Resultats de la cerca
Es mostren 38928 resultats
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
Laberint d’Horta
Vista del laberint que dóna nom als jardins
Fototeca.cat
Art
Jardins creats a Horta, a Barcelona, el 1794, per Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, que n’encarregà la realització al polifacètic artista italià Domenico Bagutti.
En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX
maquineta
Maquineta de fer punta als llapis
© William Berry - Fotolia.com
Nom genèric de certs estris, aparells, etc, de dimensions reduïdes, que hom empra en oficis diversos, treballs manuals, etc.
Guadassuar
Monument als llauradors de Guadassuar
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta situat a la plana al·luvial a banda i banda del riu Magre, entre l’Alcúdia i Algemesí, i estès cap a ponent fins a les serres que separen la Ribera de la Canal de Navarrés, prop de Tous (alt de Pollet, 320 m alt.).
El sector pla és regat per la séquia reial del Xúquer i per séquies derivades del riu Verd el regadiu ocupa 2074 ha 1291 de les quals depenen de la séquia reial del Xúquer i 666 de pous amb motor i és destinat a tarongers i hortalisses La pineda 40 ha i els pasturatges 418 ha retrocedeixen davant l’horta Hi té importància la ramaderia bovina Hi ha magatzems de preparació de fruita El 40% de la població activa treballa en l’agricultura La població tingué un fort creixement fins el 1960, per després créixer més lentament La vila 5749 h agl 2006, guadassuarencs o vorassuarencs 24 m alt és a la…
Vigo
Pazo, casa pairal característica de Galícia, als afores de Vigo
© M. Pujol i R. Poyato
Municipi
Municipi de les Rías Baixas, Galícia, a la província de Pontevedra.
Situat al SE del sector més ampli de la ria de Vigo, tocant a la frontera portuguesa, és un important port de pesca, el primer peninsular i potser el primer d’Europa 185 121 t el 1985 El port, malgrat que no pot competir amb el de la Corunya per manca de refineria de petroli, té una zona franca amb indústria automobilística És el primer centre industrial de Galícia metallúrgia bàsica i de transformació i indústria química, de materials per a la construcció, de la fusta, de conserves de peix, automobilístic i la primera ciutat en nombre d’habitants És també el principal centre editorial en…
Territoris del Nord-oest
Cascades del riu Athabaska, als Territoris del Nord-oest
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Territori del Canadà, entre la badia de Hudson, a l’E, i el territori del Yukon, a l’W, que comprèn més d’1/3 de la superfície total del país.
La capital és Yellowknife S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè, jaciments de gas…
Montjuïc
Nucli residencial als vessants del turó de Montjuïc , a Girona
© Fototeca.cat
Turó
Turó (215 m alt.), al límit dels antics termes de Girona i de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa
).
El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc , gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811 ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet 1814 A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren…
serra de Rodes
La serra de Rodes amb Palau-saverdera als seus peus
© Fototeca.cat
Serra
Extrem oriental dels Pirineus axials, a l’Alt Empordà, que segueix la direcció NNW-SSE, despresa de la direcció W-E de l’Albera.
Forma l’espinada de la península del cap de Creus i l’eix, al N de la falla Vilajuïga-Roses, format de migmatites i granit sintectònic, culmina a 670 m al puig de Sant Pere de Rodes el monestir és en un repeu a 540 m i a 606 m al Pení, que domina el cap Norfeu En aquest angle S el granit és posterior, i a la meitat NE aflora el sòcol paleozoic, més o menys metamorfosat Les carreteres aprofiten dues barrancades, del Port de la Selva a Roses, i a Cadaqués
Edvard Munch
Edvard Munch als 75 anys
CC BY-SAO. Væring. Munchs hus
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador noruec.
La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra Féu diverses estades a París i a Berlín En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen” Cal destacar-ne Pubertat 1890 i Gelosia , Madona , ambdós del 1893, i El Crit , que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus personatges…
Unió Esportiva Caldes
Equip de la Unió Esportiva Caldes als anys quaranta
UE CALDES
Futbol
Club de futbol de Caldes de Malavella.
Fou fundat l’any 1926 Arribà a jugar a primera territorial Juga al camp municipal i té diversos equips de categories inferiors