Resultats de la cerca

El 1976 fitxà per l’Universitari abans de fer el salt a l’Handbol Granollers, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor El 1979 fou traspassat al Futbol Club Barcelona El seu palmarès en l’equip blaugrana inclou una Copa d’Europa 1991, quatre Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, 1994, vuit Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-92 i set Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990, 1993, 1994 Amb divuit anys fou el jugador més jove de la selecció espanyola, amb la qual guanyà el mundial B disputat a Barcelona Competí als Jocs Olímpics de Moscou 1984, Los Angeles 1984 i Seül 1988 Fou 231 vegades…

En una primera etapa pertanyé al Club Natació Montjuïc des del 1983 i posteriorment passà al Club Natació Catalunya des del 1989 Especialista en estil lliure, fou campió de Catalunya de 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, i en tres relleus En l’àmbit espanyol, guanyà onze títols entre el 1986 i el 1994, dels quals, nou foren a l’hivern sis en 200 m lliure, dos en 400 m i un en 1500 m i dos a l’estiu 200 m i 400 m Participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988, en el Mundial 1986 i en l’Europeu 1985, 1987, 1989, 1991 i en els Jocs Mediterranis, on pujà al podi Guanyà vuit vegades la Copa Nadal,…

S’inicià al Club Natació Barcelona, i també competí pel Club Natació Montjuïc Entrenà amb tècnics com Joan Ferri, Carles Adern, Bas Jan Stam, Paul Wildeboer, Joan Fortuny i Miquel Torres Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure, 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils, i d’Espanya en ambdós relleus També guanyà una Copa Nadal Després de retirar-se el 1986, seguí com a jugadora de waterpolo

Doctor especialitzat en l’estudi i anàlisi de drogues i fàrmacs en fluids biològics, biomarcadors, detecció d’abús de drogues i control de dopatge, així com en la farmacocinètica i el metabolisme dels medicaments Des del 1991 és membre de la Comissió Mèdica del Comitè Olímpic Internacional, en la qual fou secretari de la Subcomissió de Bioquímica i Dopatge 1995-2003 Forma part de diversos comitès de l’Agència Mundial Antidopatge, de les Comissions Antidopatge de Catalunya i Espanya i d’algunes federacions internacionals Des del 1985 és el responsable del Laboratori Antidopatge acreditat a…

Durant la dècada de 1960 fou reporter gràfic en revistes com Sábado Gráfico , Discóbolo i Velocidad , entre d’altres Fundà el seu laboratori fotogràfic 1968-95 i s’especialitzà en fotografia esportiva Feu el seguiment de diversos equips catalans de futbol i bàsquet, així com d’altres esports com ciclisme, automobilisme, rugbi, natació o waterpolo, en ocasions amb la collaboració del seu germà Rafael Realitzà múltiples exposicions, i part del seu fons està dipositat al FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya Collaborà en publicacions com Mundo Diario , Dicen,  Record, Barça  i RB Fou…

Membre del Club Natació Barcelona, amb el qual fou campió de Catalunya 1929 i d’Espanya 1929, 1930 de relleus 4 × 200 m lliure Esdevingué directiu i àrbitre de natació, salts i waterpolo L’any 1931 fou el delegat que, pel seu domini de la llengua alemanya, acompanyà l’equip de waterpolo en una gira que feu pel centre d’Europa El 1940 entrà al collegi català d’àrbitres, i el 1947, a l’estatal El 1961 formà part de la comissió de waterpolo de la federació espanyola, que el 1966 li concedí la medalla d’or de serveis distingits

Fou professional 1943-59, tant de carretera com de pista Fou campió de Catalunya de ciclocròs 1947 i subcampió d’Espanya de pista darrere moto 1950-53 Guanyà dues edicions de la Volta Catalunya 1948, 1957 Formà part dels equips Agrupació Montjuïc, Club Ciclista Barcelonès, Faema, Ignis i Cacaolat Un cop retirat ocupà diferents càrrecs dins de la federació espanyola 1961-95, com el de seleccionador i director tècnic Fou director de l’equip Superser 1975-76 Dirigí les proves de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Destacà en llançament de javelina, prova en la qual es proclamà cinc vegades campió de Catalunya 1965-68, 1970 i establí el rècord català 1966 amb la javelina antiga Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola

Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual guanyà sis Lligues 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007 i quatre Copes de la Reina 2001, 2002, 2004, 2005 El 2007 deixà el Sabadell i el 2010 reaparegué amb l’equip de la Universitat Autònoma En el període 1998-2001 fou divuit vegades internacional

Entrà a la directiva de l’Igualada Hoquei Club la temporada 1976-77, i en fou el president 1987-92 En el segon any de la seva presidència l’Igualada guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 i en l’últim 1992 conquerí la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga Catalana i inicià una etapa daurada que el portaria a ser el millor club d’Europa Els millors anys els visqué com a gerent 1993-2001, etapa en la qual l’Igualada guanyà sis Copes d’Europa, cinc Supercopes d’Europa, tres Lligues, tres Lligues Catalanes, una Copa del Rei i una Supercopa d’Espanya