Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Bederrès
País del Llenguadoc mediterrani, Occitània, que rep el nom de l’antiga Beterris
, origen de l’actual Besiers.
El territori, limitat al sud pel mar, s’estén a banda i banda del riu Orb i del curs inferior de l’Erau al nord-oest arriba fins a la ciutat de Sant Ponç Presentava ja característiques pròpies abans de la colonització romana, que respectà la identitat del primitiu pagus , base, al llarg de l’edat mitjana, del vescomtat de Besiers Actualment, desaparegudes les peculiaritats administratives, les característiques comarcals perduren, humanament, a través del seu parlar, un subdialecte oriental del llenguadocià, parlat a Besiers, Agde, Pesenàs, Bedarius i Sant Ponç, i a llurs…
Baden-Baden
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a la vall de l’Oos, al peu de la Selva Negra.
Centre industrial mecànica, ebenisteria, cigarrets Estació balneària freqüentada ja pels romans, els quals hi construïren termes Al s II fou anomenada Aurelia Aquensis Possessió dels Zähringen des del 1052, Baden-Baden esdevingué la residència dels marcgravis de Baden fins el 1689, que els francesos destruïren la ciutat Al llarg del s XIX acusà un desenvolupament molt considerable, no solament pel seu casino, sinó també pel fet d’haver esdevingut lloc d’estiueig dels monarques europeus El 1945 es convertí en centre del govern de la zona d’ocupació…
comanda d’Ascó
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple que tenia com a centre el castell d’Ascó (Ribera d’Ebre).
Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780
Àndria
Ciutat
Ciutat de la província de Bari, a la Pulla, Itàlia, al NE de Bari.
Centre d’una gran àrea agrícola cereals, vi, oli, ametlles amb indústries alimentàries derivades La ciutat, important ja a la Itàlia bizantina, fou fortificada cap al 1045 pels comtes de Trani Fou la residència predilecta de l’emperador Frederic II Els seus monuments més importants són la catedral, del s XII, que fou refeta en segles posteriors el palau ducal, del s XVI, i el Castel del Monte, bastit per Frederic II entre el 1240 i el 1250 i que domina una gran part de la Pulla i la Lucània
Abūsīr
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci, 11 km al SW del Caire.
Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, constitueix el cementiri principal, però no exclusiu, dels faraons de la dinastia V piràmides de Sahuré, Neferirkara-Kakai, Niuserre i Neferefre Malmeses totes quatre n'hi hagué, encara, deu més, eren ja originalment de dimensions molt més reduïdes que les de Gizeh El jaciment comprèn també un tipus de construcció propi només de la dinastia V, el temple solar, del qual és exemple el del faraó Userkaf, mentre que a cosa de mig quilòmetre, a Abū Gurob, s’aixeca el de Niuserre, el millor sens dubte
servei universal
Conjunt bàsic de serveis de telecomunicacions, independentment de la localització geogràfica de l’usuari.
La declaració d’un servei de comunicacions com universal n’assegura la cobertura legal i les possibles subvencions per part de les institucions públiques Inicialment incloïa només serveis de telefonia fixa, però diverses iniciatives legislatives estatals i europeus han inclòs l’accés a internet, tot i que a velocitats relativament baixes com ara 1 Mbit/s Té implicacions legals, socials i econòmiques, ja que fer arribar una línia a un abonat en una zona rural suposa una inversió molt superior al cas d’un abonat situat a una ciutat molt poblada
dieta Dukan
Dietètica
Alimentació
Proposta o mètode d’aprimament ideat pel francès Pierre Dukan que es basa en una ingesta elevada d’aliments rics en proteïnes d’origen animal distribuïts en 4 fases, unes etapes creades per l’autor i sense criteri lògic ni científic que les recolzi.
La informació sobre els passos a seguir quan se segueix aquesta dieta prové del llibre que ha escrit el mateix Dukan, així com del seu web Malgrat que ha tingut molts lectors i seguidors, la comunitat sanitària i científica considera aquesta dieta com a ineficaç, fraudulenta i potencialment perillosa, ja que no existeix cap estudi científic que recolzi la seva eficàcia ni seguretat, perquè compleix les característiques que defineixen les dietes fraudulentes o miracle i per la illegalitat d’algunes de les afirmacions que es fan tant en el llibre com en el web
modernitat líquida
Sociologia
Metàfora encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman per aprehendre la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la dissolució dels vincles i compromisos sòlids entre les eleccions individuals i les accions col·lectives.
Segons Bauman, la liquiditat defineix la naturalesa de la fase actual de la modernitat, caracteritzada per la desregulació, la flexibilització i la liberalització de tots els mercats La modernitat líquida seria una nova etapa privatitzada i individualitzada de la modernitat, sense pautes estables ni predeterminades, en la qual allò públic o collectiu ja no existeix per si mateix i el pes de la construcció de pautes de vida compartida recau totalment sobre l’individu L’adveniment de la modernitat líquida ha comportat canvis radicals que exigeixen repensar els vells conceptes que l…
el Fort Pius
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, a l’indret de l’antic fort Pio
.
Bastit el 1719 amb vista a una possible invasió francesa, vora la Ciutadella, damunt el Portal Nou on hi havia hagut la seu de Sant Francesc i un convent de mínims, pel capità general Francesco Pio di Savoia, marquès de Castelo Rodrigo, i enderrocat el 1868 Fou construït seguint el pla Cerdà, i el carrer de Marina n'era la via principal el 1894, tres anys abans de l’agregació de Sant Martí a Barcelona, ja hi fou segregada la part del barri a ponent d’aquell carrer
Escales

Mare de Déu d’Escales
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Antiga parròquia (fins al segle XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d’Escales) del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
És situat a l’esquerra de la riera de Llierca poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d’Escales dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la tercera guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris L’església és esmentada ja el 913 l’edifici actual és romànic segle XII es troba sota els cingles d’Espàrrecs i a 300 m damunt el riu Fins el 1972 formà part de l’antic municipi d’Oix