Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
cúrling

Cartell anunciant les últimes jornades de la Lliga Catalana de cúrling de la temporada 2011-12
NET EC
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern disputat sobre una pista rectangular de gel entre dos equips de quatre jugadors.
Consisteix a llançar, des d’un extrem de la pista, unes pedres polides de granit d’entre 15 i 20 kg de pes, proveïdes d’un mànec, per fer-les arribar lliscant fins a una diana house a l’altre extrem de la pista L’objectiu és situar les pedres al més a prop possible del centre de la diana i, al mateix temps, allunyar les pedres de l’equip rival Durant les tirades es permet fregar el gel per on es desplaça la pedra amb unes escombres especials per tal de manipular-ne la velocitat i la direcció Un cop finalitzats els llançaments puntua la pedra que es troba més propera al centre de…
esquaix

En l’esquaix la pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets
Fotolia
Esquaix
Esport practicat en una pista coberta de planta rectangular tancada per quatre parets, que consisteix a fer rebotre una pilota de goma contra la paret frontal mitjançant una raqueta.
L’objectiu és aconseguir tornar la pilota abans o després que aquesta hagi botat una sola vegada sobre la pista i que el contrincant no la pugui retornar En la paret frontal hi ha marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, que és de fusta, els quadres de servei La pilota pot rebotre en qualsevol de les quatre parets, sempre que a la frontal ho faci per damunt de la línia de falta El servei es fa de forma creuada Quan dos jugadors ensopeguen o no es permet al rival d’arribar a la pilota, es produeix una anullació i cal repetir la jugada Hi ha la modalitat individual, en la qual…
Serra d’Or
Portada del primer número de Serra d’Or (segona època)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Revista mensual publicada pel monestir de Montserrat des del 1959 i integrada a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, degana de la vigent premsa cultural de Catalunya.
Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a oferir…
,
música de l’Argentina
Música
Música desenvolupada a l’Argentina.
Música culta Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII, els jesuïtes utilitzaren la música en la seva missió evangelitzadora dels indígenes La música sacra, tant el cant pla com la polifonia, va predominar per sobre de la profana, i el principal centre musical fou, durant molt de temps, Córdoba Els indígenes i els esclaus negres foren instruïts en música i en la fabricació d’instruments, activitats en les quals sembla que arribaren a altíssims nivells de qualitat, especialment en els cors i els grups instrumentals La primera escola de música fou fundada pel pare Pedro Comental 1595-1665, i…
Santa Maria de Besalú
Canònica
Canònica aquisgranesa fundada pel comte-bisbe Miró III el 977, ensems amb el monestir benedictí de Besalú, a l’església de Sant Genís i Sant Miquel, situada al peu dels murs del castell de Besalú.
Originàriament s’intitulava de Sant Miquel, i en depenien l’església parroquial de Sant Vicenç, la de Santa Maria la Vella i altres del veïnatge Totes depenien de la Santa Seu per disposició del fundador Des del segle XI s’intitulà només de Santa Maria, segurament per haver-se traslladat a aquesta església, ara desapareguda, situada al peu del castell i consagrada el 1055 El comte Bernat II de Besalú intentà de reformar-la en canònica augustiniana, i per això la sotmeté el 1086 a Sant Ruf d’Avinyó L’oposició dels canonges aquisgranesos a la reforma féu que el comte acollís els canonges…
Santa Maria de Bellver
Parròquia
Antiga parròquia de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), fundada, probablement, el 1236 pel paborde de Tarragona Ferrer de Pallarès a l’indret de l’antiga alqueria, d’època musulmana, anomenada Bellver arran de la conquesta.
És probable que la primitiva església fos a l’actual possessió de son Vives Més endavant, la parròquia fou agregada a Manacor, fins que se'n segregà de nou administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913
ziyadita
Història
Membre de la primera dinastia musulmana que governà sobre una bona part del territori de l’actual Iemen del 819 al 1018, amb capital a Zabīd, a la Tihāma meridional, fundada per Muḥammad ibn Ziyād.
Després de la mort del seu successor, Ibrāhīm ibn Muḥammad 859-902, una part del territori passà sota el control dels càrmates, i el poder efectiu fou deixat a mans de visirs esclaus etiòpics, un dels quals, Naǧaḥ, suplantà els seus amos i inicià una dinastia pròpia 1021
Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià
Institució fundada a Palma, Mallorca, el 1849 amb la denominació d’Acadèmia de Nobles Arts de Palma; substituí l’antiga Escola de Belles Arts que fundà el 1779 la Societat Econòmica d’Amics del País.
Les seves aules foren molt freqüentades fins a l’any 1892, que fou creada l’Escola Oficial d’Arts i Oficis
Deutscher Werkbund
Art
Institució fundada el 1907 per l’arquitecte Hermann Muthesius que unia els representants més destacats de l’art i l’artesania, la indústria i el comerç, per tal d’assegurar el nivell de producció industrial.
S’inspirà en l’ Arts and Crafts , bé que integrà el maquinisme Destacaren les exposicions a Colònia 1914 i a Stuttgart 1927, on totes les possibilitats de la nova arquitectura eren ja apuntades Entre els collaboradors cal esmentar Karl Schmidt, Theodor Fischer, Hans Poelzig, Joseph Hoffmann, Henry van de Velde, Mies van der Rohe i Peter Behrens Dissolt el 1934, fou refundat el 1947
Coral Càrmina
Música
Entitat coral fundada el 1972 a Barcelona per Jordi Casas i dirigida per ell fins el 1988 i, posteriorment, per Josep Pons (1988-90), Francesc Guillén (1991), Josep Vila (1991), Alfred Cañamero i Monserrat Ríos.
El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals, des de la polifonia medieval fins a les composicions del segle XX, amb un especial interès pels compositors catalans contemporanis Ha actuat a diversos països europeus i ha intervingut freqüentment en concerts simfonicocorals, en festivals internacionals i en cerimònies destacades com la inauguració de l’Auditorio Nacional de Madrid o els actes d’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona Hi han collaborat directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Haltey o Antoni Ros i Marbà, entre d’altres La Coral Càrmina és,…