Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
Castell de Pelegrinyó (el Campell)
Art romànic
L’enclavament de Pelegrinyó, que domina l’artèria del barranc del Regal, fou conquerit i repoblat pels comtes d’Urgell en data desconeguda Formà part de l’anomenada honor de Ribagorça La primera referència del castell de Pelegrinyó data de l’any 1226 quan la comtessa Aurembiaix d’Urgell el concedí en feu a Ramon de Peralta, fet confirmat als seus descendents pel rei Jaume I 1234 i per Ponç I d’Urgell 1236, 1267
Sant Salvador d’Entença (Benavarri)
Art romànic
L’ermita de Sant Salvador és emplaçada damunt del poble d’Entença, cap al nord-est L’únic esment documental que dóna testimoni de la seva antiguitat data de l’any 1260, quan Guillem, capellà d’Entença, amb l’aprovació de l’abat Pere d’Àger, donà a cens de dos sous anuals l’església de Sant Salvador, prop de la vila Actualment no conserva cap rastre de la seva estructura romànica
Santa Maria de Santa Liestra
Art romànic
Aquesta església, parròquia del poble de Santa Liestra, va ser donada pel rei Sanç Ramírez a Sant Vicenç de Roda el 1068, com a dotació de la nova canònica Juntament amb l’església el rei li concedí la tercera part dels delmes parroquials i tots els seus béns Va ser confirmada a Sant Vicenç de Roda el 1092, quan el bisbe Ramon Dalmau reformà la canònica i hi establí la vida comunitària
escalfador

Escalfadors domèstics: elèctric (a dalt), de gas (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a escalfar aigua o un altre fluid per mitjà d’energia elèctrica o d’un combustible, generalment gasós o líquid.
Els escalfadors elèctrics consisteixen en un recipient, que conté el fluid, voltat d’unes resistències elèctriques i proveït d’un aïllament per tal d’evitar pèrdues de calor En els escalfadors per combustió el fluid circula per un serpentí escalfat pels gasos produïts en la combustió Sovint van proveïts d’una vàlvula que obre el pas del combustible quan hom fa circular el fluid pel serpentí, la qual es tanca automàticament en cessar la circulació
distintiu
Fonètica i fonologia
Tret articulatori o acústic que, en la realització de fonemes, és susceptible d’exercir valors discrets diferencials respecte a unes altres realitzacions.
Quan un d’aquests trets esdevé comú a tota una sèrie de realitzacions fonemàtiques és anomenat marca de correlació Per exemple, els trets distintius de p, en català, són consonant, sord, oral, oclusiu, labial Per consonant s’oposa a les vocals, per sord, a b, per oclusiu, a f, per labial, a t i k, etc D’altra banda, el tret labial és marca de correlació per a p, b, m i f alhora
tam-tam
Música
Nom onomatopeic que es dona al tipus de tambor adoptat pels músics de formacions instrumentals de jazz o rock, o també per grups de percussions moderns.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de percussió directa És de cos cilíndric i de mides que poden arribar a ser considerables, i es toca directament amb les mans Quan es toquen en grup n’hi pot haver tres o més, de diferents mides, amb un suport metàllic individual Generalment són de doble membrana, tot i que en algun cas també poden ser d’una sola membrana afinable amb un sistema de cargols
Cros Ciutat d’Igualada
Atletisme
Competició de cros disputada anualment a Igualada a partir del 1955.
La darrera edició tingué lloc l’any 2000 Fou organitzat inicialment per l’OAR Igualada, i posteriorment pel CA Igualada La cursa femenina s’incorporà el 1965, quan el cros es reprengué després de vuit anys sense disputar-se En el palmarès destaquen, entre d’altres, Jesús Fernández, José Miguel Barolomé, José Pro i Jaime López Egea en categoria masculina, i Encarna Escudero, Carme Valero, Glòria Pallé i Rosa Pérez en categoria femenina
Barcelona Queens
Futbol americà
Equip de futbol americà femení de Barcelona.
Nasqué el 1995 juntament amb l’equip Bad Girls, tots dos formats per seguidores del club Barcelona Howlers El 5 d’agost de 1995 disputaren el primer partit de futbol americà femení d’Espanya Veient el bon resultat de l’experiència, s’uniren al club Barcelona Bóxers i participaren en la primera lliga de futbol americà femení 1996-97 Desaparegué la temporada 1998-99, quan deixà d’organitzar-se la Lliga Catalana
Josep Munné Sampere
Futbol
Futbolista.
Davanter centre, milità al Reial Club Deportiu Espanyol les temporades 1946-47, quan fou subcampió de Copa, i 1947-48 Procedia de la Unió Esportiva Sant Andreu i després jugà, entre d’altres, al Valladolid i el Terrassa Un fill seu, l’actor Pep Munné Barcelona, 3 de juliol de 1953, destacà com a davanter centre en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i jugà al Mallorca, al Calella i al Rayo Vallecano
Ramon Parera Penella
Futbol
Futbolista conegut com Parera II.
Com el seu germà Manuel, es formà al planter del Futbol Club Barcelona Quan encara no havia complert disset anys disputà un partit en la Lliga 1928-29 Interior esquerre, després de jugar de manera molt breu en l’equip blaugrana, fitxà, entre altres equips, per l’Espanyol 1929-30, el Júpiter 1930-34, el Sabadell 1934-35, el Vic 1935-37, el Badalona 1937, el Lleida 1941-42 i el Sant Celoni 1942-43