriquí el panorama musical barceloní amb unes propostes de gran nivell artístic en el vessant interpretatiu, centrades preferentment en el conreu deliberat d’una línia estètica conservadora Més enllà de les diverses responsabilitats directives que hi assumí -tresorer 1958, director artístic 1969 i president 1977-, Lluís Portabella en fou el capdavanter…