Resultats de la cerca
Es mostren 5263 resultats
La Masia-Centre de Formació Oriol Tort

Seu de la Masia-Centre de Formació Oriol Tort
© FC Barcelona
Esport general
Escola de futbol del Futbol Club Barcelona on es formen i resideixen joves seleccionats pel club.
Té la seu a la ciutat esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí i fou inaugurada el 22 d’octubre de 2011 L’edifici, de 6000 m 2 repartits en cinc plantes, compta amb 123 places i pot acollir 83 residents i 40 places de concentracions d’equips professionals Hom hi imparteix també estudis homologats El centre, que es començà a construir al gener de 2010, substitueix l’edifici precedent a la Masia de Can Planes, un antic mas del 1702 contigu a l’estadi del Camp Nou És el planter del club i els jugadors del primer equip en procedeixen en una proporció important, però acull també…
FIATC
Economia
Mutualitat d’assegurances catalana.
La Federación de Industriales del Autotransporte de Catalunya fundà el 1930 una mútua per a assegurar els riscos derivats de la seva activitat La companyia tingué un començament difícil fins els anys cinquanta, que entrà en el negoci de les assegurances de l’automòbil, accidents, malalties i incendis El 1965 una nova llei impedí a la companyia oferir assegurances per malaltia i accidents de treball, i cap a la meitat dels anys setanta patí una profunda crisi que desembocà en una nova etapa, amb un nou equip directiu encapçalat per Joan Castells Trius Des d’aleshores, la mútua ha…
Pascal Lamy
Economia
Alt funcionari francès.
Graduat per l’École des Hautes Études Comerciales HEC, a París, per l’Institut d’Études Politiques IEP i per l’École Nationale d’Administration ENA Inicià la seva carrera en l’àmbit públic a la Inspecció General de Finances i a la Direcció General del Tresor Posteriorment, fou assessor del ministre de finances, Jacques Delors, i del primer ministre, Pierre Mauroy Entre el 1985 i el 1994 fou cap del gabinet del president de la Comissió Europea, Jacques Delors Formà part de l’equip encarregat de rescatar Crédit Lyonnais, entitat de la qual després fou director general Entre el 1999…
Jack Kramer
Tennis
Nom amb el qual és conegut el tennista nord-americà John Albert Kramer.
Al llarg de la seva carrera com a jugador guanyà nou títols de Grand Slam open dels EUA 1946, 1947, Wimbledon 1947 i, en dobles, l’open dels EUA 1940, 1941, 1943, 1947 i Wimbledon 1946, 1947 Guanyà també la Copa Davis amb l’equip americà el 1946 i el 1947 Retirat el 1954 per una artritis a l’esquena, es dedicà des d’aleshores a defensar els drets i els interessos dels jugadors de tennis professionals, i amb aquest objectiu creà l’Associació de Tennis Professional ATP el 1972, organització que, si bé al capdavant de la qual protagonitzà el 1973 un enfrontament amb la Federació…
Antonio Pellicer Martínez
Medicina
Metge.
Catedràtic d’obstetrícia i ginecologia, és director de l’Institut Valencià d’Infertilitat IVI, punt de referència en reproducció humana que actualment compta amb centres en diverses ciutats entre les quals el centre original de València, Barcelona, Castelló i Mèxic DF Fou cofundador del centre, l’any 1990, i entre els seus èxits destaca haver aconseguit el primer embaràs als Països Catalans, i el segon del món, d’una dona el marit de la qual s’havia sotmès amb anterioritat a una operació de vasectomia, mitjançant la utilització d’espermatozoides testiculars Aquest èxit de la ciència s’…
Loyola de Palacio del Valle-Lersundi

Loyola de Palacio
© UNIÓ EUROPEA
Política
Política castellana.
Llicenciada en dret per la Universidad Complutense de Madrid Entre el 1977 i el 1978 fou la primera presidenta de Nuevas Generaciones d’Alianza Popular Senadora per AP entre el 1986 i el 1989, el 1988 fou elegida membre de la direcció d’Alianza Popular El 1989 fou diputada i vicepresidenta del grup popular, càrrec que ocupà fins el 1996 Del 1996 al 1999 fou ministra d’agricultura, pesca i alimentació del govern de José María Aznar, fins que en les eleccions europees del 1999 passà a ocupar un escó de diputada al Parlament Europeu De 1999 a 2004 fou vicepresidenta de la Comissió Europea i…
Carlos Gómez Bellard
Arqueologia
Arqueòleg madrileny.
Féu els seus estudis a la Universitat de València, on es doctorà l’any 1987 i on és professor d’arqueologia des de l’any 1989 Ha centrat el seu treball de recerca en el món feniciopúnic de la Mediterrània occidental, particularment al País Valencià i les Pitiüses, on ha participat en diferents treballs d’excavació També forma part de l’equip que excava la ciutat fenícia de Lixus Larraix, Marroc Ha estat director de la revista Saguntum entre el 1988 i el 1998 i vocal de la Comissió Assessora d’Arqueologia del govern balear 1984-94 Entre les seves publicacions cal destacar Urna de orejetas con…
Heberto Padilla
Literatura
Escriptor cubà.
Un dels noms més importants de l’anomenada Generación del 50 Compromès, d’entrada, amb la Revolució Cubana impulsada per Fidel Castro, formà part de l’equip de redacció d’algunes de les publicacions culturals militants com Granma i Lunes de Revolución Manifestà la mateixa militància en els primers llibres de poemes Las rosas audaces 1958, El justo tiempo humano 1962 i La hora 1964 A partir de Fuera del juego 1968 començà a mostrar-se crític amb la trajectòria de la revolució a Cuba, fet que el dugué a la presó per dissident Incidí en les mateixes crítiques en els llibres de…
Jaume Tomàs i Sabaté
Economia
Empresari.
En la seva joventut fou un remarcable jugador de basquetbol i arribà a formar part del primer equip del FC Barcelona El 1957 s’incorporà a Gallina Blanca, empresa embrió i posteriorment marca de la multinacional Agrolimen , de la qual ocupà càrrecs directius, entre els quals de la mateixa Gallina Blanca 1970 i posteriorment de la divisió d’Alimentació El 1980 fou nomenat conseller d’Agrolimen Destacà per la seva implicació en el teixit empresarial català fou president de Fira de Barcelona 2000-2004, conseller d’Argentaria/BBVA, professor de l' IESE , on ocupà la càtedra de l’…
prometi
Química
Element sintètic, de nombre atòmic 61, pertanyent a la família dels lantànids.
La seva existència fou predita el 1902 per Branner i confirmada teòricament el 1914 per Moseley fou obtingut pur per primera vegada el 1945 per Marinsky i el seu equip mitjançant fissió d’urani i bombardeig de neodimi amb neutrons, seguit de separació per cromatografia de bescanvi iònic És totalment absent de l’escorça terrestre, però hom l’ha detectat espectroscòpicament en alguns estels joves En són coneguts tretze isòtops, tots radioactius, amb masses que van de 141 a 154 L’isòtop 4 7 Pm, amb una vida mitjana de 2,5 anys, és el més ben conegut i més emprat Es fon a 1080°C i…