Resultats de la cerca

És autor d’un Compendi de doctrina cristiana 1793, del qual foren fetes almenys dues edicions més, i d’una Vida del Beato Josep Oriol 1815

Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Totseguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833

El 1808 era corregidor de l’ajuntament de Barcelona i governador militar de la plaça No sabé impedir que les tropes napoleòniques, que havien entrat a Barcelona com a aliades, s’apoderessin de la Ciutadella per sorpresa 29 de febrer de 1808 En tenir notícia dels esdeveniments del 2 de maig a Madrid, deixà d’exercir el càrrec, i el 7 d’octubre fugí de Barcelona

El seu nom de fonts original era Samuel Ford Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca Participà en la guerra del Francès i collaborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Collegi Militar de Palma i fou comandant general de l’exèrcit de reserva Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet en l’acció de Castalla 1813, per la qual fou condecorada tota la divisió

Introduí a la península Ibèrica els mètodes pedagògics pestalozzians, que havia conegut a Suïssa, en fundar una escola pestalozziana a Tarragona 1801 per als fills dels militars del seu regiment Influí Francesc Amorós i Ondeano perquè fundés el Real Instituto Pestalozziano de Madrid

Es distingí en la guerra del Francès Més tard fou capità general de Cuba, i el 1833 li fou concedit el títol de comte de Cuba i fou nomenat capità general de València 1833-34 Fou ajudant del general Joan Prim quan aquest abandonà l’expedició de Mèxic 1862, el denuncià a Isabel II, però la reina no en féu cas

Ingressà en l’orde dels frares mercedaris 1799 i fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat

Fou alumne dels Reales Estudios de Madrid, oïdor i governador de la sala del crim de València i diputat a les corts de Cadis Un seu germà, Antolí Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1762 — , cursà els mateixos estudis, treballà a les ambaixades de Lisboa, Viena i París i fou oficial de la secretaria d’estat Un altre germà, Dídac Villafanye i Andreu Castelló de la Plana 1765 — , fou advocat i treballà a la chancillería de Granada

Conegut amb el malnom de Noi de la botigueta , fou un dels promotors de la Crema del Paper Segellat francès, el 2 de juny de 1808 Intervingué en el primer combat del Bruc, i hi fou ferit Com a capità del terç de miquelets de Manresa, prengué part en diverses accions de la guerra del Francès Ascendit a tinent coronel d’infanteria, el 1816 es retirà de l’exèrcit

Era general de brigada en iniciar-se la invasió napoleònica de Catalunya 1808, en la qual participà Fou governador general interí de Catalunya febrer-març del 1810 durant l’absència del mariscal Augereau D’acord amb la política apaivagadora d’aquest, decretà la reobertura de les esglésies clausurades L’abril del 1810 participà en el setge d’Hostalric Més tard 1813 fou governador de Sant Sebastià, al País Basc