Resultats de la cerca

El seu fill homònim, que el succeí vers el 1896, n'abandonà la direcció el 1914 Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Gauguin, Maurice Prendergast, Carl Milles, Paula Modersohn-Becker, Lyonel Feininger, George Grosz, Roger Wild, Modigliani i els catalans Isidre Nonell —que, tanmateix, en resultà decebut—, Pidelaserra, Pere Ysern i Xavier Nogués Anglada i Camarasa i Claudi Castelucho en foren professors, i aquest darrer, el 1904, hi fundà al costat de l' Académie de la Grande Chaumière Fou un dels principals centres de formació de l’art contemporani Subsisteix encara amb el nom d'…

Maria Teresa d’Àustria cedí definitivament la Silèsia a Prússia i li tornà el comtat de Glatz August III de Saxònia conservà els seus estats

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal, i els continuà al Conservatori Nacional Superior de París, on el 1976 obtingué el primer premi de final de carrera A partir d’aleshores estudià música antiga a Viena i Basilea, on tingué com a mestre J Savall Ben aviat passà a formar part de conjunts com el Concentus Musicus de Viena, Hespèrion XX o l’Academy of Ancient Music, i ha estat membre del Quartet Mosaïques, a més de compondre un trio amb P Cohen i E Höbarth El 1984 fundà l’Ensemble Mosaïques i obtingué la plaça de professor de violoncel barroc al Conservatori Nacional de París…

De petit tocava ja un violoncel fet a la seva mida Estudià amb Jean Margot al Conservatori de Niça i amb Gérard Hekking al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi 1938 L’any 1945 fou l’intèrpret de la primera audició europea del Concert per a violoncel de S Prokof’ev Paul Hindemith li dedicà el Segon concert per a violoncel , i Francis Poulenc, una Serenata Parallelament estudià direcció d’orquestra amb Willem Mengelberg i Hermann Scherchen Del 1953 al 1970 feu de professor a l’Escola Superior de Saarbrüken Posteriorment exercí al Conservatori de Música de París, fins el…

Inicià els estudis d’orgue i composició a Guadalajara amb Francisco Godínez El 1903 es traslladà a París, on estudià composició i piano amb M Moszkowski i contrapunt i fuga amb A Gédalge La mort del seu pare, però, l’obligà a tornar a Mèxic aquell mateix any El 1907 fundà l’Escola de Música de Guadalajara, que dirigí durant vint anys El 1927 decidí reprendre els estudis i tornà a París, on fou deixeble de P Dukas i N Boulanger a l’Escola Normal de Música El 1930 fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Ciutat de Mèxic Del seu catàleg destaquen les obres orquestrals,…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment ho feu al de París, on s’inicià en la interpretació de música francesa El 1963 debutà a l’Òpera de París en el paper de Marguerite de La damnació de Faust , teatre on posteriorment cantà un ampli repertori Del 1974 al 1977 formà part de la companyia de l’Òpera del Rin d’Estrasburg Sovint ha estat convidada a Viena, Budapest, Berlín i Nova York, i ha interpretat els principals papers de mezzosoprano d’òperes de R Wagner, G Verdi, R Strauss i, sobretot, franceses, concretament de G Bizet, H Berlioz i J Massenet Debutà el 1985 amb…

Nascuda en una família de músics, debutà a Mont-real a l’edat de nou anys com a pianista i cantant Més tard es traslladà amb la seva família a Nova York, on dirigí el cor de la catedral de Sant Josep d’Albany Posteriorment estudià a París i Milà i debutà com a cantant d’òpera a Messina amb La sonnambula Del 1872 al 1896 cantà al Covent Garden de Londres, i combinà les seves actuacions a teatres de Moscou, Sant Petersburg, els Estats Units, Alemanya, París, Brusselles o Milà Ch Gounod escrigué per a ella l’oratori Mors et Vita Es retirà dels escenaris operístics el 1896 i del cant el 1911, i…

Ingressà al Conservatori de París a catorze anys i el 1956 hi obtingué el primer premi en l’especialitat de cant Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià la seva formació al costat de C Melis El 1958 debutà al Teatro Nuovo d’aquesta ciutat italiana i dos anys després guanyà diversos concursos de cant a Itàlia i Suïssa La seva carrera internacional s’ha desenvolupat bàsicament a Lisboa, Barcelona, França i Bèlgica El 1962 cantà a París com a Micaela Carmen i vuit anys més tard ho feu al Teatro alla Scala de Milà amb Manon El 1971 inicià la seva tanda de representacions al Metropolitan…

Es formà com a cantant en un cor regional de Bagnères-de-Bigorre El 1947 es traslladà a París i es matriculà al conservatori, on fou deixeble de F Francell El 1954 obtingué un primer premi de cant a Canes, fet que fou decisiu en la seva projecció internacional A partir de llavors cantà en teatres francesos, belgues i alemanys El 1958 ingressà a l’Òpera Còmica de París, on fou primer tenor dramàtic També fou contractat per diversos teatres de província d’Itàlia, on l’aclamaren per la força del seu cant i els seus vertiginosos aguts en òperes d’autors com G Rossini Guillem Tell , G Verdi…

Estudià arquitectura i música Inicià els estudis de cant amb Ana Millitch i amplià la seva formació a París L’any 1942 intervingué en La bohème al Gran Teatre del Liceu, al costat del tenor G Lauri-Volpi Posteriorment es presentà, amb èxit, a Venècia, Trieste, Nàpols i París, entre altres ciutats Fou un destacat intèrpret de R Wagner, però també fou molt aplaudit en obres com Boris Godunov , Rigoletto , Madama Butterfly o Les noces de Fígaro , òpera que cantà amb Victòria dels Àngels al Liceu el 1945 El 1961 estrenà Atlántida , de M de Falla, amb direcció d’E Toldrà i el mateix any cantà al…