Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Penardell
Monestir
Petit monestir (Santa Maria de Penardell) de donats i donades establert a l’església de Santa Maria del lloc de Penardell (esmentat ja el 882), al NW de Vilaüt, dins el municipi de Pau (Alt Empordà).
El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del segle XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament
cogulla
Indumentària
Hàbit monacal amb caputxa.
La cuculla romana era una esclavina ampla amb caputxó, d’origen nòrdic, emprada per la gent del poble Alguns monjos orientals l’adoptaren des del segle IV La regla de sant Benet cap 55 la prescriu, però es tracta ja d’un hàbit amb escapulari i màniga ampla Després es convertí en una vestimenta pròpiament monacal, negra benedictins, cluniacencs, agustins o blanca camaldulencs, cistercencs
Joan Ermengol
Cristianisme
Abat de Sant Cugat del Vallès (1394-98) i bisbe de Barcelona (1398-1408).
Fou conseller de Martí l’Humà Impulsà les obres de la catedral de Barcelona i, juntament amb el Consell de Cent, les de l’Hospital de la Santa Creu Encomanà al miniaturista Rafael Destorrents el Missal de Santa Eulàlia 1403 Assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII 1408, però morí abans de signar la declaració que els assistents feren a favor d’aquest papa
Salvador Molet
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja, on obtingué premis en l’assignatura de flors El 1790 anà pensionat a València per estudiar amb Benet Espinós a l’Acadèmia de Sant Carles, on també fou premiat S'incorporà al professorat de Llotja el 1794 Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona, a l’Acadèmia de Sant Jordi i al Museu de Belles Arts de València
Guillem I d’Osona
Història
Comte d’Osona (1035-54), fill del comte Berenguer Ramon I de Barcelona i de Guisla de Lluçà.
El seu pare li llegà el comtat i el bisbat d’Osona, conjuntament amb Guisla El casament d’aquesta amb Udalard II, vescomte de Barcelona, el deixà, però, com a hereu únic del comtat El 1054 renuncià a aquest, a canvi de la vila de Santpedor i, potser, altres béns En morir llegà a Santpedor el monestir de Sant Benet de Bages No consta que fos casat
Martí V
Cristianisme
Nom que adoptà Oddone Colonna en esdevenir papa (1417-31).
La seva elecció pel concili de Constança marcà la fi del Cisma d'Occident Combaté els hussites i el conciliarisme Intercedí prop d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a favor de Jaume d’Urgell, però posteriorment es mostrà contrari al domini català de Nàpols, bé que el 1429 signà un acord amb Alfons IV, pel qual aquest retirava el seu suport a l’antipapa Benet XIII
Penitencieria Apostòlica
Primer dels tres tribunals de la cúria romana, dedicat al fur intern, és a dir, a totes les qüestions de consciència, com absolució dels casos reservats (pecat reservat) a la Santa Seu, la solució de casos difícils de consciència, les dispenses, les sancions, les commutacions de vots, etc.
Fundada per Innocenci IV al s XIII, les seves competències foren fixades per Pius V 1569 i successivament determinades per diversos papes Benet XV hi transferí la competència de les indulgències el 1917 Presidida pel cardenal penitencier major, l’assemblea on són discutits casos difícils és anomenada signatura , per tal com antigament el document d’una concessió de gràcia era autentificat pel fiat autògraf del papa
Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca
Política
Grup polític republicà constituït a Palma pel setembre del 1913 a instàncies de Francesc Julià.
Significà la resposta a l’evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear Reagrupà federals, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals, com el mateix Julià Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor Francesc Noguera i Manacor Antoni Amer Comptà com a òrgan de premsa amb La Voz del Pueblo
Francesc Cors
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Franciscà i examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios Convencé Jaume Aixelà i Gassol perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo Girona, 1757 en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació
,
Francesc de Blanes i de Palau
Cristianisme
Bisbe de Girona (1408-09) i de Barcelona (1409-10).
Fill de Ramon de Blanes i de Blanca de Palau Havia estat canonge de Mallorca i ardiaca de la Selva Girona Fou conseller i canceller del rei Martí l’Humà i referendari del papa Benet XIII, que acompanyà en la seva fugida d’Avinyó, el 1403 A l’estiu del 1409 féu anar Vicent Ferrer a predicar a Barcelona continuà les obres de la catedral d’aquesta ciutat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina