Resultats de la cerca

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Exposà a l’Institut Britànic de Barcelona 1950, ciutat on tornà a fer-ho els anys 1952, 1973 i 1974 Illustrà traduccions catalanes de Joyce, Virginia Wolf, Katherine Mansfield, Cocteau, etc El 1950 participà al Salon International, de París, i guanyà a Barcelona el primer premi Rosa Vera que es concedia Becada per l’Institut Francès, anà a París 1953 Participà en diverses exposicions collectives i individualment exposà a Inca 1973 i 1974, Figueres i Vilanova i la Geltrú 1976 Més preocupada per la línia que pel color, conreà el pastel, el guaix i…

Fill de perruquers, es formà a París a la perruqueria de les germanes Carita En tornar de París, obrí el seu primer saló de bellesa, al passeig de la Reina Elisenda de Barcelona 1975, que fou l’inici de la cadena de perruqueries amb el seu nom El 1992 creà l’Institut de Perfeccionament Raffel Pagès, primer com a centre de formació exclusiu per als seus collaboradors i, posteriorment, obert a altres professionals L’any 2000 obrí a Barcelona el Museu d’Història de la Perruqueria Raffel Pagès a partir de la seva collecció privada, formada per més de 5000 estris i 2000 llibres, tots relacionats…

Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i a Madrid, on admirà Ribera, Zurbarán i Zuloaga Amplià estudis a París Exposà figures i paisatges a Barcelona 1973 Inicialment se centrà sovint en temes de barraques, els encants, etc, amb un estil d’arrel expressionista Posteriorment exposà paisatges d’Europa i de Barcelona, més estructurats i amb una certa influència de Van Gogh en la pinzellada Exposà també a Mataró, París, Estocolm, Chicago, Sabadell, Tel Aviv, Alacant, Sant Feliu de Guíxols, Reus, Madrid, Viena, Andorra, Vic, Olot, Sitges, etc Té diversos murals a…

A nou anys començà a tocar l’orgue de la catedral de Dole Després de la guerra inicià els estudis musicals a París i el 1951 fou nomenat titular del gran orgue de Saint-Germain l’Auxerrois Combinà les seves actuacions amb les tasques pròpies d’organista, s’interessà per l’estudi de la interpretació de l’orgue des de la perspectiva històrica, i esdevingué un gran investigador de l’instrument i les seves possibilitats Del 1959 al 1979 ensenyà al Conservatori d’Estrasburg, el 1979 ho feu a Besançon, i del 1986 al 1996, al Conservatori de París Parallelament a la docència i la recerca,…

Inicià els estudis de piano de molt jove, i posteriorment fou deixebla de Vlado Perlemuter i de Jean Hubeau al Conservatori de Música de París En acabar la seva formació en aquest centre es dedicà a la investigació musicològica La publicació d’un enregistrament dedicat als estudis per a piano de L Lévy, F Blumenfel’d, M Moszkowski i F Mendelssohn causà un gran impacte entre el gran públic Ha refusat de manera expressa els repertoris més convencionals i ha preferit recuperar i donar a conèixer obres oblidades pels grans intèrprets Ha enregistrat la integral dels estudis per a piano Gradus ad…

Hi ha fabricació de piles elèctriques i d’abrasius Conserva una església del s XIII i el castell Beauregard s XVII

Fou un dels promotors de la restauració tomista Escriví Le réalisme du principe de finalité 1932, Le sens du mystère et le clair-obscur intellectuel 1934, Les trois âges de la vie intérieure 1938 i La synthèse thomiste 1947

Recollí la producció poètica de la cort de Joan II de Castella Conté 576 composicions agrupades per gèneres, i els autors sumen 56 El conjunt abraça des de peces llagoteres i de baix to fins a produccions de gran categoria poètica Hi escasseja el gènere amorós, i el conjunt és poc líric hi domina, altrament, la poesia teològica, moral, ascètica i política Baena exclogué del seu recull el marquès de Santillana Ha estat editat per Pedro José Pidal 1851, HR Lang 1926, facsímil, i José M Azáceta 1966

El 1981 se'n realitzà una altra a Cancún Mèxic La conferència, també anomenada Diàleg Nord-Sud, intentà definir un nou ordre econòmic internacional que afavorís el creixement econòmic dels països en via de desenvolupament Tingué com a precedents o corollaris la UNCTAD, la declaració sobre l’establiment d’un nou ordre econòmic internacional i el seu pla d’acció 1974, la Carta de Deures i Drets Econòmics dels Estats 1974, l’establiment del Fons Comú per a Primeres Matèries 1979 i la reconsideració del marc legal del GATT a la Ronda de Tòquio 1979, entre d’altres