Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
La Zaranda
Teatre
Companyia teatral andalusa.
Companyia creada el 1978 a Jerez de la Frontera per FSánchez, Paco de La Zaranda La seva poètica escènica, marcada per l’expressionisme visual, el compromís existencial i la fidelitat als seus orígens de la baixa Andalusia han tingut un gran ressò internacional El 1995 estrenà al teatre Intar de Nova York Obra Póstuma , d’ECalonge, que també forma part de la companyia Altres muntatges destacats són Vinagre de Jerez 1989, Perdonen la tristeza 1992, Cuando la vida eterna se acabe 1997, La puerta estrecha 2000, Ni sombra de lo que fuimos 2003 i Los malditos 2005, d’Eusebi Calonge,…
Mentuhotep II
Història
Sobirà egipci, primerament rei de l’Alt Egipte (2060-2040 aC), i després faraó de tot el país (2040-2010).
Les seves empreses havien estat atribuïdes a tres Mentuhotep I, II i III, car canvià tres vegades el seu nom d’Horus, un dels cinc noms del faraó Membre de la dinastia XI, conclogué la guerra amb la X, heracleopolitana 2040, reunificà l’Egipte i inaugurà el Regne Mitjà 2040-1786 aC Feu de Tebes la seva capital, tebanitzà l’administració central, sense suprimir, però, el càrrec de nomarca , reobrí diverses pedreres i reprengué els contactes comercials amb Síria Inicià la reconquesta de la Baixa Núbia i efectuà expedicions contra els beduïns del Sinaí i els libis Bastí el seu…
Casa del carrer Lledó (Barcelona)
Art romànic
Aquest edifici es troba dins el barri de Sant Just, al número 15 del carrer Lledó No es coneix, actualment, cap referència documental sobre la història d’aquest edifici Fou gairebé transformat del tot al final del segle XVIII o l’inici del segle XIX, quan la primitiva construcció medieval moderna fou substituïda per una casa de veïns de 5 pisos d’alçària Amb tot, resten vestigis al seu interior de pintures datades a la darreria del segle XIII o l’inici del XIV També es conserven de l’època medieval dos arcs que flanquegen la porta principal i es troben a la planta baixa de l’…
Santa Bàrbara de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
L’ermita de Santa Bàrbara es troba al nord de Montanyana, vora l’antic camí medieval que menava directament a Colls, entre el mas de Castany i cal Polònia A partir de la baixa edat mitjana aquesta església consta en poder del priorat hospitaler de Sant Joan de Montanyana JBP De l’església de Santa Bàrbara solament queden unes poques filades dels murs, que només permeten de saber que era un edifici d’una sola nau, construït amb un aparell de carreus ben escairats sense polir, que semblen palesar una obra rústega datable al segle XII, de la qual no s’entreveuen les característiques…
Club d’Escacs Barberà
Escacs
Club d’escacs de Barberà del Vallès.
Fundat l’any 1952, debutà a la divisió d’honor catalana l’any 2007 El 2008 competí en el Campionat d’Espanya de màxima categoria Posteriorment baixà de categoria i l’any 2010 ascendí de nou a la divisió d’honor catalana, amb el fitxatge de Lázaro Bruzón, campió absolut de Cuba aquell mateix any El 2011 fou campió de la Copa Catalana i del Campionat de Catalunya de partides ràpides Des del final dels anys setanta organitza anualment l’Open Internacional d’Escacs de Barberà El 2002 celebrà un Torneig Internacional d’Escacs per celebrar el seu 50è aniversari Alguns dels seus jugadors assoliren…
Club Muntanyenc l’Hospitalet
Excursionisme
Club de muntanyisme de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundat el 1952, nasqué com a secció de la Unió Excursionista de Catalunya Posteriorment se n’escindí Té una secció d’alpinisme i escalada anomenada Grup d’Escalada i Alta Muntanya GEAM i seccions de muntanya, espeleologia i orientació Disposa d’escola de muntanya i organitza cursos de diferents especialitats Organitzà algunes edicions de la Copa Catalana d’escalada, en la qual participaren escaladors reconeguts mundialment També organitza excursions de baixa i alta muntanya Juntament amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet publicà el llibre De la UEC al Club Muntanyenc 50 anys d’excursionisme…
Juan Germán Schroeder Bilhère
Teatre
Autor i director teatral navarrès.
Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc
freqüència
Música
Nombre d’oscil·lacions idèntiques o cicles per segon que realitza un cos vibrant.
En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que donaven lloc…
Josep Pujol i Gómez
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Imparteix la docència a la UAB Els seus estudis se centren enla poesia dels segles XIV i XV i la cultura a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana, sobretot en la figura de Joanot Martorell i en les traduccions Entre les seves publicacions destaquen l’edició de la poesia de Jaume Marc Obra poètica , 1994, l’edició de la traducció catalana medieval del Dragmaticon philosophiae de Guillem de Conches 1997, amb Lola Badia, el volum La memòria literària de Joanot Martorell Models i escriptura en el “Tirant lo Blanc” 2002 i diversos articles sobre la lírica catalana, Jordi de…
baix
Música
La tessitura més greu.
Tessitura del baix © Fototecacat/ Jesús Alises Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta baixa, saxòfon baix- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més greu que s’anomena contrabaix També pot designar cadascun dels sons més greus d’un instrument, per la qual cosa s’utilitza sovint el plural -els baixos de la guitarra-, o fer referència a un so o un instrument afinats per sota del to degut o establert S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura, així com la…