Resultats de la cerca
Es mostren 1662 resultats
Internacional Liberal
Federació internacional d'organitzacions i de partits liberals.
Fou creada el 1947 Té més d'un centenar de membres repartits en els quatre continents En l’àmbit dels Països Catalans, en formà part l'antiga Unió Mallorquina UM i també en són membres, des del 1994, el Partit Liberal d'Andorra i, des del maig del 2005, Convergència Democràtica de Catalunya Es defineix com una organització defensora dels valors democràtics i de l’economia de mercat La seu és a Londres
llengua pròpia
Lingüística i sociolingüística
Concepte legal amb el qual es denomina la llengua catalana en diferents estatuts i en la legislació lingüística.
Amb el precedent del 1933, a Catalunya es restablí el català com a llengua pròpia a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, i també a l’Estatut de les Illes Balears del 1983 També el català rep aquest reconeixement en l’Estatut del País Valencià del 2006, amb la denominació de valencià, en la Llei d’ordenació de la llengua oficial d’Andorra 1999 i en la Llei de llengües d’Aragó 2009
Guillaume Chaudron-Rousseau
Política
Revolucionari francès.
Diputat a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció, es distingí en missions de vigilància i represàlia a Occitània Bordeus, departaments de l’Aude i de l’Arieja, així com al Rosselló, a la Cerdanya i a Andorra 1793-94 Morí exiliat El seu fill, Pierre-Guillaume Chaudron-Rousseau 1775 — 1811, participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, arribà a general de l’Imperi i fou mort en la batalla de Chiclana Andalusia
Lluís Dalmau i de Baquer
Historiografia
Dret
Notari i historiador.
Nebot del bisbe d’Urgell Simó de Guardiola, l’acompanyà durant quinze anys a l’exili a França després del 1835 i li dedicà una Historia de la República de Andorra 1849, resum d’història andorrana, amb extractes del Manual d’Antoni Fiter i Rossell 1748, que presenta la posició oficiosa del bisbe d’Urgell davant els escrits que volien alterar o suprimir la cosobirania La forma d’exposició fou seguida pels historiadors posteriors
riu d’Arinsal
Riu
Riu d’Andorra, el principal afluent de la ribera d’Ordino.
Neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres el més important, el dels estanys Forcats els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal 4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a la ribera d’…
autes
Dret processal
En el dret processal andorrà, expedient, actuacions judicials en procediments civils.
la Portelleta
Sector o indret
Sector del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya) i Andorra.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina