Resultats de la cerca
Es mostren 6012 resultats
soninke

Dones de Saracolle treballant als camps
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble sudanès de llengua del grup mande que viu al N de Mali i a la república del Volta.
Anomenats “homes blancs” per la seva pell marró, són ramaders i, esporàdicament comerciants el conreu dels camps és habitualment feina d’esclaus
tret prosòdic
Fonètica i fonologia
Conjunt de caràcters fònics d’una llengua —dinàmics, melòdics, quantitatius— que són peculiars d’una determinada secció del discurs (paraula o síl·laba).
Caudete de las Fuentes

Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall alta del riu Magre.
El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha Les terres conreades 2 810 ha representen el 80% del terme només 87 ha són de regadiu El conreu principal, base de l’economia, és la vinya 2020 ha, que hi ha esdevingut gairebé monocultura a la resta del secà hom conrea cereals, ametllers i oliveres 170 ha Hi predomina el règim d’explotació directa Hi ha ramaderia, especialment bestiar de llana 700 caps, i avicultura La població, que havia augmentat sobretot a la segona meitat del s XIX amb l’expansió de la vinya, s’estacionà des del 1920 a partir del 1950 s’ha iniciat un fort corrent emigratori…
exotopònim
Lingüística i sociolingüística
Nom de lloc usat per una llengua determinada per a referir-se a un territori situat fora de la seva àrea lingüística.
labiovelar
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació realitzada pels llavis i el postdors de la llengua —òrgans actius—, i el vel del paladar —òrgan passiu—.
En català, ǫ, ọ, u
xenoglòssia
Esoterisme
Fenomen consistent en el fet que un mèdium parli o escrigui en una llengua que no coneix o en més d’una.
Alguns casos han estat explicats per una suposada memòria oculta criptomnèsia , i altres per telepatia o per una percepció extrasensorial Els espiritistes solen atribuir-la a l’acció dels esperits dels difunts
biscaí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del basc
estès per Biscaia (exclosa la part occidental, de llengua romànica), alguns punts d’Àlaba i l’oest de Guipúscoa.
Pròxim al biscaí, hi havia en altre temps el basc parlat en una bona extensió d’Àlaba i a la riba dreta de l’Ebre Bé que aquesta àrea dialectal és ben diferenciada, sembla que no té fonament l’opinió que oposa el biscaí a la totalitat dels altres dialectes L’ús com a instrument literari és relativament precoç i abundant
escriptura bastarda
Escriptura i paleografia
Escriptura que apareix en certes cancelleries a mitjan segle XIV, emprada també per a la redacció de còdexs, sobretot en llengua romànica.
Les característiques més remarcables són la inclinació a la dreta, l’accentuat relleu i la simplicitat dels tipus L’estil calligràfic varia segons els països A la corona catalanoaragonesa hom començà a emprar-la a l’època de Joan I 1387-96
fòssil
Lingüística i sociolingüística
Mot que cessa de tenir existència o evolució independent dins la llengua i que hom troba només en sintagmes o en locucions.
Així, despús o despuis viu com a fòssil en el mot compost despús-ahir , i oir , en la locució oir missa
saburra
Patologia humana
Matèria espessa que, en forma de capa blanquinosa, s’acumula davant la llengua, en determinades malalties febrils i en malalties digestives cròniques.
És formada per cèllules epitelials, mocs, leucòcits, restes alimentàries i fongs Té una notable importància semiològica avui, però, hom no li concedeix pràcticament cap interès clínic