Resultats de la cerca

L’FMA participà en les eleccions presentant-se a les llistes de la Lliga Regionalista i aconseguí una certa presència institucional L’any 1924 foren convocats pel general Barrera per oferir-los collaboració amb la dictadura L’oferta fou rebutjada per l’FMA i la Lliga Finalitzada la dictadura, l’FMA aconseguí l’alcaldia de Barcelona, encapçalada per Joan Antoni Güell i López, comte de Güell, i la presidència de la diputació, assumida per Joan Maluquer i Viladot L’any 1931, l’FMA s’integrà a la Lliga Regionalista

Fou creat arran de la troballa a l’indret anomenat Cova de l’Aragó, l’any 1971, del crani d’un homínid d’uns 450000 anys d’antiguitat, l’anomenat home de Talteüll, i d’altres restes arqueològiques Obert al públic l’any 1977, el juliol del 1992 hom inaugurà una remodelació total del museu Conté diorames, pantalles interactives, audiovisuals, diferents suports expositius i una reconstrucció a mida natural de la cova, orientat tot plegat a recrear la vida i l’entorn d’un dels testimonis més antics d' Homo erectus trobats a Europa

El 2011 el volum de negoci era d’uns 1200 milions d’euros i disposava de dinou oficines, concentrades a Catalunya, el País Valencià i Madrid, i prop d’un centenar d’empleats Aquest any n’eren els principals accionistes BANIF SGPS, vinculat al Banco Santander 28,6%, l’ Agrupació Mútua 26,1% i el grup Barcelonesa de Inversiones Mobiliarias 18% Al setembre de l’any 2011 arribà a un acord amb CaixaBank  per adquirir la totalitat del negoci bancari i de gestió de fons per 16 milions d’euros

En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret

El “ castro et villa de Pradinaç ” fou requerit l’any 1313 per Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, al comte d’Urgell, per qui el tenia en feu, juntament amb els altres castells i llocs de la vall de Lavansa Aquests llocs i castells són els mateixos que l’any 1371 Pere Galceran de Pinós venia al capítol de la Seu d’Urgell No s’ha trobat cap més notícia ni referència documental del lloc o de la parròquia de Padrinàs que pugui aportar informació sobre la seva església

La primera notícia coneguda del castell de Karkovite és de l’any 995 Posteriorment apareix esmentat el lloc de Castellnou de Carcolze, situat en un pla inferior, i diferenciat de l’anterior En aquesta població se situa l’església de Sant Gervasi, visitada l’any 1312, pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 consta el capellà de Castellnou de Carcolze, dins del deganat d’Urgellet Parròquia independent fins al segle XX, ha estat integrada darrerament a la demarcació parroquial de Castellciutat

No tenim cap notícia del castell de Granollers fins després de l’any 1300, tot i que és molt possible que ja existís una fortificació en aquest lloc abans d’aquesta data Segons Pere Català vol III, pàg 291-292 és documentat per primer cop l’any 1319 De fet, no és esmentada la seva existència amb claredat fins el 1379, ran de la venda que féu el rei Pere III a Pere Galceran de Cartellà de la jurisdicció dels castells i termes de Biure i Montroig, a l’Empordà, i del Falgons i Granollers

L’església de Castissent apareix esmentada l’any 1099, quan els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença amb el seu fill Pere, donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix les esglésies situades al terme de Castissent Aquestes devien ser la de Sant Joan de Castissent, que vers l’any 1203 consta com a pertinença de la mensa del monestir de Lavaix, i Sant Esteve de Prullans, que en sengles documents dels segles XII i XIII apareix com a sufragània de l’església de Santa Maria o Mare de Déu de Montserbós

Manquen notícies documentals d’època medieval per a poder establir si aquesta fou una de les parròquies que formaven part de la vall Stacione i que s’esmenten en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell L’any 1790, el lloc d’Aiguabella tenia dues cases, i la seva església era sufragània de la Torre de Cabdella L’any 1904 fou agregada a la parròquia de Sant Julià d’Espui La jurisdicció del lloc fou dels Erill fins a la fi de les senyories, al segle XIX

El lloc de Larén fou de jurisdicció de la baronia de Bellera fins al segle XIX La seva església, ara dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, tenia com a titular Santa Maria, segons consta en la relació d’esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, on figura com Santa Maria d’ Alereny L’any 1904 consta com a sufragània de la Bastida de Bellera En l’actualitat és inclosa dins la demarcació parroquial de la Pobleta de Bellvei